Aquest és el poema que aprendrem durant aquesta setmana dins l’assignatura de Medi. A casa toca repassar-lo i memoritzar-lo.
Els arbres es muden
de roig i de groc,
les fulles tremolen
sota un sol de foc.
El vent les fa caure,
les duu fins el port,
quan surtis de casa
trepitja-les fort.
Les mosques s’amaguen,
l’hivern és a prop.
Les flors espantades
es tanquen de cop.
Bofill, Puig i Serrat
copy and paste el texte amb el poema pel Mark, esta amb anginas i febre i sent optimista, no anira a classe fins dijous, aixi que ja va be que li doneu uns petits deures….arrivederci!!!!
cada noche antes de irme ala cama me leo el poema
El Mark ya se lo ha aprendido y, de paso toda la family. de ésta hornada del 2005 seguro sale algún Federico García Lorca o un Martí Pol……….
¿2005 dije? ¡¡¡¡2003!!!!
Aquest any, encara no m’havia conectat per veure els blogs. Us animo a que continueu.
Referent al poema, l’any passat si que recordo que tant la Iria com l’Ainoa, l’anaven recitant, però aquest any no. Em poso mans a l’obra i recitarem el poema, a veure si el recorden.
Mare de deu!! L´Oriol i la Judit ja se saben el poema de tardor. Jo arribo tota contenta….: ” mireu el que te la mare…el poema de la tardor perque practiqueu i l´apreneu!” i van i em diuen que ja se´l saben. Aixó es la bomba.Em dec estar fent gran!!!
Bueno,al menys aniré fent que si mes no,practiquin i el perfeccionin,que de tant en tant s´obliden d´alguna que altre paraula.
ADEU
A la Lydia le gusta mucho el poema y lo repite continuamente,asi q ya se lo sabe bastante bien.