|
Fa molts, molts anys, no hi havia llacs ni rius sobre
la Terra, només el Mar de l?Est, on vivien quatre dracs: el Drac Llarg, el Drac Groc, el Drac Negre i el Drac Perla. Un dia, els quatre Dracs van sortir a la superfície del mar i decidiren fer un volt pel cel. Allà van jugar entre els núvols esponjosos a fet i amagat, van volar, saltar, planejar… feliços i despreocupats.
De cop i volta, el Drac Perla va cridar: -¡Veniu aquí, ràpid!
– Què passa? ? van preguntar els altres tres, mirant cap a on assenyalava el Drac Perla. Sobre la terra, van veure molta gent traient fruites i pastissos i cremant bastons d?encens. Estaven resant! Una dona jove, agenollada al terra amb un nen prim sobre l?esquena implorava: – Si us plau, Déu del Cel, envia?ns pluja ràpid o aviat no tindrem res per menjar?
No havia plogut des de feia molt de temps. Els cultius es marcien, l?herba s?esgrogueïa i els camps s?assecaven sota el sol abrasador.
– Pobra gent! Quina pena que em fan!- va dir molt trist el Drac Groc.
– Si no plou aviat, no tindran res a menjar i moriran?- va dir el Drac Negre.
Els Quatre Dracs es van quedar molt pensatius buscant alguna solució per ajudar la gent de
la Terra.
– I si anéssim a veure l?Emperador Jade i li demanéssim que enviés una mica de pluja a
la Terra? – va proposar el Drac Perla.
– Molt bona idea! ? va contestar el Drac Groc. – Sí! Segur que ell podrà ajudar aquella pobra gent! ? va contestar el Drac Negre.
D?aquesta manera, els Quatre Dracs es van disposar a visitar al poderós Emperador Jade, que vivia al Palau Celestial.
L?Emperador Jade era molt poderós, ja que s?encarregava dels assumptes del Cel, de
la Terra i del Mar. Els Quatre Dracs van entrar corrents al Palau Celestial. La raó que els portava era realment urgent, però a l?Emperador no li van agradar aquelles presses, ja que estava en un concert de fades.
– Què dimonis feu aquí vosaltres? ? els preguntà enfadat. ? No hauríeu de ser al vostre Mar?
El Drac Llarg es va acostar a l?Emperador i li va dir: – Majestat, hem vingut per demanar-li que enviï si us plau una mica de pluja a
la Terra.
Els cultius a
la Terra s? estan assecant per manca de pluja i aviat la gent no tindrà res per menjar.
– Està bé- va dir l?Emperador Jade.- Marxeu tranquils. Demà enviaré la pluja. – I havent dit això, va continuar escoltant tranquil?lament les cançons de les fades.
– Moltes gràcies Majestat! ? van contestar feliçment els Quatre Dracs.
Però van passar deu dies i encara no havia caigut una gota de pluja sobre
la Terra. La gent passava gana. Menjaven escorces d?arbres o arrels de plantes i quan això es va acabar, menjaren fins i tot fang. Veient això, els Quatre Dracs es van sentir molt malament i es van adonar que l?Emperador Jade només es preocupava de passar-s?ho bé sense prendre?s seriosament els problemes de la gent. Només podien confiar en ells mateixos si volien ajudar la gent de
la Terra. Però, com ho farien?
Mirant en direcció al mar, el Drac Negre va dir que havia tingut una gran idea.
– Què és? Vinga, ràpid, explica?ns-ho! ? van cridar els altres tres Dracs.
– Mireu, no veieu que hi ha moltíssima aigua al mar on vivim? ¡Podríem omplir les nostres boques d?aigua i després ruixar-la sobre
la Terra!
Seria com la pluja!- va explicar el Drac Negre.
– És una idea fantàstica ? va dir el Drac Groc.
– Els camps se regaran i la gent podrà fer la collita i no morirà de gana!. Som-hi nois, no podem perdre temps!
– Espereu un moment- va dir el Drac Perla molt pensatiu.
– Què passa ara? No veus que tenim pressa? ? va contestar el Drac Llarg. ? La gent de
la Terra està esperant la pluja!
– No heu pensat que l?Emperador Jade ens castigarà si se?n adona?
– A mi no m?importa- va contestar el Drac Llarg molt convençut. ?Faria qualsevol cosa per ajudar aquesta gent.
– Doncs a mi tampoc m?importa! ? va contestar el Drac PerlaEl Drac Groc i el Negre es van mirar i van dir alhora: – A nosaltres tampoc!
– Aleshores, som-hi! Passi el que passi, mai ens penediren d?això! ? va exclamar el Drac Negre.
Així que els Quatre Dracs van volar cap al mar. Van obrir les seves boques i les van omplir d?aigua tot el que van poder.
Van tornar a enlairar-se i aletejaren pel cel, produint vent. Les seves ales van tapar el sol i la gent va mirar el cel creient que de debò s?acostava una tempesta. Aleshores, els Quatre Dracs van començar a polvoritzar l?aigua sobre
la Terra.
Quan havien buidat les seves boques, tornaven al mar per omplir-les i alçaven el vol novament. Així moltes vegades, fins que va caure una bona pluja.
La gent va sortir de les seves cases tot mirant el cel i cridant amb alegria: – Està plovent, està plovent! Salvarem la collita!
L?aigua va caure sobre
la Terra i els camps van reverdir. La gent cantava per agrair al Déu del Cel la pluja i els nens ballaven i saltaven sobre els bassals d?aigua.
Quan l?Emperador Jade es va adonar que estava plovent es va enfurismar. Com havien gosat portar aigua a
la Terra sense el seu permís? Va ordenar als seus soldats que portessin al Palau els Quatre Dracs. Estava disposat a castigar-los molt durament per haver-lo desobeït.
Quan els Dracs arribaren al Palau Celestial, l?Emperador Jade va cridar el Déu de
la Muntanya i li va ordenar que portés quatre muntanyes per empresonar els quatre Dracs. El Déu de
la Muntanya el va obeir i va portar volant quatre muntanyes i les col?locà sobre els quatre Dracs, que van quedar atrapats sense poder bellugar-se. Tot i el càstig que els havia caigut, els Dracs mai no es van penedir del que havien fet, ja que havien ajudat a gent que ho necessitava.
Convençuts de voler fer sempre bones accions per ajudar els homes, els Quatre Dracs es van convertir en quatre grans rius que van fluir al llarg d?altes muntanyes i profundes valls, creuant la terra i oferint aigua a la gent per arribar finalment al mar. I d?aquesta manera es van formar els quatre grans rius de Xina el Heilongjian (també conegut com el Drac Negre) al nord, el Huang He (el Drac Groc) al centre del país; el Xangjiang (Iang-Tsé o riu Llarg) al sud i el Xi Jiang (Perla) al llunyà sud.
ELS QUATRES DRACS HAN – WEI LUI (ZHEJIAN, XINA) CASA ÀSIA