Guia Didàctica
PROGRA:MACIÓ DIDÀCTICA (CLICA PER VEURE en foprmat googledocs)
PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA (Justificació, continguts, avaluació)
| DURADA: 2 trimestres | PERÍODE: segon i tercer trimestreUn cop per setmana
(18 sessions) |
CURS ESCOLAR : 1r | MESTRE/A: tutora i mestra de suport |
| TÍTOL : Aplicacions didàctiques de la pissarra digital interactiva: aprenem a mesurar en contextos de la vida quotidiana | |||
| JUSTIFICACIÓ Un context d’aprenentatge és una situació problemàtica (un repte) que té sentit per a l’alumne. La situació problemàtica (el repte) es converteix en objecte d’estudi i genera preguntes. Per a contestar o resoldre aquestes preguntes es necessiten les matemàtiques. (Àngel Alsina).
Els blocs de contingut matemàtic (raonament logicomatemàtic, interdisciplinar i globalitzada. numeració i càlcul, geometria, mesura, estadística i probabilitat) no poden ser tractats com entitats separades.
Les matemàtiques s’aprenen fent a partir de situacions matemàtiques en contextos reals: problemàtiques de la vida quotidiana o bé situacions problemàtiques que són reals en la ment dels nens i nenes. És a dir, s’utilitzen situacions de la vida quotidiana o problemes contextualitzats com a punt de partida per a aprendre matemàtiques. Les activitats realitzades en contextos de vida quotidiana afavoreixen que els nens/es de les primeres edats aprenguin a usar els continguts matemàtics en contextos significatius. Ja que els contextos de vida quotidiana ajuden a comprendre perquè les matemàtiques són útils i necessàries. I Afavoreixen que els nens i nenes usin les matemàtiques en la societat. Això els aporta interès (la motivació) per les matemàtiques i la ciència en general, desperten la creativitat i els impulsa a usar estratègies informals, etc. Finalment aquestes situacions es matematitzen per a formar relacions més formals i estructures abstractes.
La mesura és una part de l’àrea de matemàtiques que en un primer contacte ha de ser eminentment pràctica i manipulat iva . A aquesta edat encara no es tracta de conèixer ni d’operar amb el sistema mètric decimal sinó de saber comparar objectes entre ells o respecte a un patró establert posant atenció en les diferents magnituds : capacitat , temps , pes , longitud … A més el nen/a ve amb una maleta d’experiències prèvies : Jocs al pati , els gots de llet de l’esmorzar , curses amb altres companys … Tot aquest bagatge és el que hem de aprofites a l’aula i al qual pretenem fer referència a les activitats que proposem . S’intenta que les activitats a la pantalla siguin, en la mesura del possible, activitats de mesura real i que fomentin la discussió de treball. |
|||
| METODOLOGIA | |||
| La base del treball de mesura en cicle inicial ha de ser les mesures reals. A classe hi ha d’haver ( i utilitzar ) cintes mètriques de diferents materials i tipus , balances de dos plats , calendari, rellotges , cronòmetre , gots de mesures … i usar-los en el moment en que l’activitat ho requereixi . Les activitats no seran únicament de l’àrea de matemàtiques sinó també de ciències , d’educació física, o altres.Proposem activitats específiques que li permetin nen/a experimentar, discutir sobre el tema, exercitar , practicar … i determinar-ne els dubtes i progressos al respecte. Pel que fa al plantejament de les activitats es posa en joc el treball i l’esforç individual però també el treball en parelles o en grups per dialogar, argumentar, convèncer, consensuar. Des d’aquesta perspectiva, les activitats realitzades en contextos de vida quotidiana afavoreixen que els nens i nenes de les primeres edats aprenguin a usar els continguts matemàtics en contextos significatius.L’avaluació, i el seguiment de l’evolució dels alumnes en aquest aspecte , sí que pot fer-se des matemàtiques. | |||
| ATENCIÓ A LA DIVERSITAT | |||
| Atès que hi ha diferències en el ritme d’aprenentatge dels alumnes, proposem activitats que atenguin aquesta diversitat .L’atenció a la diversitat es contempla en tres plans : en la programació , en lametodologia i en els materials . • En la programació: ha de tenir en compte que no tots els alumnes adquireixen al mateix temps els continguts . Per això està dissenyada de manera que asseguri un nivell mínim per a tots els alumnes i alumnes al final del cicle . • En la metodologia . Es basa en dos principis : – Procurar que la velocitat d’aprenentatge la marqui el propi alumne.- Intentar que la comprensió de l’alumne en cada contingut sigui suficient per a una mínima aplicació i per enllaçar amb els continguts que es relaciona amb ell .• En els materials . La utilització d’un recurs didàctic com l’aplicació Internet a l’Escola facilita l’atenció particularitzada a cada alumne . Hi ha activitats pensades en diferents nivells segons la necessitat de l’alumne.Utilitzar les noves tecnologies, ja sigui ordinadors individuals o pissarra digital ens ajuda a trencar les barreres.Afavoreix la personalització: els alumnes poden fer activitats segons el seu nivell, no accentuen les diferències, sinó que cadascú pot seguir el seu propi procés de forma més personalitzada.
Afavoreix l’autonomia: ens ajuda a que el nen/a resolgui les tasques per si mateix. |
|||
| AVALUACIÓ | |||
| Aquesta programació proporciona com a avaluació, inicial a l’aula dialoguem amb els alumnes per a detectar els seus coneixements previs, per saber d’on partim, avaluació continuada, on cada nen fa el seu quadern d’aprenentatge,La idea és documentar el que van descobrint a través de fotografies, dibuixos, anotacions a la llibreta, La mestra intervé fent preguntes, sobretot, més que donant explicacions. I una avaluació final per saber si els alumnes han adquirit els continguts mínims a través de preguntes, el quadern i el propi blog. | |||
| OBJECTIUS D’APRENENTATGE | COMPETÈNCIES BÀSIQUES | CRITERIS D’AVALUACIÓ | |
| -Mesurar amb unitats no convencionals i les convencionals més senzilles , utilitzant els instruments més adequats en cada cas .
-Fer estimacions de mesures de longitud , capacitat , massa i temps .
-Utilitzar els nombres i les seves operacions , les magnituds i la seva mesura , com a eines per calcular.
-mesurar i interpretar correctament relacions matemàtiques en diferents situacions de forma raonada.
-Comparar objectes en funció d’una magnitud . – Triar la unitat adequada en funció de l’objecte i la magnitud a mesurar.
|
Es treballen bàsicament les competències metodològiques que permeten activar l’aprenentatge3.Tractament de la informació i competència digital.
5.Competència d’aprendre a aprendre.
Desenvolupament de la capacitat de raonament i de la facultat d’abstracció . i també la capacitat de resolució de problemes |
Segons Bassedes, Huguet i Solé, els grans blocs en què podem organitzar els continguts relatius al llenguatge matemàtic són els següents:- L’anàlisi de les propietats dels objectes i de les relacions que hi podem establir. La utilització de procediments de comparació, classificació i ordenació. Aprenentatge de semblança i diferència i es comencen a conceptualitzar les formes, els colors, les propietats dels objectes.
-Quantificació: Els quantificadors bàsics (tot, res, cap, poc…) i la sèrie numèrica. Aquesta última s’ha d’utilitzar en diferents situacions en les quals estan implicades l’augment o la disminució de quantitats, comparació de conjunt d’objectes, etc. –Resolució de problemes: Els infants han de posar en marxa procediments i estratègies de resolució de problemes; identificar les dades, buscar la millor estratègia per aquesta situació, utilització dels procediments més adequats. -Mesura: nocions i conceptes de mesura (comparació de quantitats, exploració de la mida dels objectes…) de l’espai (lluny, aprop, aquí i allà) i el temps (ahir, avui, demà, abans, després. -Representació de l’espai: Els nens i les nenes en aquestes edats ja comencen a identificar les formes geomètriques i a identificar-les en l’espai immediat. |
|
| CONTINGUTS | |||
• Mesura de longitud , capacitats i masses
• Establiment de relacions entre quantitats d’una mateixa magnitud .• Elaboració i utilització d’estratègies personals per a dur a terme estimacions de mesures. |
|||
| 1 | mesurar objectes i espais familiars , amb unitats demesura , convencional i no convencional , utilitzant per a això els instruments al abast més pertinents per a cada cas . | ||
| 2 | Usar correctament el regle per mesurar. | ||
| 3 | Utilitzar mesures antropomòrfiques per mesurar aproximadament . | ||
| 4 | Justificar oralment l’ús de les eines per mesurar. | ||
| 5 | Llegir i comprendre mesures de pes convencionals | ||
| 6 | Establir relacions d’equivalència de capacitat senzilles (tres llaunes , 4 gots ,1 litre … ) | ||
ACTIVITATS |
Sessió 1-Presentació del blog i explicar el seu funcionament. Passar el vídeo del 10+2 comença l’escola per trencar el gel. Les matemàtiques són divertides… Els expliquem que el blog ens acompanyarà durant aquesta programació. |
Sessió 2Activitat A:Descobrir que al pati de l’escola hi ha matemàtiques. Anem al blog i veiem que ja ens han donat encàrrecs de feina. La primera activitat consisteix en sortir al pati a descobrir els números que hi ha, buscar algun element que n’hi hagi un, i fer una fotografia, Després busquem algun element dos, i tres, quatre,…. fins a deu a veure si trobem tots els nombres o no! Ens repartirem en dos grups. Activitat B:La segona activitat consisteix en comparar el que hem trobat. Posem les fotos a la pissarra i en parlem. Penjarem les fotos al blog triant el que més ens agradi. Activitat C:A partir d’aquí fem composicions i descomposicions de números. Amb la màquina d’afegir i treure fem operacions aritmètiques senzilles: sumes i restes
|
mesura longitud |
Sessió 3Activitat A:Abans de començar els expliquem que volen pintar les ratlles de la pista del pati el pintor vol saber quin dibuix ha de fer i quan mesura ( en metres) els que ha de pintar. Així quan vingui portarà la pintura necessària i ja podrà posar-se a treballar. Els nens/es de primer l’ajudem. Es planteja el repte a través de preguntes com: com podem mesura la pista, com farem el dibuix,… Activitat B:Tot seguit Anem a l’apartat de mesura i veiem el vídeo que ens explica què vol dir aproximació i què vol dir mesurar. Fem aproximacions de la pista del pati i utilitzem eines per mesurar. Fem un croquis. Activitat C:Farem fotos i/o vídeos del treball,… La idea és documentar el que van descobrint a través de fotografies, dibuixos, anotacions a la llibreta, La mestra intervé fent preguntes, sobretot, més que donant explicacions. |
Sessió 4Activitat A:Recordem el dia anterior i agafem el croquis per fer un dibuix ben fet a “escala” per a donar-li al pintor. Expliquem què vol dir això. El dibuix a escala es pot fer amb qualsevol programa que tingui quadrats. ( jo usaria Word amb quadricula, o paint amb vista de quadricula,…) cada quadrat serà un metre. Activitat B:Treball posterior : s’estableix un diàleg amb els alumnes per a que comuniquin el que han descobert en les dues activitats, procurant que usin un llenguatge matemàtic adequat. Es representa gràficament el treball realitzat en context a través d’una una fitxa (foto realitzada: escriure un petit text a sota on hi surtin els nombres). |
Sessió 5Activitat A:Mirem el blog i juguem amb les mesures arbitràries (10-15 min) Activitat B:Mesurem coses/objectes de l’escola amb diferents unitats de mesura • Usant mesures antropomòrfiques ( dits , peus , passos , pams ) • Usant mesures arbitràries ( cordes, Pals, clips, cubs, galledes,… ) Activitat C: Comparació real d’objectes: Mirar les “comparacions” entre els diferents objectes i/o espais mesurats (veure que la llargada de 3 pales és la mateixa que un tub, que un banc és com 5 caixes de joguines,… han d’anar trobant “comparacions” d’aquest tipus. Activitat D:Comencem amb objectes reals i passem al paper (no cal que ho facin tots els nens/es segons el nivell, temps,…). |
Sessió 6Activitat A:Mirem el blog i juguem amb el regle tenim dos jocs. Un és més fàcil, segons el nivell poden fer-ne un o l’altre o tots dos (15 min) Activitat A:Mesurem coses o objectes usant mesures establertes (centímetres, un regle ). |
Sessió 7Activitat A:Amb grups de dos, cada grup s’encarrega de mesurar els mateixos objectes o espais del pati de l’escola. Bancs, papereres, sorrera, tubs, gronxadors, cistella, escales, joguines (pales, galledes), la porta d’entrada, el pati etc.. La única consigna és que han d’utilitzar regle o cinta mètrica en funció de la mida de cada cosa. Activitat B:Un cop ho tenim tot mesurat i apuntat, primer han de passar totes les mesures a cm, i després totes a metres. Així podrem ordenar tots els objectes i espais mesurats en funció de la seva llargada. De petit a gran o de gran a petit.
Tot quedarà recollit en un Word. |
mesura massa |
Sessió 1Una mare (o pot ser un pastisser/a) que ens vingui a explicar la recepta del bunyols de quaresma, ens presenta una recepta de cuina. I veiem que indica pesos i pots de sucre… Recordem que vol dir estimacions. No és el mateix dos gots petits que dos pots grossos… Pensem com mesurem la massa exacta i quina unitat fem servir i preparem la recepta amb l’ajuda de balança de cuina electrònica. Si tenim temps juguem al blog
|
Sessió 2Agrupament de 5-6 alumnes organitzats per nivell d’aprenentatge. Activitat A: Es presenta el blog. juguem a les balances en diferents nivells, a la pissarra digital tots junt nivell difícil i llavors en els ordinadors, al seu nivell adequat segons el grup a criteri de la mestra, si es creu convenient es pot augmentar el nivell. (10-15 min.) Activitat B: Tot seguit passem a la realitat, experimentem lliurement amb balances de cuina d’un platet i de dos platets amb peses. Activitat C: Fem un càlcul estimatiu del que pesen els objectes i comprovem com ho hem fet.
|
| Sessió 3Activitat A: Es presenta en el blog. juguem a descarregar el cotxe- (10-15 min.)
Activitat B: Tot seguit passem a la realitat, treballem els pesos de fruites de diverses mides i trobar les agrupacions de tipus de fruites que poden pesar el mateix en els dos platets de la balança. Per exemple, quatre plàtans pesen el mateix que cinc taronges, una pinya pesa el mateix que sis taronges i tres pinyes pesen el mateix que una síndria. Poden plantejar problemes de càlcul de pes a la resta dels companys.
El grup més avançat, a partir de trobar aquestes relacions, els alumnes poden calcular el pes de cada una d’aquestes peces de fruita (d’un plàtan, d’una taronja, d’una pinya i d’una síndria)
Activitat C: Representar tot el que anem observant en un programa pot ser Word, paint,….
|
| Sessió 4Activitat A: Es presenta el blog. Juguem a les balances del blog.
Activitat B: Deducció de pesos: Col·loquem un paquet i llegim 500g. Col·loquem un altre paquet i llegim que junts pesen 1.500g. Deduïm el que pesa el segon paquet sol. Ho comprovem traient el paquet de 500g. Comprovar que el pes i el volum no són directament proporcionals. (El paquet d’espirals de pasta té el volum semblant al del paquet d’arròs i pesa la meitat; el paquet de pasta de grana de meló, és molt petit i pesa igual que el d’espirals,….). |
Sessió 5Activitat A: Es presenta el blog. Juguem a les balances del blog. Activitat B: Comprovar que un litre d’aigua pesa 1Kg. (com un paquet de sucre) amb la balança de dos platets. Activitat C: fer estimacions d’objectes de l’aula (pesen més o menys d’un kg), ho comprovem amb les balances, utilitzant la balança adequada. Pesos petits balança de cuina, pesos grans balança de bany (les balances electròniques). |
mesura capacitat |
Sessió 1Activitat A:Hem escoltat a les noticies que ha plogut molt i aprenem què és el pluviòmetre. Activitat B:mirem el blog com es fa un pluviòmetre Activitat C: construïm el nostre pluviòmetre |
Sessió 2Farem grups de tres de manera heterogènia. Activitat A: Cada un dels grups ha fet una estimació de la quantitat d’aigua que pot cabre en quatre ampolles de diferents capacitat. S’ha d’anotar en un Word.
Activitat B: Els alumnes omplen les ampolles d’aigua amb una gerra de mig litre de capacitat, i anoten en una graella de doble entrada en el Word el nombre de gerres que necessiten per cada ampolla. A continuació es repeteix el mateix procés amb una gerra de mesura d’un litre.
Activitat C: Amb la informació obtinguda, els nens i nenes han de deduir la capacitat de cada una de les ampolles. I finalment mirem les etiquetes de les ampolles, amb l’objectiu de comprovar la capacitat real de cada una d’elles. I observem els resultats obtinguts. |
Sessió 3Juguem a fer transvasaments de líquids amb pipetes (cl). Observant els pots i calculant. |
mesura temps |
Sessió 1Activitat A:De sobte sona un despertador que hi ha damunt la taula. L’observem i parlem del rellotge. Què sabem…(com es mesura el temps) Per què serveix mesurar-lo,…. Activitat B: Observem els tipus de rellotges que hi ha. ( d’agulles, digital, de sorra, de sol, cronòmetre….) Activitat C: Juguem a cronometrar coses (curses, temps que tardem en fer puzles, sumes, pintar un objectes,… ) podem inventar el que volem cronometrar. Anotem els resultats amb un gràfic de barres. |
Sessió 2Activitat A: Observem el blog i aprenem les hores 1/4 , 2/3, 3/4 i en punt. Activitat B: Fabriquem el nostre rellotge. Activitat C:Practiquem les hores amb el nostre rellotge. |
MESUREM…. |
Sessió 1Aquesta és d’avaluació, es tracta de fer raonar als alumnes. Han de fer servir el vocabulari qu han après durant aquesta unitat ha de ser adequat. Tenim al nostre abast varies coses per mesurar. Hem de classificar-les segons la unitat de mesura: massa, longitud, capacitat i tempsUn cop classificat triarem quin es l’aparell adequat segons el que volem mesurar: metre, regle, bascula petita/gran,….Finalment els deixarem jugar lliurement. |
Altres activitats relacionades
longitud
• Mesurar els camps de joc . Per exemple : 2 camps de batalla enfrontats de 12 passos cada un. Discutir sobre les possibles diferències entre un i altre , la necessitat d’establir unitats comuns …
• Estimar distàncies i comprovar-les amb peus i passos . Hi ha jocs tradicionals basats en estimacions de distàncies . El jugador que determina amb major exactitud la distància de l’objecte llançat a l’objectiu guanya . ( bèlit )
• En murals sobre animals: adjuntar a les fotografiescordills que representin la mesura real … què tal una corda que representi lamesura del diplodocus ? O de la balena blava ? O d’una musaranya ?
• Mesurar les obres dels companys i la propia. Aprofitem el treball que e estem resalitzant amb el projecte de la llum.
•Pràctica de mesura de la longitud a través d’instruments no convencionals (llana) Tallem i ajuntem llanes per mesurar.
massa
• Pesar i mesurar diferents objectes que porten els nois a classe de ciènciesnaturals .
• Alhora que descrivim altres de les seves característiques ( brillantor, color , rugositat … ) podem fixar-nos en el seu pes i dimensions .
• Fer estimacions del pes de diferents objectes . Per exemple , bricsfarcits de diferents materials : Sorra , aigua , serradures . I després comprovar-amb la balança .
• Ordenar segons el pes capsetes plenes de diferents materials i comprovar l’ordenació amb balances de dos plats.
capacitat
• Activitats d’equivalències de capacitat amb diferents recipient. sobretot amb els que fan servir habitualment : brics , gots , llaunes de refresc , ampolles i bidons d’aigua , envasos de iogurt .
temps
• Familiaritzar-se amb el calendari , l’horari …
• cronometrar carreres i diferents marques entre companys .
• Mesurar el temps en què es consumeix una espelma ( rellotges de vela )
• Cronometrar el temps d’ompliment d’un envàs amb diferents intensitats de l’aixeta .

Deixa un comentari