TITOL GENÈRIC DE TOT L’ÀLBUM: SOM CONSUMIDORS RESPONSABLES
2n premi del concurs CONSUMÓPOLIS 2010
TÍTOL: Dosifica els diners!
TEMA: Control de l’estalvi.
TEXT EXPLICATIU: Nerea Cañadas
Totes les famílies tenim unes despeses inevitables tots els mesos i per això és necessari tenir un control dels estalvis, perquè no podem gastar més del que disposem.
Abans d’anar a comprar, caldria fer una previsió i pensar que ens queda tot un mes per davant, una família per cuidar i una llar per mantenir. Hem de fer la compra i pagar tots els impostos per portar la casa endavant. Hem de saber controlar, ja que els diners no surten sols.
Hem d’evitar les despeses innecessàries i assegurar que tenim suficient per les coses bàsiques: alimentació, vivenda, estudis…
Quan volem alguna cosa, anem corrent a comprar-la, però també hem de saber dir que no! Per exemple quan anem a fer la compra, millor que portem una llista de les coses que ens fan falta. En el cas contrari, podem acabant portar-nos a casa coses que no necessitem i, per tant, gastar-nos més diners dels que prevèiem.
Quan ja calculem que tenim diners suficients per totes les coses bàsiques, sí que podem anar a la tenda i demanar allò que tant volem, però si calculem que no ens arriba, millor que ho deixem per una altra ocasió.
També podem controlar les despeses de la llum, de l’aigua, del gas, del telèfon… Moltes vegades ens deixem llums enceses per la nit o tenim posat l’aire condicionat sense necessitat… i el pitjor de tot és que, a vegades, contractem coses que costen diners, com alguns canals de tele, al final no en fem ús i, per tant, són diners que podríem estalviar.
Un altre exemple: se’ns espatlla la rentadora, què fem? Anem corrent a comprar-nos un altra, però, ens quedem la primera que trobem sense mirar el preu, la garantia…? És millor anar a diferents botigues i comparar els preus i les avantatges que tenen cadascuna.
Al rebre el salari, seria convenient reservar una part per estalviar.
Segur que si ens fixem una mica podem aconseguir fer estalvi!!!
TÍTOL: Posem fi a les bosses de plàstic! 
TEMA:Contribuir a la reducció de l’ús de les bosses de plàstic ajudarà a protegir el medi ambient
TEXT EXPLICATIU: Helena Coronado
Recentment hi ha un tema que està molt de moda: la substitució de les bosses de plàstic per unes altres de reutilització, ja que el plàstic és un producte nociu per al medi ambient i fàcilment substituïble.
Ara mateix, hi ha molts supermercats que no et donen bosses de plàstic o bé, si no en portes cap altra i en necessites, l’has de pagar. Així, fen pensar a tots els que van a comprar, de que el tema del reciclatge de les bosses és molt important, ja que, actualment en el món es fabriquen uns quatre trilions de bosses anuals i tarden 400 anys en descompondre’s.
Espanya és un dels països que consumeix més bosses de plàstic, però si cada persona utilitzes bosses reciclables cada vegada que va a comprar, reduiríem l’impacte ambiental. Un supermercat ha fet un estudi que diu que en 3 mesos de no utilitzar bosses de plàstic s’han deixat d’emetre 935 tones de CO2 a l’atmosfera i s’han deixat de generar 510 tones de residus.
Per aquest motiu hem de canviar les bosses de plàstic per altres opcions més ecològiques:
- Bosses de bioplàstics, fabricades amb fècula de patata, que es descomponen en 180 dies, es poden utilitzar fins a 15 vegades, es converteixen en compost, que serveix d’abonament, no emeten CO2, són reciclables i és rebutgen amb els residus orgànics.
- Bosses de polietilè, són reciclables i són rebuig a la brossa groga.
- Bosses de ràfia, fabricades amb polipropilè, que són reutilitzables (de 50 a 150 vegades d’ús).
Veient tot això no hi ha excusa per seguir utilitzant bosses de plàstic, ja que hi ha moltes més possibilitats per no contaminar el planeta.
Així que tothom pot utilitzar les bosses reutilitzables i farem un món millor!
TÍTOL: Un benefici per mi, un benefici per tu: és just!
TEMA: Comerç equitatiu per productors i consumidors.
Amb el comerç just ajudem a moltes persones.
TEXT EXPLICATIU: Pablo Paradinas
Un dia anava passejant pel carrer i vaig veure una botiga en la que en la que hi posava “Comerç just”. Vaig entrar a mirar i vaig veure molts productes artesanals.
Vaig preguntar:
– “D’on són aquests objectes?”
I el botiguer va contestar:
-“De molts llocs diferents del món. Nosaltres venem articles de Comerç just”.
Com va veure que vaig fer una cara de no saber què era això em va explicar:
– “Són productes que fan a diferents indrets del món on no tenen gaires recursos econòmics i, a canvi, els homes i dones que els elaboren, reben un sou just. Per a la fabricació dels objectes utilitzen matèries primeres d’allà on viuen, respectant el medi ambient. A més, en aquestes empreses els nens i nenes no treballen.
Vaig comprar un collaret i un clauer molt bonics i vaig marxar. En arribar a casa vaig apuntar en el meu diari personal: quan sigui gran, vull col·laborar amb aquest projecte solidari.
Al cap de 15 anys, vaig estar pensant amb allò que vaig dir que faria quan era petit i vaig aconseguir fer realitat els meus somnis ajudant en una ONG que treballava pel Comerç Just.
TÍTOL: Tinc cura del meu món!
TEMA: El medi ambient és patrimoni de tots i totes.
TEXT EXPLICATIU: Alex Casas
Hem de pensar en el medi ambient. És responsabilitat de cada un de nosaltres tenir cura del nostre món per viure en millors condicions i procurar que no es deteriori pel futur.
Els governs i les grans empreses poden prendre decisions per canviar les coses que afecten al medi ambient (per reduir les emissions que afecten a la capa d’ozó, per controlar les deixalles de les ciutats, per regular la desforestació …), però nosaltres des de les nostres cases podem ajudar fent coses per aportar el nostre granet de sorra.
Per no consumir tanta electricitat podem fer el següent:
– No deixar-se les llums enceses quan no les necessitem.
– Posar bombetes de baix consum.
– Utilitzar electrodomèstics de classe A.
– Desendollar els aparells electrònics quan no els utilitzem.
Per reduir el consum d’aigua i per no contaminar l’aigua:
-És preferible dutxar-se que banyar-se
-No deixar l’aixeta oberta sense necessitat.
– Utilitzar el gel, el sabó i els detergents amb moderació perquè contaminen.
– No llençar l’oli per la pica.
Per evitar la tala d’arbres podem fer el següent:
-Utilitzar paper reciclat i reutilitzar els fulls.
-Fer servir les dues cares del paper.
-No llençar paper que no estigui utilitzat.
També podem reciclar les nostres deixalles i llençar-les en el contenidor corresponent de paper, de vidre, d’envasos, de residus, de compostatge.
És important que col·laborem amb el medi ambient en la mesura de les nostres possibilitats.
TÍTOL: L’ordinador sí, però controla el temps. 
TEMA: Gestió responsable del temps davant l’ordinador.
TEXT EXPLICATIU: Eduard Secanell
La Sònia era una nena alegre i sempre jugava amb els amics. Ella no tenia ordinador així que la millor diversió era jugar amb els companys.
Un dia va veure que els ordinadors podien ser molt divertits i li va demanar un als seus pares. Ells li van concedir el seu caprici perquè es portava molt bé.
Quan ja tenia el regal només el feia servir per estudiar; algun cop jugava, però, es controlava. A classe els seus companys només parlaven del Facebook i d’altres pàgines web. Ella no sabia què dir i va començar a sentir enveja pel que deien els seus companys i companyes.
Quan va arribar a casa, es va posar en aquella pàgina web. Sense voler, al cap d’uns dies ja no el feia servir per estudiar, sinó per a jugar.
Tres mesos desprès la noia estava totalment enganxada a l’ordinador. No contestava als seus pares quan la cridaven per parar taula per dinar, ni per anar a jugar a un joc de taula.
Fins que un dia el seu pare li va fer una pregunta. La Sònia estava jugant a l’ordinador i no li contestà. Ell va insistir dues o tres vegades més i la nena li va respondre de mala gana.
Quan la mare va tornar a casa, el pare li va explicar el que havia passat i es van adonar que la seva filla era addicta l’ordinador i van decidir prendre-li.
Feia temps que els seus amics i amigues estaven una mica enfadats amb ella perquè la noia quan tenia l’ordinador responia de mala gana però la Sònia no sabia perquè.
Al cap d’uns dies es va adonar de que era una insolent, així que els va demanar perdó. Els amics ho van entendre i la van perdonar però amb una condició, van dir: “Volem que sàpigues controlar el temps que estàs a l’ordinador perquè hi ha d’haver temps per tot”.
La noia, contenta, va dir que sí i els va abraçar.
Ara torna a ser la noia d’abans.
I el millor és que té l’ordinador però prefereix quedar amb els amics.