Autoria: Sergi Vea Redondo

Els bacteris són uns dels éssers més antics del planeta i és en ells on podem trobar moltes estructures i tècniques diferents dels animals. 

El meu treball se centra a analitzar un dels mètodes immunològics dels bacteris: el sistema CRISPR/Cas. Aquest sistema l’utilitzen els  bacteris com a mètode d’erradicació davant d’infeccions víriques (per part de bacteriòfags). El  funcionament del sistema CRISPR/Cas és el següent: en sobreviure a una invasió enemiga per part de virus o plasmidis, el sistema “memoritza” les seqüències genòmiques de l’invasor per tal  que, en cas que n’hi torni a haver una altra, pugui ser resolta molt més ràpidament i amb més eficàcia.

En la segona part del treball, s’analitzarà la tècnica CRISPR/ Cas9 (un tipus del sistema immunològic bacterià de la família del sistema CRISPR/Cas9, en cèl·lules eucariotes), per tal de poder editar genèticament una seqüència d’ADN, i així poder fer enginyeria genètica amb molta  més facilitat, comparant la tècnica amb altres i analitzant els seus aspectes positius i negatius. 

En aquest treball es pretén conèixer i aprendre en què es basa la investigació biomèdica, i quines  són les noves eines per realitzar-la. No només se centrarà a descobrir-les, sinó també en el seu aprofundiment, dins de les nostres possibilitats, per tal de poder entendre quins són els  beneficis, inconvenients i limitacions d’aquestes eines. Sobretot, s’intentarà saber si la tècnica de CRISPR/Cas9 es podria aplicar a l’àmbit mèdic. També volia que el meu treball es pogués entendre per les persones sense coneixements científics. Per això, també he intentat que l’explicació de la tècnica sigui el més entenedora possible per a un públic general, sense  perdre el caràcter científic, al mateix temps que descobrim com és la vida en un laboratori. 

Com a aspectes positius d’aquest mètode, podríem mencionar bàsicament la llibertat amb la  qual es pot modificar una part de la seqüència del genoma d’una cèl·lula. Amb la informació adequada, es podria arribar a revertir problemes cel·lulars complexos, o fins i tot crear-los per  tal de poder observar la resposta de la cèl·lula o el funcionament de diverses proteïnes o productes resultants de la codificació de nucleòtids. 

Per contra, el principal problema d’aquest  mètode és que només s’és capaç de controlar la Cas9 fins a un cert punt. Sí que és veritat que la  pots limitar amb un guia i la seqüència PAM, però quan està en acció dins la cèl·lula, no som  capaços de controlar-la ni de saber què està realitzant, només podem veure el resultat final.  Aquest és un dels principals problemes d’aquest mètode, ja que és això el que el limita per a utilitats mèdiques, però potser en un futur es podrà utilitzar per combatre càncers molt  focalitzats o de fàcil accés per la tècnica.

Tutoria: Anna Franquesa Bracons