Autoria: Emma Avellí Bañón

El 7è art; la porta cap a les emocions. Aquest és el títol amb què vull presentar i donar a conèixer el meu treball de recerca. I us preguntareu el perquè. Doncs bé, la resposta és molt simple. El cinema ens pot portar a un terreny on la fantasia, la realitat, la ficció, la passió i la por, entre altres, es poden donar en qualsevol moment, de la mà, per descomptat, de les nostres emocions i sentiments. 

Tenint en compte això, després de donar moltes voltes al tema que volia investigar, vaig pensar que seria una bona oportunitat endinsar-me en dos àmbits que des de  sempre m’han cridat l’atenció, tant el de l’audiovisual com el de la psicologia. A més a més, la motivació per fer aquest treball i l’afany per aprendre coses noves va estar present des del primer instant, ja que, en un futur proper, m’agradaria estudiar cinema.

Però, el camí no va ser tan fàcil, ja que vaig topar-me amb diversos impediments que feien que el treball no avancés com havia  pensat, i va ser quan vaig haver de concretar el tema encara més. La idea definitiva ha estat tractar com s’expressen i es perceben les emocions dintre del cinema, des d’un punt de vista tant científic com artístic.

Així doncs, el treball està dividit en tres parts. Per  una banda, s’expliquen els processos pels quals passa el cervell durant el visionament  d’una pel·lícula, i les diverses emocions que es produeixen al llarg del camí. Per l’altra banda, s’engloba tots els aspectes més cinematogràfics que percebem, com la  significació dels diferents plans, la manera en què intervé el color en els films, les  qualitats del so, etc. I per últim, la part pràctica en què, partint de tota la fonamentació del marc teòric, s’han bolcat tots els coneixements adquirits en 4 anàlisis de grans pel·lícules: Alien, Reservoir Dogs, The Apartment i The Godfather.

Cal remarcar que  des d’un primer moment tenia la idea de realitzar diversos curts per així certificar o refutar amb més arguments les meves conclusions, però això no va  poder ser, ja que era complicat en fer el treball jo sola i, a més, havia de cenyir-me a una determinada extensió. 

Finalment, la realització d’aquest treball m’ha proporcionat moltíssima informació que  desconeixia, i he adquirit una infinitat de coneixements que puc posar en pràctica als diversos curtmetratges que vaig realitzant. Dit això, considero que aquest treball ha sigut una molt bona oportunitat que he aprofitat i gaudit al màxim i al llarg de tot el camí. 

Tutoria: Francesc Lorente Camon