Adios, Lenin!
Batxillerat, Cinema i Religió, Materials, Secundària No hi ha comentaris »Good Bye, Lenin!
Fins a sempre utopia!
Berlín, octubre del 1989, un mes abans de la caiguda del mur, Christiane Kerner, una apassionada militant comunista de la República Democràtica Alemanya, entra en coma, a causa d’una greu malaltia. Vuit mesos després, es desperta i el seu fill Àlex tem que el triomf del capitalisme al Berlín Oriental, i a tota la RDA, pugi afectar la salut de la seva mare i converteix l’apartament on viuen en una illa del “socialisme real”. Pensa, d’aquesta manera, que la mare podrà refer-se de la seva malaltia pensant que res no ha canviat. A partir d’aquí, començarà un seguit d’embolics i situacions divertides, amb un regust amarg per la pèrdua d’un somni. Allò que comença com una mentida piadosa, es transformarà en una gran mentida sobre un país i un règim polític, propulsada per un acte d’amor filial.
Llegeix la resta d’aquest article »
La pel·lícula ens acosta al final de la vida de Ramón Sampedro, el qual ja va ser en el seu moment protagonista als mitjans de comunicació. Sampedro era un tetraplègic que va estar durant gairebé trenta anys immobilitzat en un llit. En vida, Sampedro deia “sóc un cap viu en un cos mort”. Però alhora aquest mariner de Porto do Son (Galícia) va ser capaç de plantejar a la societat un tema tabú: la legalització de l’eutanàsia activa, per la qual va entrar en batalla durant tot el seu calvari.
A principis dels anys noranta, Andy Beckett (Tom Hanks) és un jove i brillantíssim advocat que treballa en el bufet més prestigiós de Filadèlfia. És molt valorat pels seus caps i té unes expectatives professionals immillorables. Andy és homosexual i ho amaga als responsables de l’empresa. De sobte la seva vida es veu trasbalsada per la sida. Tot i que té parella estable (Miguel, protagonitzat per Antonio Banderas), amb una relació esporàdica contrau aquesta malaltia.
“Te doy mis ojos” impacta des del començament, no cau en escenes morboses ni efectistes i s’aproxima amb dignitat i bon ofici al malson de la violència contra les dones.
Cidade de Deus, adaptació de la novel·la de Paolo Lins, retrata el creixement del crim organitzat a Cidade de Deus, un suburbi violent de Rio de Janeiro, entre finals dels anys seixanta fins a principis dels vuitanta. El veritable protagonista de la pel·lícula és aquest barri, un dels més perillosos de la ciutat de Rio. El narrador és Buscapé, un jove massa fràgil i tímid per dur una vida criminal, però amb talent per poder tenir èxit com artista i fotògraf. A través dels seus ulls veiem el desenvolupament de la vida, les lluites, l’amor i la mort dels personatges.
La pel·lícula de Benigni és un encreuament on la comèdia i el romanticisme topen amb la dura realitat de la perversió humana. L’amor passa per sobre de la hipocresia i els amants troben la felicitat. Més tard, però, l’argument fa un gir inesperat, com el que van donar les vides de més de 8.000 jueus italians que creien que podien viure segurs en la Itàlia mussoliniana.
The Mission
Trevor, en el primer dia de curs, es troba amb la sorpresa d’un nou professor de Socials, Eugene Simonet, què té la cara cremada, la qual cosa impacta extraordinàriament els alumnes. El nou professor els proposa un treball trimestral per millorar el món. La consigna és: penseu un projecte per millorar el món i tireu-lo endavant
Whale Rider tracta sobre un tema tan universal com és la lluita de les nenes i les dones pel seu propi destí. Una petita comunitat maori de Nova Zelanda es queda sense líder quan el nen que estava destinat a ser el cap de la tribu mor en néixer. La seva germana bessona, Pai, assumirà aquest paper, tot desafiant les convencions i els prejudicis socials transmesos per les llegendes i la tradició en un món totalment patriarcal.




