Autoria: Pau B. G, Nil E. O, Diego M. G, Pol P. M.

La comunicació és un element essencial per a la convivència i el desenvolupament de les persones. Tot i que existeixen diverses formes de comunicació, com el Ilenguatge oral, escrit o gestual, no totes són igualment accessibles per a tothom. En el cas de I es persones sordes, el Ilenguatge de signes és el seu principal sistema de comunicació, però el seu desconeixement per part de la majoria de la població oïdora genera barreres importants en la vida quotidiana. Davant d’aquesta realitat, la tecnologia pot esdevenir una eina útil per reduir aquestes dificultats i afavorir una societat més inclusiva.

Aquest treball de recerca sorgeix de l’interès pels àmbits de la programació, l’electrònica i la tecnologia aplicada, combinat amb la voluntat de desenvolupar un projecte amb utilitat social. La motivació principal ha estat explorar com els coneixements te cnològics poden contribuir a millorar la comunicació entre persones sordes i o’idores, així com visibilitzar les dificultats que afronta la comunitat sorda en la seva vida diària. El projecte també respon al desig d’aplicar de manera pràctica conceptes apresos en programació i electrònica.

L’objectiu principal del treball ha estat dissenyar i construir un prototip de guant intel·ligent capaç de reconèixer alguns gestos de l’alfabet del llenguatge de signes i traduir-los automàticament a text. Per aconseguir-ho, s’han utilitzat sensors situats als dits i una unitat de mesura inercial per captar el moviment i la posició de la mà. Paral·lelament, també s’han plantejat altres objectius, com aprofundir en el coneixement de l’alfabet dactilològic, analitzar les dificultats comunicatives de les persones sordes i ampliar les competències en programació amb Python i Arduino.

Els resultats obtinguts permeten afirmar que la hipòtesi inicial s’ha validat satisfactòriament. El prototip desenvolupat és capaç de reconèixer Iletres bàsiques de l’alfabet manual amb un percentatge d’encerts aproximat del 80% i amb un temps de resposta inferior a un segon. Aquest resultat demostra que, fins i tot amb components de baix cost, és possible crear sistemes capaços d’interpretar gestos i traduir-los en informació comprensible.

Durant el procés de desenvolupament també han aparegut diverses dificultats tècniques, especialment relacionades amb la precisió dels sensors inicialment utilitzats. Aquestes limitacions han obligat a replantejar el disseny del dispositiu i buscar alternatives més eficients, fet que ha contribuït a millorar el funcionament final del guant i ha posat en valor la capacitat d’adaptació davant dels problemes.

En conclusió, el projecte demostra que la tecnologia pot contribuir a reduir barreres comunicatives i a facilitar la interacció entre persones sordes i oïdores. Tot i que el prototip encara presenta limitacions i només reconeix gestos bàsics, constitueix una base sòlida per a futures millores i evidencia el potencial de la tecnologia accessible per avançar cap a una comunicació més inclusiva.

Tutoria: Elena B.

Font: alumnat de 2n de batxillerat del centre Ramar 2