Treball per projectes

Tot el que passa a la vida real, tot el que és autèntic, no està fragmentat, sinó que és únic i global. Al llarg dels anys, el volum de coneixements ha anat augmentant i aquest fet ha provocat l’especialització de les disciplines. Aquest procés ha permés que en l’actualitat puguem saber més coses sobre el món que ens envolta, però ¿cal aplicar als centres docents aquesta lògica d’especialització científica o disciplinària? Fer-ho implica una fragmentació del coneixement que no existeix en la vida real i provoca que els centres docents organitzin i planifiquin els ensenyaments de manera compartimentada i s’avaluïn separadament, i que els aprenents no sempre tinguin consciència d’aprendre per a la vida real.

La societat evoluciona i cada vegada més hem de preparar els nostres alumnes per donar respostes innovadores en una societat canviant i en evolució constant. Si el nostre objectiu és afavorir que l’aprenentatge escolar sigui útil per a formar ciutadans i ciutadanes crítics, amb opinió pròpia, autònoms i que siguin capaços de resoldre els nous reptes en cooperació amb els altres, el model que presenta els aprenentatges de manera fragmentada per disciplines s’ha de revisar.

Com iniciar un treball per projectes? En aquest document trobareu algunes idees i propostes que pretenen ajudar els equips de docents que veuen necessari treballar de manera interdisciplinària i globalitzada per afavorir l’aprenentatge competencial dels seus alumnes.

Conclusions de la XV Jornada anual: Fernando Hernández Hernández

Professor de Pedagogies Culturals (Facultat de Belles Arts UB). Des de fa temps participa en projectes educatius que cerquen que totes les persones trobin el seu lloc per aprendre.

fernando