Aquest text ha estat redactat amb el suport del conte l’amic fredolic de la col·lecció Sense mots de l’editorial La galera.

Una vegada un nen que es deia Eduard anava  a casa seva. L’ Eduard va mirar cap a la dreta i cap a l’esquerra, va veure que no hi havia cotxes i va passar.  Va arribar a casa i va pujar a la seva habitació. Volia mirar per la finestra com nevava però la finestra estava entelada i no hi veia res. L’Eduard va començar a dibuixar coses en el vidre. Però aviat es va cansar. Estava avorrit. Va xutar una pilota que hi havia en el terra. S’estava cordant la sabata quan un ocell va picar la finestra. L’Eduard va mirar cap a la finestra i va veure l’ocell. Va cridar al seu pare. El pare li va dir que devia tenir fred i va obrir la finestra. L’ocell va entrar ràpidament. L’Eduard estava més content que l’ocell. L’ocell primer es va menjar les engrunes del sopar de l’Eduard i després es va posar a dormir al costat del radiador. L’Eduard li va preparar un coixí perquè estigués més còmode. 

L’endemà, quan l’Eduard es va aixecar, no va trobar l’ocell a sobre el coixí. On era? L’Eduard va cridar als seus pares i junts van trobar l’ ocell donant-se cops a la finestra del menjador perquè volia sortir. El pare de l’Eduard va obrir la finestra i l’ocell va marxar volant. 

El pare va acompanyar l’Eduard a l’escola. L’Eduard va explicar als companys tot el que li havia passat. A la tarda el va venir a buscar la seva mare i van anar cap a casa.  

Els propers dies l’ocell va tornar a casa de l’Eduard cada nit. Però, un dia, l’Eduard l’estava esperant i l’ocell no arribava. Els pares de l’Eduard i ell varen sortir a buscar-lo. El van trobar al parc a sota d’un arbre amb l’ala ferida. No podia volar. 

El varen recollir i el varen portar a casa. La mare va trucar al veterinari. El veterinari va anar a casa de l’Eduard i va curar l’ocell. L’ocell va haver de fer uns dies de repòs. L’Eduard el cuidava molt bé i es van fer molt amics.Quan l’ocell va estar curat li varen treure l’embenat i el varen portar al parc perquè pogués tornar a ser lliure.

Latifa Talhi  5è.