Conte: El Rei Carnestoltes i la vella Quaresma

Tots i totes sabem què surt després del Carnestoltes, i quina és la rutina de mestres i infants, cançoneta inclosa.
Per introduir-ho hi ha un conte molt bo, d’editorial la Galera, de l’autora Núria Figueras Adell i que cercant a google podeu comprar a la botiga en línia que menys ràbia us faci, o millor encara, a la llibreria de barri de tota la vida, que així contribuïm a mantenir-la.

Però aquest conte no lliga amb la història de la cançoneta a ritme de “La Cucaracha”.Així que entre que no tenia el conte original i que no em convencia el final, entre les meves companyes i jo hem decidit que podria tenir aquest final.

Com que tampoc em convenç gaire, ho poso tot aquí a veure si algú s’atreveix a ajudar-me i podem fer un conte ben maco que serveixi per explicar la vella Quaresma i que lligui amb tot el que fem de les cames i els regalets.

Hi havia una vegada, en una ciutat molt llunyana, dos veïns que es comportaven entre ells molt malament, un tal senyor Carnestoltes i una tal senyora Quaresma.

El Senyor Carnestoltes era molt divertit, molt bromista i fins i tot una mica mal educat.

La Senyora Quaresma era molt avorrida,molt seca, però també molt estalviadora.

Un dia en Carnestoltes , que s’avorria, va decidir disfressar-se de rei , es va posar la corona i va sortir al carrer tot cridant:

“EIIIIIIIIII ,Sóc el rei Carnestoltes
i mano i ordeno disbauxa,
ja podeu tots dansar,
fer festa i ballar
fins que us rebenti la faixa.”

La gent va sortir al carrer animats pel senyor Carnestoltes que es passejava d’aquella fila per totes les cases de la ciutat.Van començar a ballar, disfressar-se, cridar, saltar, fer xerinola.I cada dia per reposar forces, treien tot el que tenien a la nevera i al carrer s’ho menjaven o ho escampaven

La senyora Quaresma (a la que no li agradaven els saraus) es queixava i deia per a sí:

“Rieu, rieu
mengeu i gasteu,
que quan tingueu buida la nevera
a mi em plorareu.”

Un dia en Carnestoltes volia burlar-se de la senyora Quaresma, va pujar el turó que els separaven, i , amb la panxa plena que tenia de menjar 7 dies seguits,se’n va encaminar, però va relliscar i va caure i de plena que tenia la panxa va fer un pet com un gla.
La gent corria espantada cap al turó de la senyora Quaresma a veure què havia passat, però només van veure fum, cendra i una olor fastigosa.

Aprofitant que allà hi era tota la ciutat congregada va sortir al seu balcó i la senyora Quaresma amb la seva veu de vella xaruga va cridar:

“Mireu el que passa
si feu tanta disbauxa
A més ,sabeu que teniu les neveres buides
i els supermercats tancats?
Ara no teniu menjar,
només jo controlo els queviures,
si tenir voleu el meu dinar
haureu de deixar de riure,
tantes setmanes com cames tinc”

Un dels amics d’en Carnestoltes va dir amb una mica d’ironia, que no importava, només serien dues setmanes.

Però la Senyora Quaresma es va aixecar la faldilla i va dir
”En tinc set de cames
quina gana que passareu.”
Tothom va marxar a casa trist, i cada setmana per ordre de la senyora Quaresma es donava mig costró de pa i mitja arengada.

Final semblant al del conte d’Editorial Galera

Fins que un dia per aquells boscos va arribar una noia jove, preciosa.Primavera li deien i els ocells li refilaven pel camí, i les plantes la saludaven i fruits li donaren.Tenia una veu enlluernadora que iluminava amb bon humor i desfeia totes les gelades, inclosos els cors de gel d’algunes persones com la senyora Quaresma, que finalment es va fondre del tot .

Amb la cistella plena de fruites molt bones cantà a la gent de la ciutat:

“La Prima vera ja és aquí
ben amanida i amb moltes fruites
La Prima vera ja és aquí
ja no us heu de redimir.

Ja podeu venir a menjar,
les meves fruites, les meves fruites
Ja podeu venir a menjar,
a saltar,cantar i ballar.”

Altre final proposat per mi i les meves companyes

A partir de llavors la vella Quaresma se les donava de reina, es feia la passejada pel bosc i quan trobava algú se’n reia o se’n burlava.Fins que un dia, a causa del fang i el gel que hi havia al camí, totes set cames se li van lligar i va caure de morros a terra.

PATAPAM!

La vella, va intentar-se aixecar amb el seu bastó però amb tanta cama era impossible.
Va cridar i cridar

“Socors ajudeu-me
que no em puc aixecar,
si us plau gent del poble,
veniu-me a ajudar! “

-Un home que ho va escoltar no en va fer cas.Va pensar:”Segur que aquella vella s’ho inventa per burlar-se de nosaltres”.

Com que ningú venia la vella Quaresma tornà a cridar:

“Socors ajudeu-me
que no em puc aixecar,
si us plau gent del poble,
veniu-me a ajudar! “

Aquest cop ho va escoltar una dona i va pensar semblant a l’home. :”Segur que aquella vella s’ho inventa per burlar-se de nosaltres”.

La vella Quaresma, bruta, plena de fang i sense poder aixecar-se, aquest cop ja plorant tornà a cridar
“Socors ajudeu-me
que no em puc aixecar,
si us plau gent del poble,
veniu-me a ajudar! “

Aquest cop ho va escoltar un infant que per allà passava, i veient aquella pobra senyora tota feta fàstic, allà tirada va intentar ajudar-la, però no podia amb tantes cames, així que van decidir treure-li una a veure si així era més fàcil aixecar-la.

I ho van aconseguir, en recompensa la Vella Quaresma li va donar un caramel.

Un altre dia la vella Quaresma anava pel camp i les sis cames que li quedaven se li van tornar a lligar i altre cop al terra.Com que sabia que els grans ja no li farien cas va cridar una nena petita que per allà hi era, la nena hi va anar , i treient-li una altra cama, van poder-la tornar a aixecar
La vella Quaresma , per tot l’esforç que havia fet li va donar un globus.

I una altra setmana va caure a ciutat, i al nen que la va ajudar li va regalar una cançó, i un altre dia va caure a les escales de casa seva i a la nena que la va ajudar li va donar un dineret de xocolata, i un altre dia va caure creuant el carrer i a qui li va ajudar li va donar una abraçada
i un altre dia va caure a la parada de l’autobús i a qui li va ajudar li va donar un ou de xocolata i un altre dia li va donar a qui li va ajudar un xupaxup, fins que la pobra senyora ja no li quedaven cames i finalment va passar a millor vida.

Des de llavors els infants de la ciutat li cantaven:

“Vella Quaresma, vella Quaresma
Ai que no pots caminar
Tens moltes cames
i t’entrebanques
i entre tots t’hem d’ajudar.

I és que t’he de treure una
una,una,una
i és que t’hem de treure una
perquè puguis caminar
chachachà”

(o bé se li pot dir les cames que li queden – ja només te’n queden sis,chachachà)

2 thoughts on “Conte: El Rei Carnestoltes i la vella Quaresma

  1. Irene

    Està molt bé el conte, aquesta vesprada el llegiré als meus alumnes per a acomiadar-me d’ells, ja que finalitze le pràctiques, i per donar la benvinguda a la setmana que ve, amb les consignes del rei Carnestoltes.

    El conte és molt bonic, encara que té algun mot que hauré d’explicar…

    A la biblioteca de l’UJI el podreu trobar.

    gràcies

  2. Rosa Homs

    Potser us aniria bé així abans d’anar a enterrar la sardina

    Hi havia una vegada, en una ciutat molt llunyana, dos veïns que es comportaven entre ells molt malament, un tal senyor Carnestoltes i una tal senyora Quaresma.
    El Senyor Carnestoltes era molt divertit, molt bromista i fins i tot una mica mal educat.
    La Senyora Quaresma era molt avorrida, molt manaire i també molt estalviadora.
    Un dia en Carnestoltes , que s’avorria, va decidir que es volia divertir. Es va buscar una disfressa ben extravagant, es va posar una corona al cap i va sortir al carrer tot cridant:
    - “EIIIIIIIIII ,Sóc en Carnestoltes
    el rei dels pocasoltes
    i mano i ordeno disbauxa.
    Ja podeu tots dansar,
    fer festa i ballar
    fins que us rebenti la faixa.”
    La gent va sortir al carrer tots animats pel senyor Carnestoltes que es passejava d’aquella fila per totes les cases de la ciutat.Van començar a ballar, disfressar-se, cridar, saltar, fer xerinola. I cada dia per reposar forces, treien tot el que tenien a la nevera i al carrer s’ho menjaven fins que el cor els deia prou.
    La senyora Quaresma (a la que no agradaven els saraus) es queixava i deia per a sí:
    - “Rieu, rieu
    mengeu i gasteu,
    que quan tingueu buida la nevera
    a mi em plorareu.”
    Un dia en Carnestoltes volia burlar-se de la senyora Quaresma. Davant casa seva es va posar a ballar i saltironar:
    - ”Vella Quaresma, vella Quaresma
    Ai que no saps disfrutar
    Sempre rondines,
    sempre rondines,
    i no saps saltar i ballar
    (la gent del poble ho pot repetir)
    Però… de tant menjar durant 7 dies seguits, s’havia engreixat molt, estava gras com una bola i va relliscar i va caure i de plena que tenia la panxa va fer un pet com un gla.
    La gent corria espantada al sentir aquell tro tan fort i fugia esperitada d’aquella olor tan fastigosa.
    (La gent marxa treient-se les disfresses)
    I allà va quedar el rei Carnestoltes, així va morir el rei dels pocasoltes i la festa es va acabar.
    Llavors, la senyora Quaresma amb la seva veu de vella xaruga va cridar:
    “Mireu, mireu el que passa
    si feu tanta disbauxa.
    Ara teniu les neveres buides
    i res no hi ha als supermercats!
    Ara no teniu menjar!
    Només jo guardo queviures.
    Si voleu poder esdrapar
    sardineta cada dia,
    i el que mano heu d’acatar:
    Haureu de deixar de riure,
    no podreu saltar i ballar
    durant tantes setmanes… com cames tinc”
    Un dels amics d’en Carnestoltes va dir:
    - Tan li fa! Només seran dues setmanes!
    Però la Senyora Quaresma es va aixecar la faldilla i va dir:

    - ”En tinc set de cames.
    Quina gana passareu!”

    Tothom va marxar a casa ben trist i cada setmana, la senyora Quaresma donava a cada persona mig costró de pa i mitja sardina salada. I només menjaven sardines i pa i sardines i pa i així cada dia i ja n’estaven ben tips.
    A partir de llavors la vella Quaresma se les donava de reina, passejava per tot el poble i quan trobava algú se’n reia o se’n burlava. Fins que un dia, a causa del fang i el gel que hi havia al carrer, totes set cames se li van entortolligar i va caure de morros a terra.
    PATAPAM!
    La vella, va intentar-se aixecar amb el seu bastó però amb tanta cama li era impossible.
    Va cridar i cridar
    - “Socors ajudeu-me
    que no em puc aixecar,
    si us plau gent del poble,
    veniu-me a ajudar! “
    -Un home que la va sentir va passar sense fer cas:
    - Aquesta vella antipàtica s’ho inventa per burlar-se de nosaltres”.
    Com que ningú venia la vella Quaresma tornà a cridar:
    - “Socors ajudeu-me
    que no em puc aixecar,
    si us plau gent del poble,
    veniu-me a ajudar! “
    Aquest cop ho va escoltar una dona i va passar de llarg:
    - ”Segur que aquesta vella s’ho inventa per burlar-se de nosaltres”.
    La vella Quaresma, bruta, plena de fang i sense poder aixecar-se, ja plorant tornà a cridar:

    -“Socors ajudeu-me
    que no em puc aixecar,
    si us plau gent del poble,
    veniu-me a ajudar! “
    Aquest vegada la van escoltar uns infants que per allà passaven, i veient aquella pobra senyora tota feta un fàstic, allà tirada, amb tantes cames enredades van dir:
    - “Nosaltres l’ajudarem”
    Però no podien
    - “Quin embolic”
    - “Pesa massa”
    - “Té massa cames”
    - “Treiem-li les que li sobren!”
    I llavors els infants de la ciutat li cantaven:
    -“Vella Quaresma, vella Quaresma
    Ai que no pots caminar
    Tens moltes cames
    i t’entrebanques
    i entre tots t’hem d’ajudar.
    I és que t’he de treure una
    una, una, una
    i és que t’hem de treure una
    perquè puguis caminar
    chachachà”
    (Van treient-li les cames que calgui seguint el ritme de la cançó)
    I així acaba la baralla entre el rei Carnestoltes i la vella Quaresma:
    Ja no tenim més festa, enterrarem les sardines i encara sort que els infants més petits ens ajudaran a aconseguir que la vella Quaresma no ens atabali més tallant-li una cama… cada setmana!
    (Es pot fer que tothom torni a cantar el cha-cha-cha)

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Current day month ye@r *