Autoria: Pau Figuera, Elisabet Fernández i Maria Latre Álvarez

Pensem que hem assimilat la crisi climàtica com una de les problemàtiques cèntriques que requereixen mitigació urgent. Tanmateix la següent pregunta és obligatòria després d’haver llegit aquesta afirmació: han servit prou aquests darrers anys perquè ens amistancem amb el concepte de la consciència ecològica? La resposta és que no. Unànimement no s’ha aconseguit actuar d’acord amb les necessitats ambientals de cada bioma, i a aquest ritme, en un futur més pròxim del que ens agradaria, la ignorància col·lectiva amb què es gestionen els espais naturals ens conduirà a velocitats desmesurades cap a un punt de no retorn. 

Com a ciutadans del terme municipal de Sant Quirze del Vallès, des d’un principi ens vam sentir esperonats per l’estudi d’un ecosistema pròxim com el del curs fluvial del torrent de la Betzuca, que discorre pel veïnat. La intenció motora era elaborar un estudi en l’àmbit local que ens permetés qualificar l’estat de les aigües i relacionar-lo amb l’impacte urbà de la població per reflexionar sobre la contribució antròpica en el deteriorament de l’ecosistema. La contaminació dels nostres rius és un tema amb què convivim diàriament i volíem visibilitzar la seva problemàtica actual, interactuant activament amb el poble. Tot i això, procuràvem que el projecte no limités el seu contingut en l’interès local, sinó que al formar part d’una xarxa fluvial que desemboca al Mediterrani, despertés delit en altres localitats properes que també s’hi veuen directament afectades, atès que la conca del riu Besòs, a la qual pertany el torrent, es va guanyar la fama de ser una de les més contaminades del món durant la segona meitat de segle XX, segurament per l’impacte industrial esdevingut del sector tèxtil català. 

L’objectiu principal plantejat en aquest treball és l’avaluació de la qualitat de les aigües del torrent de la Betzuca mitjançant indicadors morfològics, fisicoquímics i biològics. En altres paraules, s’estudia l’estat actual de les condicions morfològiques, la qualitat de les aigües amb paràmetres físics i químics i la qualitat de les seves aigües a partir d’indicadors biològics centrant-nos específicament en els macroinvertebrats de riu, que mitjançant el seu grau de tolerància a la contaminació a què s’exposen, ens han facilitat un valor numèric. 

Seguint amb el fil, per contrastar la teoria, vam realitzar un treball de camp que consistia en un mostreig periòdic quinzenal durant els mesos de juny, juliol i agost, en què s’avaluava la qualitat del curs fluvial al pas del territori. Alhora, vam dividir el curs del torrent en tres trams per comparar-los entre si. Amb les dades recollides relacionàvem la qualitat de les aigües amb l’índex de qualitat biològica dels rius catalans. Alhora, s’ha mostrejat el torrent de Riudeboix a la localitat de Bellprat (Anoia), per tal de comparar qualitativament els resultats d’ambdós torrents. A més, vam estendre una enquesta als habitants del poble i vam entrevistar al tècnic de medi ambient de l’ajuntament de Sant Quirze del Vallès perquè ens ajudés a interpretar els resultats. 

Creiem que la noció més enllà de l’estudi és clara: reduir l’impacte que produïm sobre l’ecosistema que tant ens agrada gaudir, sense la participació del veïnat, és impossible. Som nosaltres qui tenim l’última paraula envers l’espai natural del qual disposem.

Tutoria: Jordi Roldan