Júlia Galobart Domènech –

Lluita i música, feminisme i música. Aquesta és la meva elecció de treball de recerca i la vull justificar simplement reconeixent que he escollit dos temes molt importants i vius dins meu. El fet d’escollir-los té diverses motivacions que he anat coneixent al llarg dels meus disset anys i, per tant, és un treball totalment subjectiu, sense cap pretensió científica.

Vivim en una societat capitalista i patriarcal, una societat molt injusta on les persones, a més de quedar separades en classes socials a causa dels diners, queden separades per gèneres de tal manera que els membres masculins d’aquesta tenen una figura de privilegi sobre les dones, assolida al llarg de la història per mitjà del domini, l’opressió, l’explotació i la infravaloració d’aquestes pel fet de ser dones.

D’aquesta situació neix el feminisme, un fenomen social que vol donar resposta al sistema defensant la igualtat entre gèneres, homes, dones i altres.

Així doncs, he parlat de feminisme però també he volgut parlar de la música, fent-ho a partir d’una visió més sociològica, analitzant què fa sentir a la gent i així poder relacionar aquests dos temes.

L’objectiu de la investigació d’aquest treball, doncs, és demostrar que la música és una eina de reivindicació i que, en societat, pot potenciar fenòmens socials.

De la música que escolto habitualment, d’altres influències musicals i de reflexions i vivències que m’han conduït a començar a formar-me una idea del que defenso i vull. Em vaig proposar mostrar i verificar que existeix una música que, amb totes les característiques que el concepte comporta, decideix acompanyar i formar part d’un sentiment comú de moltes persones. Al llarg de tota la història la música ha estat companya del temps i una part d’ella ha estat reforçant causes i moviments del moment, sent ara una mostra d’allò viscut, del present i del passat. En concret, en el tema que he decidit tractar, la lluita feminista, vull ensenyar que ha existit i que actualment existeix una resposta musical feminista, una música que com ja he dit també forma part de la lluita, i que aquesta, sent un vehicle d’expressió i de diàleg, és molt influent i potent per a la societat.

El treball té una part teòrica i una part pràctica que s’han anat complementant l’una amb l’altra per arribar al final. Els temes del treball són descrits de forma teòrica, però en algun cas la part pràctica consisteix a extreure informació, mitjançant entrevistes, de la gent que m’envolta i aconseguir crear una definició i anàlisi completa del concepte amb la unió de les dues parts, per arribar així al que considero la realitat: les persones, el que sentim i el que vivim. Tot i haver iniciat la recerca amb la hipòtesi, en certa manera, verificada, s’ha complert completament.

Com a avaluació personal sobre el transcurs i el resultat del meu treball puc afirmar que aquesta recerca m’ha proporcionat molts aprenentatges sobre els dos temes que, com ja he dit, tenen moltíssima importància i influència en la meva vida. He après sobre la música (sobre què és la música més enllà del que penso, què pot arribar a fer, n’he descobert de nova, n’he retrobat de vella, etc.), he après sobre el feminisme fent una repassada al passat i veient i analitzant diferents pensaments que han existit, he compartit opinions i n’he obtingut de noves i diferents que m’han fet obrir mires. Però, sobretot, he après molt sobre la relació que hi ha entre la música i la lluita, entre la música i el feminisme, i ho he fet amb l’ajuda d’aquelles persones dedicades a la música a les que he escoltat, he admirat i admiro, i que amb la seva música ja havia après anteriorment moltes coses. Així doncs, espero que totes aquelles persones que llegeixin aquest treball puguin, de la mateixa manera que jo, aprendre coses noves i sobretot reflexionar sobre el ja après, ja que aquest ha estat un altre dels objectius del treball, més indirecte però molt important.

De manera més indirecta, un altre dels objectius és que tothom que el llegeixi en faci una reflexió.

Tutor: Marc Mestres Pastor.

Save