Per l’Eix Transversal ens concentrem al coll de Ravell, on sembla que som els únics!

Agafem els cotxes i després d’una, dues, tres… i unes quantes corbes més arribem a l’aparcament per començar a caminar.

Els més petits sembla que volen fer drecera mentre algunes mares pateixen (i els pares?)… al final anem tots un darrere l’altre per la carena que va cap a Les Agudes.

Fem el cim, ens fem la foto (ep! falta en Xavi) i baixem al coll a dinar… al vessant obaga fa un fred de pebrots i a soleia la gent va amb mànigues de camisa… ep, nois que no s’hi val a badar: ens canviem de vessant? Mentrestant en Jordi va dormint plàcidament… tot un clàssic.

Bé, arriba l’hora de tornar… arribem els cotxes i busquem un lloc per fer el clàssic gelat d’hivern (amb la quantitat que som, la logística és complicada!) .

I ara si, l’hora dels adéus i cap a caseta… aaaaah… ningú havia comptat amb els xaves? Mmmm, ens permeten gaudir d’una inacabable hora de cues i retencions… un bon final per un dia magnífic!

A la Soleia d’Oix hi arribem, alguns amb cotxe nou, d’altres amb la caseta al darrera i d’altres per instal·lar-se en una caseta de fusta.

Després de la migdiada de rigor anem a passejar una mica en direcció a Ormoié: trobem una serp, floretes i un paio “pelut i estrany” que ens explica el conte del pont del forat (sic).  La migdiada no acaba de posar-se bé a tothom… la tornada al càmping és moguda… o sorollosa.

L’endemà, de matinada, comencem a caminar direcció al Bestreca, passem per la masia del Pairé (espectacular!) i fem una aturada i un petit mos a l’església de Sant Andreu del Bestracà.

Enfilem la pujada final, amb grimpada inclosa fins arribar al cim i poder gaudir de les esplèndides vistes de la vall d’Ormoier,  del Comanegra, del pic de les Bruixes, de Talaixà, del Bassegoda… Dinem i… cap avall, algú baixa dormint… i a algun altre se li adormen els braços!

Com no, acabem fent un gelat al càmping i l’hora dels adéus!

Un bon cap de setmana… i el Barça va guanyar in extremis!