Autoria: Arnau Miñana 

La idea d’aquest treball, el Trastorn d’Identitat Dissociativa (TID), es va produir entre març i setembre del 2020, quan estàvem confinats. En aquest període vaig notar com el fet d’estar tancat a casa va començar a afectar la meva salut mental i com a conseqüència vaig començar a interessar-me pel funcionament de la ment i les seves possibles afectacions. Juntament amb aquest fet, va produir-se el meu primer contacte amb TID a l’escoltar la història d’una dona amb aquest trastorn que explicava com va ser la seva infantesa i adolescència i, al mateix temps, va ser el primer cop que vaig visualitzar una pel·lícula que tractava el TID. Gràcies a aquests successos vaig plantejar-me fer el treball de recerca sobre el TID. 

Com a primer objectiu vaig informar-me sobre què són els trastorns mentals i les afectacions que poden presentar. També vaig informar-me de manera més específica  sobre el trastorn d’identitat dissociativa en relació amb el seu origen, la simptomatologia, el grau d’afectació i el seu tractament. Juntament amb això, per tal d’estendre aquests coneixements, vaig realitzar una entrevista a la psicòloga Concha Caraballo, especialista en trastorns de trauma i dissociació, fet que va permetre’m comprendre millor com funciona aquest trastorn. 

A continuació, com que un dels meus primers contactes amb el TID havia estat el cinema, vaig plantejar-me analitzar diferents pel·lícules que tractessin aquest trastorn per tal de comprovar si les pel·lícules n’eren una representació fidel i si podien ser font d’aprenentatge i conscienciació per a la població en general. 

El tercer objectiu plantejava analitzar l’abast del coneixement sobre els trastorns mentals en general i el TID en particular en la població propera a la meva edat, basant-me en la premissa que hi detectaria un desconeixement generalitzat. A través d’una enquesta vaig formular un seguit de preguntes bàsiques relacionades amb aquest trastorn i vaig analitzar quin era el grau d’influència de la cinematografia en l’adquisició d’opinions pròpies en relació amb els trastorns mentals. 

Un cop realitzades les diverses parts del treball vaig poder arribar a una sèrie de conclusions. Primer de tot, de l’anàlisi de les pel·lícules vaig treure en clar que hi ha pel·lícules que no són representacions fidels del TID i, encara menys se’n poden extreure aprenentatges, atès que en una gran majoria, principalment les més taquilleres, aquest trastorn es mostra de forma violenta, sobrenatural i estigmatitzant. En canvi, les pel·lícules basades en fets reals mostren el TID de forma més realista, focalitzant-se més en les dures situacions que viuen les persones afectades. A més, tot i que són representacions més fidels, calen uns mínims coneixements previs per a no confondre termes que, o estan desactualitzats a l’època i el context, o són incorrectes a l’hora d’emprar-los. 

Finalment, a partir de les enquestes es pot concloure que existeix un desconeixement parcial del TID. Per exemple, no es coneixen del tot les característiques que presenta i, segons les pel·lícules més visualitzades pels enquestats, es pot relacionar aquest desconeixement amb la informació rebuda que, sovint, estigmatitza aquest trastorn.

Tutoria: M. Carme Espunya Prat