“Falten excel·lents” és el títol d’un article publicat avui a l’Avui. Van apareixent petits fragments d’aquest gran estudi estadístic que és el PISA. Gran en sentit d’extens. La distribució de resultats en la prova de matemàtiques és el següent:

el 21% dels estudiants estan en el nivell inferior, el 70,9% estan en el nivell intermedi i només el 8,1% dels estudiants estan en el nivell superior, l’excel·lent de l’article

El nivell inferior esta en la mitjana de la OCDE, el nivell intermedi esta 5 punts per sobre la mitjana de laOCDE i en el nivell superior estem 5 punts per sota de la mitjana.

Les proves PISA es fonamenten en, pràcticament, les mateixes competències en les que estan fonamentats els actuals dissenys curriculars. Aquestes competències distingeixen tres situacions:

Situacions de reproducció : on es reprodueix el material treballat i es realitzen operacions rutinàries

Situacions de connexió: On hi ha una ampliació moderada del material practicat

Situacions de reflexió : On apareix el raonament avançat, l’argumentació, l’abstracció, la generalització i construcció de models aplicats a contexts nous

Si associem aquestes tres situacions amb la distribució d’alumnes per nivells ens podem aventurar a dir:

Que si no tenim alumnes excel·lents és perquè les situacions de reflexió es treballen poc a les nostres aules. Sembla bastant cert, la revisió dels llibres de text ens ho conforma, que tenim una certa tendència a treballar qüestions de reproducció d’activitats fetes i com a molt ampliem aquestes situacions a contextos que representen una ampliació moderada de les activitats realitzades.

La pregunta és: Perquè no introduim “entorns rics” en contingut matemàtic a les nostres aules que permetin desenvolupar el raonament, l’argumentació … molt més del que estem fent fins ara, en lloc de l’enorme quantitat d’exercicis de reproducció (repetició ) que fan els nostres estudiants en qualsevol dels diferents nivells educatius?

Finalment ha sortit. L’informe PISA ha arribat. La radiografia pel que fa a les ciències, les matemàtiques i la comprensió lectora ens ha retratat. Hi ha alguns missatges catrastofistes i d’altres que intenten contemporitzar una mica els resultats. M’ha semblat interessant un article d’El PAIS d’un catedràtic de Sociologia. Entre altres coses deia:

1.- Una diferència de 10 punts quan la mitjana és 500 és una diferència molt petita. Imagineu doncs que pot ser una diferència d’1 punt. Estem en la mitjana. Com molts altres països del nostre entorn.

2.- Les puntuacions de molt països són molt estables i només un parell o tres presenten canvis grans respecte el 2003.

Pel que fa a les matemàtiques a més, tingueu present que aquest any representen el 15% de les tasques realitzades, contrariament a les del 2003 on el que s’avaluava prioritàriament eren les matemàtiques.

3.- Les puntuacions no depenen dels sistemes educatius ni del color del partit que governa.

4.- En el que sembla que estan d’acord tots els estudis és en el fet que els països que obtenen millors resultats són els que procuren que els professors que donen classe als estudiants siuin els més ben preparats i més ben qualificats. i també els que reaccionen de manera més ràpida davant d’aquells estudiants que presenten mancances. Fer més hores no és cap solució.

5.- No cal dramatitzar sobre els resultats, el que si cal es treballar per tal que les coses millorin. I la millor manera de fer-ho és començar a partir de les coses que fem bé, que en son moltes.