Un bloc de ciència a XTEC Blocs ( de Joan Trilla )
Explosiu ! Pum!
Aquests dies estem experimentant amb la densitat de diferents líquids immiscibles i estem obtenint unes fotos molt boniques.
Un d’aquest líquids és la GLICERINA o Glicerol, de color transparent i que s’utilitza en la indústria de cosmètics per a fabricar cremes per a les mans, la cara i el cos en general.
La glicerina antigament s’utilitzava per a fabricar la nitroglicerina, un explosiu molt potent que es va utilitzar per a construir carreteres, vies de tren i túnels en la conquesta de l’Oest americà. Però, la nitroglicerina és un explosiu molt inestable i explota amb molta facilitat. I això, va provocar moltes morts en la construcció de les infraestructures viàries de molts països.
Tasca a fer: Cal investigar quina relació hi ha entre la nitroglicerina, la dinamita i el suec Alfred Nobel. Deixa la teva resposta en aquest article del bloc.
Per escriure la resposta has de clicar a la bafarada de la dreta del títol d’aquest article. Escriu el teu nom i el grup-classe. La resposta ha de contenir un màxim de 100 paraules o 550 caràcters de text.
Tots els alumnes que trobin la relació correcta, abans de final de mes, tindran dos positius ( + + ) i la satisfacció d’haver-ho encertat 🙂
Mario Ugarte Biarnes
2n ESO A
La nitroglicerina és un explosiu molt inestable. Al ser inestable era poc útil per a la societat i per això el suec Alfred Nobel un químic i un enginyer que va donar la seva fortuna per a instituir els Premis Nobel va crear a partir de la nitroglicerina i altres substàncies la dinamita que és un explosiu usat per la mineria i la demolició. Va ser un gran invent perquè no era fàcil d’explotar accidentalment, era estable i per això des del 1867 que és quan la va crear va ser més fàcils certs treballs perquè ja no mor gent per la inestabilitat d’explosius.
El suec Alfred Nobel va ser la persona que va inventar la dinamita, que es un explosiu molt potent. La nitroglicerina es un component de la dinamita; tambe es un explosiu, pero esta fet de Glicerina o Glicerol.
El 1847 l’italià Ascanio Sobrero va inventar la nitroglicerina, un potent producte que resultava difícilment utilitzable per la seva inestabilitat. Moviments bruscos o canvis en la seva temperatura ho podien fer detonar, cosa que finalment tornava el producte en pràcticament inservible. Alfred i Ascanio es van conèixer i gràcies a això Alfred va tenir la idea el 1856 muntar un laboratori als afores d’Estocolm i va investigar, fins aconseguir-ho, com poder utilitzar la nitroglicerina controlant els seus riscos. El producte resultant, la dinamita
Enzo Pérez Sánchez 2nD
La dinamita és un explosiu que va crear Alfred Nobel al 1866. La dinamita està formada per nitroglicerina però és més estable que la nitroglicerina sola. Alfred Nobel va barrejar nitrocelulosa amb un material porós per a formar una pasta per a que fos més fàcil de transportar i manipular. Va ser molt important per a excavar muntanyes, construir carreteres i, fins i tot, per a fabricar bombes per a les guerres. Això va causar la mort de molta gent.
Alfred Nobel es va interessar molt per la nitroglicerina, després de molts estudis, va descobrir que si la barrejava, nitroglicerina amb diatomita formava una pasta molt fàcil de manejar. Aquesta pasta la va anomenar dinamita. I aquesta és la relació que té Alfred Nobel, dinamita, nitroglicerina.
L’Alfred Nobel, un químic, volia inventar un explosiu amb bones intencions, fer-ho servir a la mina i construccions dels ferrocarrils per obrir túnels. De fa temps va decidir buscar un substitut de la pólvora. Es va interessar de la nitroglicerina, que era molt perillós. L’any 1866 logrará com estabilitzar la nitroglicerina, mesclar-ho amb un material absorbent, i així va inventar la dinamita que era molt perillós per què podria provocar una explosió a causa dels cops o fricció. Alfred es va sentir molt culpable quan va crear una cosa tan perillosa quan volia fer el contrari, per allò va inventar els Premis Nobel com una manera de perdonar.
Alfred Nobel es va interessar molt per la nitroglicerina i, després de diversos estudis, va descobrir que si la barrejava amb diatomita formava una pasta més fàcil de manejar, a la qual va anomenar dinamita. Aquesta invenció va aconseguir reduir els costos per a moltes construccions, i Nobel va guanyar per ella una fortuna.
Tanmateix, la dinamita va ser igualment útil per millorar el poder destructiu de les armes. Això li va valer una mala reputació a Alfred Nobel.
Alfred Nobel es va interessar molt per la nitroglicerina i, després de diversos estudis, va descobrir que si la barrejava amb diatomita formava una pasta més fàcil de manejar, a la qual va anomenar dinamita. Aquesta invenció va aconseguir reduir els costos per a moltes construccions, i Nobel va guanyar per ella una fortuna.
L’any 1867 Alfred Nobel va aconseguir fabricar la dinamita, mesclant nitroglicerina amb un material absorbent (la terra de diatomea), i així va obtenir uns pols que podien cremar a l’aire lliure sense explotar. Nomès explotaven quan s’utilitzaven detonadors elèctrics o químics.
El suec Alfred va inventar la dinamita, i la dinamita es una baregia de components, i un d’ells es la nitroglicerina.
FET per carlesmunoz@insvinyet.net i rogermarquez@insvinyet.net
Nobel va descobrir que quan la nitroglicerina s’incorporava a una substància inert absorbent com el kieselguhr (terra de diatomees) resultava més segura i còmoda de manejar, i aquesta barreja la va patentar el 1867 com a “dinamita”.
Lo que te encomun la dinamita i la nitroglicerina son dos pruductes que exploten, i el creado de la dinamita es Alfred Nobel i aixo es lo que tenen en comu aquestes tres coses.
Armand Benet 2B
La relació entre la nitroglicerina, la dinamita i el suec Alfred Nobel és: la dinamita està formada per nitroglicerina i el suec Alfred Nobel va inventar la dinamita.
Després de morir el seu germà en un accident provocat per la manipulació de nitroglicerina, el químic suec va patentar l’explosiu que li donaria una fortuna immensa. Ascanio Sobrero, també químic. El 1847 va descobrir la nitroglicerina mentre treballava a la Universitat de Torí. Va barrejar àcid nítric concentrat, àcid sulfúric i glicerina i el tub d’assaig on ho va fer rebentar amb l’explosió.
La nitroglicerina es un quimic que si el mesclas amb un material absorbente es fa la dinamita, la dinamita la va inventar Alfred Nobel al any 1867
La relació que te el suec Alfred Nobel amb la dinamita es que va ser l’inventor de la dinamita.
La relació entre la dinamita i la nitroglicerina es que les dues són explosius bastants potents, la dinamita esta formada també amb nitroglicerina
Alfred Novel va ser el creador de la nitroglicerina una substància explosiva, líquida a temperatura ambient i molt inestable, i la dinamita és un explosiu plàstic compost de nitroglicerina, mes segur i fàcil de manejar.
Alfred Nobel va aconseguir controlar la explosio de la nitroglicerina segons un detonador, va perfeccionar el sistema amb un detonador de mercuri i al 1876 va crear la dinamita.
Alfred Nobel, va inventar la dinamita y la dinamita esta composta per ingredients, i un d’ells es la nitroglicerina
El germà d’Alfred Nobel va morir en un accident provocat per la manipulació de nitroglicerina. Però ell no es va tirar enrere i va continuar fent més fàbriques millorant l’estabilitat dels explosius. Llavors es quan va crear la dinamita, que per ser explotada es necessitava un detonador específic i així era més segur i menys perillós. Va crear la revolució de les mines i de les obres públiques en tot el món, li va donar fama i sobre tot una riquesa inmensa al seu inventor.
El 1846 Ascanio Sobrero va descobrir la nitroglicerina, un potent explosiu.
La família d’Alfred Nobel es dedicava a la industria d’armes i explosius.
Després de molts experiments i algunes explosions inesperades al laboratori, Alfred Nobel va inventar la el detonadors que feien explotar la dinamita en un moment precís.
Alfred Nobel va ser un científic suec i va ser el tercer fill del seu pare Immanuel Nobel. No gaire temps després de néixer la seva família es va traslladar a Sant Petersburg, per intentar muntar un negoci familiar d’armament però fracassa. Després Alfred va tornar a Suècia on, en una fàbrica de l’antic negoci del seu pare va aconseguir crear un detonador amb què controlava les explosions de la nitroglicerina malgrat la seva inestabilitat. Després va inventar la dinamita, un explosiu plàstic resultant d’absorbir la nitroglicerina en un material sòlid i porós amb la qual cosa es reduïen els riscos que la nitroglicerina exploti, ja que per aquesta raó va perdre el seu germà Emil.
I Aquesta és la raó per la que Alfred Nobel, la nitroglicerina i la dinamita estan relacionats.
Abans, ja havien descobert la nitroglicerina un químic italià anomenat Ascandio Sobrero l’any 1846. Ell va experimentar sobre la seva pell els efectes de la nitroglicerina que va explotar. Ell no va voler donar-li un ús comercial. Però Alfred Nobel sí que ho va fer. Quan el seu germà va morir en un accident amb la nitroglicerina en una fàbrica va buscar una forma per reduir el perill de la nitroglicerina, va descobrir la diatomita era com una esponja que evitava que la nitroglicerina explotés. Va inventar la dinamita.
La nitroglicernia o trinitroglicerina es un explosiu és un líquid dens, incolor, oliós i explosiu. La nitroglicerina va ser adoptada posteriorment com a explosiu útil comercialment per Alfred Nobel. La nitroglicerina líquida també es va prohibir àmpliament en altres llocs, i aquestes restriccions legals van portar a Alfred Nobel i la seva empresa a desenvolupar dinamita el 1867. Es va fer barrejant nitroglicerina amb terra de diatomeas.
La relació entre la nitroglicerina i la dinamita és que La nitroglicerina primer havia estat inventada pel químic italià Ascanio Sobrero el 1846. En el seu estat líquid natural, la nitroglicerina és una substància molt volàtil. Alfred Nobel va entendre això i el 1866 va descobrir que el resultat de barrejar sílice amb nitroglicerina transformava el líquid en una pasta maleïble a la qual va anomenar dinamita.
Alfred Nobel fue el padre de la dinamita, uno de los explosivos más potentes.Alfred Nobel estudió en profundidad los problemas de la nitroglicerina-de la que está compuesta la dinamita.
(Alejandro Rodriguez. 2nA)
Quina és la diferència entre nitroglicerina dinamita i TNT?
La dinamita és a més químicament més inert que la nitroglicerina pura, cosa que fa possible el seu emmagatzematge segur, encara que només a mitjà termini, ja que amb el pas del temps i amb una temperatura de més de 30 °C la nitroglicerina s’escorre del diòxid de silici i la dinamita “suada” nitroglicerina.
Nobel va descobrir que quan la nitroglicerina s’incorporava a una substància inert absorbent com el kieselguhr (terra de diatomees) resultava més segura i còmoda de manejar, i aquesta barreja la va patentar el 1867 com a “dinamita”.
Alfred Nobel era un enginyer, escriptor i inventor suec. Nobel va descobrir que quan la nitroglicerina s’incorporava a una substància inert absorbent com el kieselgur resultava més segura i còmoda de manejar, i aquesta barreja la va patentar el 1867 com a «dinamita». Per tal d’ajudar a restablir el seu nom i millorar la imatge del seu negoci de les controvèrsies anteriors associades amb explosius perillosos, Nobel també havia considerat el nom de la substància altament potent «Pols de Seguretat de Nobel», però es va decidir per Dinamita al seu lloc, en referència a la paraula grega per a «poder».
Alfred Nobel, durant anys va estar treballant amb la invenció de la dinamita, feia temps que estaven buscant una substitució de la pólvora. Llavors Nobel durant la seva estada a França, estudiant química, es va interessar per la nitroglicerina, que tenia una gran potència i era difícil de transportar. L’any 1866 va trobar una manera d’estabilitzar la nitroglicerina, i la va barrejar amb terra de diatomees. Durant aquest procés se li van morir familiars, ja que la nitroglicerina era un material difícil de treballar. Al final va crear una composició explosiva. Primer ho va anomenar” pólvora explosiva Nobel”, però després va canviar el nom a DINAMITA, que venia de la paraula “dynamis” que significa” poder”. Aquesta és la relació que té l’Alfred Nobel, la nitroglicerina i la dinamita.
El Alfred Nobel va ser el creador de la dianmita perque buscava un element que sustituir la polvora. Durant els sues estudis a Francia Nobel se va interesar per la nitroglicerina que era un element molt dificil de transportar. Llavors va trobar un element per equilibrar la nitroglicerina necessitaben un material absorbent. Nobel va utilitzar terra de diatomeas. I es va donar conta que va crear un element explosiu que li va enomenar explosiu Nobel primer pero despres el va canviar per dinamita.
La dinamita es més inerte a la nitroglicerina pura, el que fa possible un almacenament més segur, ancara que no del tot ja que amb el pas del temps amb una temperatura superior a 30°C la nitroglicerina s’escurreix del diòxid de silici i la dinamita sua nitroglicerina.
Molt Bé,
Tots els comentaris que surten publicats tindran + +
Ascandio Sobrero va descobrir la nitroglicerina i anys més tard Alfred Nobel es va interessar per la nitroglicerina ja que volia intentar estabilitzar-la. Va veure que si la barrejava amb diatomita, una terra absorbent, l’explosiu era més segur. Va crear també un detonador i al 1867 va patentar el seu invent. Es va fer molt ric i va crear els premis Nobel.