Badalona a d’Edat Moderna

A inicis de l’Edat Moderna, al segle XV, la majoria d’habitants de Badalona vivien en la zona de l’actual barri de Dalt la Vila. També hi havia masies a Canyet i Pomar, i algunes barraques de pescadors a l’Arenal, al costat de la platja.

Durant l’Edat Moderna s’acabà la construcció del monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Els reis de la Corona d’Aragó hi anaven a passar temporades de descans. Als boscos de la Serralada de Marina s’hi caçaven óssos, cérvols i  porcs senglars.

Entre els segles XV i XVIII hi hagué incursions de pirates sarraïns, que venien del nord d’Àfrica, a les costes de Badalona i de tot el Maresme. Quan els pescadors que vivien a l’Arenal veien les fogueres enceses al turó de Montgat o a Montjuïc, pujaven  a refugiar-se a Dalt la Vila. Tot i això, de vegades els pirates capturaven algú i se l’emportaven en els seus vaixells cap a les seves terres, on el presoner seria venut com a esclau. D’aquestes incursions va sorgir l’expressió haver moros a la costa, per indicar la perillositat de dir segons quines coses si hi ha algú escoltant.

A Badalona hi ha haver epidèmies de pesta els anys 1490, 1564, 1589-1590, 1604 i 1654, que van fer disminuir la població.

El 1705, l’arxiduc Carles d’Àustria va desembarcar a la platja de Badalona, camí de Barcelona. L’arxiduc era un dels aspirants a ser rei d’Espanya. L’altre era Felip d’Anjou, nét del rei de França. La Corona d’Espanya havia quedat vacant l’any 1700, quan el rei Carles II va morir sense tenir fills que poguessin heretar el seu regne. Els diferents territoris d’Espanya donaren suport a diferents candidats. Castella era partidària de Felip d’Anjou. En canvi, els territoris de la Corona d’Aragó (Catalunya, Aragó i València) volien  l’arxiduc Carles com a rei. Aquest desacord provocà una guerra que durà 14 anys i que acabà el dia 11 de setembre de 1714, quan les tropes de Castella ocuparen la ciutat de Barcelona. Felip d’Anjou va ser el nou rei d’Espanya, amb el nom de Felip V. Amb ell començà la dinastia Borbó.

El nou rei castigà els territoris que havien lluitat contra ell. Imposà el decret de Nova Planta, que  suprimia totes les institucions catalanes i prohibia l’ús del català com a llengua oficial i de l’ensenyament. A més, imposà el Real Secuestro: totes les propietats (cases, camps, boscos…) passaven a ser propietat del rei, i els seus antics amos devien pagar un lloguer per a poder usar-les. A Badalona el Real Secuestro va durar 25 anys, fins que les propietats van retornar als antics propietaris.

(Dades extretes del llibre “Barres i onades”, de Joan  Soler i Amigó. Museu de Badalona, 1982)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *