Joaquim Belmonte Garcia, Jordi Pastor Carné i Daniel Leal Vico –

L’elecció d’aquest tema ve donada per un interès comú entre els membres del treball de recerca sobre la política i l’economia. Volíem fer un treball que compaginés l’estudi de la política espanyola i l’economia d’aquesta d’una forma unitària.

La situació en què vivim a l’estat espanyol, on els valors de l’essència política haurien de ser buscar el bé comú de la societat i no l’interès personal, s’ha anat deteriorant i aquests valors són cada vegada més escassos a nivell polític. Tot i que tenim el coneixement que la majoria de la societat política no és corrupta, observem que l’opinió pública creu que el perfil en l’àmbit executiu i legislatiu està format per persones que l’únic que busquen és l’enriquiment personal i deixen de banda el que hauria de ser el seu veritable objectiu, que és satisfer les necessitats de la població. La manera més adient que vam trobar per poder tractar aquests dos temes va ser la del finançament dels partits polítics.

Les preguntes que ens formulàrem varen ser les següents: si la corrupció del país venia donada per una falta de mecanismes de control eficients, quins partits eren els més endeutats, quines organitzacions eren les més transparents, la relació que es donava entre ingressos i despeses dels partits, quins mètodes de finançament existeixen, si hi ha hagut moltes variacions a nivell legislatiu, entre d’altres. El temps tampoc ha estat un problema ja que el vam iniciar a finals d’abril i durant tot l’estiu vam estar treballant en el projecte.

La part teòrica del treball va consistir a realitzar una recerca sobre els mecanismes i òrgans de control sobre el finançament, els mètodes de finançament arreu del món i alguns casos de finançament il·legal.

La nostra part pràctica es va basar en la realització d’una sèrie d’entrevistes als diferents partits polítics de l’Ajuntament Sabadell. Aquesta part va ser la més complicada perquè alguns dels partits, a l’hora de concretar la recepció, ens van posar traves.

Una vegada finalitzat el projecte trobem vàries respostes respecte a les hipòtesis plantejades inicialment.

En relació amb la primera hipòtesi, sobre si els mecanismes de l’Estat eren els adients, hem pogut deduir vàries respostes: la primera i més rellevant és el fet que les lleis de la Constitució espanyola respecte al finançament han variat d’una forma molt poc significativa en un període llarg de 40 anys. D’altra banda, a l’hora de fer les entrevistes ens hem adonat que els darrers anys s’ha aprovat una llei de transparència molt potent. En referència als comptes de gestió podem dir que els partits polítics majoritàriament es gasten més diners dels que disposen i això provoca que s’endeutin.

Sobre aquest endeutament dels partits amb entitats de crèdit podem observar que es pot fer una diferenciació entre els partits de nova creació, els quals no estan endeutats, i la vella política, que en canvi ho està. Tot i que hi ha algun partit com ERC que ha aplicat una nova política en l’organització per tal de reduir el deute fins al punt de finalitzar el deute i deixar de dependre de les entitats de crèdit.

Responent a la pregunta sobre la transparència dels partits, observem que totes les organitzacions mostren els seus comptes de manera pública. De totes formes ens ha sorprès que, tot i ser públiques, no es mostrin d’una manera clara.

Arran de l’estudi dels casos de finançament il·legal, descobrim que el que nosaltres crèiem que eren casos amb sentència ferma en realitat no estan considerats com a tals.

Tutor: Purificación Lázaro Andrés.

Save