Autoria: Georgia Harrison-Jones i Pau Espuñes Pacheco

El primer pas per decidir el tema del nostre treball de recerca va ser veure que la metaficció és quelcom que està present en moltes branques del feix cultural que consumim i que gaudim: en les pel·lícules que més ens agraden, en clàssics de la literatura universal que estudiem a classe, i fins i tot, a internet i l’humor a les xarxes socials. Volíem un treball on poder parlar de tot això que ens interessa i que està molt present en nosaltres, i alhora poder crear la nostra petita obra artística. 

Hem elaborat un treball de recerca on tractem àmpliament tots els àmbits esmentats anteriorment, i d’altres com la televisió, la pintura, la música o la poesia, observant i analitzant totes aquestes manifestacions culturals i artístiques amb la lupa de la metaficció. 

Així, entenent els diversos exemples analitzats i explicats en el treball, s’entén el concepte d’allò meta, o metaficcional sense la necessitat de llargues explicacions tècniques. Tanmateix, no es deixa de banda una certa perspectiva històrica i teòrica de les diverses idees que es van esmentant. 

La part teòrica del treball l’hem basada en tres grans eixos: el del mise en abyme, l’autoreferència i l’autoconsciència; tots tres són tipus d’elements metaficcionals. Amb aquests conceptes com a base, hem parlat de cine, de teatre, de televisió, de pintura, de música, de videojocs i de literatura. 

Una part important del gruix del treball, però, el trobem a la part pràctica on, aplicant els conceptes que hem anat desglossant teòricament, hem creat un còmic. Hem explicat el seu procés de creació, des de la primera idea, fins al resultat final, repassant les influències, l’elaboració del guió, el procés de referències o l’ús del llenguatge que fan els nostres personatges. 

Amb aquest treball hem analitzat diverses cares de la cultura (anant de la clàssica a la més contemporània) des de la perspectiva de la metaficció. Ens ha donat eines per entendre les manifestacions artístiques de les quals n’extraiem una forma de ser que ens caracteritza com a espècie: el fet d’anar més enllà, que és precisament el que vol dir la paraula grega meta: “més enllà”.

Tutoria: Josep Maria Ripoll Peña