Autoria: Ian Izquierdo i Marc Martínez 

Un cop ens van assignar el nostre treball, “La mitologia al Parc del Laberint d’Horta”, el vam agafar amb força ganes, ja que era un tema que ens va interessar i volíem  d’informar-nos-en. El primer que vam fer va ser anar al Parc del Laberint d’Horta, per observar-lo in situ i poder interioritzar-lo. 

Un cop treballats els mites, que era la part important del treball, ens vam adonar que això ens obria la porta a poder conèixer una important família catalana, la família Desvalls. Així doncs, vam decidir ampliar els objectius inicials del treball.

En començar a indagar sobre la família Desvalls vam descobrir l’Arxiu Nacional de Catalunya que era desconegut per nosaltres i que ens va obrir un ventall de possibilitats en el nostre treball. Així, vam concretar el que volíem que fos el nostre objectiu del treball: Què hi ha rere el Parc del Laberint d’Horta? 

Després de mesos de treball, hem descobert que el Parc del Laberint d’Horta, no és només un lloc turístic que les persones visiten i on passegen, sinó que  té una història que malauradament poca gent coneix. 

Tal com expliquem al llarg del nostre treball, aquest Parc amaga la història d’una família catalana que ha perdurat durant segles i que ha tingut un paper clau per al desenvolupament de Catalunya. La seva importància va ser tan gran que a l’Arxiu Nacional de Catalunya trobem tot un apartat, anomenat Arxiu de la Família Desvalls. La figura de Joan Antoni Desvalls, va ser determinant, no només en la construcció del nostre parc, sinó també en la construcció dels fonaments de la societat catalana de l’època. 

La temàtica del parc està relacionada amb el moviment neoclàssic, latent a finals del segle XVIII. Reflecteix els ideals de la Il·lustració que el mateix Joan Antoni seguia, amb el culte a la raó i la renovació dels valors filosòfics de l’antiguitat clàssica, tal com es veu els diferents mites que envolten al Parc del Laberint d’Horta.

L’estudi d’aquests mites ens ha portat a un coneixement més profund sobre la mitologia grega. Podem concloure que, aquestes representacions mítiques, no estan posades al parc sense un perquè, com creiem en un principi, sinó que totes aquestes van ser triades, tant pel marquès com per l’arquitecte, per a il·lustrar la temàtica que ells volien plasmar al parc. 

Si tornéssim al parc després d’haver fet aquest treball, no el veuríem amb els mateixos ulls, ja que aquesta recerca, ens ha fet deixar de banda la visió lúdica, per poder aplicar-n’hi una de més profunda.

Finalment, cal remarcar que aquest treball ens ha sigut plenament enriquidor per conèixer tota la història darrere del Parc, que vam començar visitant-lo i hem acabat interioritzant-lo.

Tutoria: Mercè Polo Gómez