ELS PAISATGES SONORS

Poesia sonora

Poesia sonora i experimental

La poesia sonora és una forma creativa en el que allò determinant és l’element acústic del llenguatge. En ella s’evita usar la paraula com a mer vehicle de significat i la composició del poema s’estructura en sons. S’introdueixen sorolls i tècniques per a jugar amb la fonètica, amb intenció d’experimentar amb la veu i la comunicació. Si la poesia visual és col·loca entre la poesia i les arts visuals, la poesia sonora se situa entre la poesia i la música. Un dels trets essencials és el seu experimentalisme. Així, l’estructura acústica d’un poema sonor ha de tenir un sentit, ha de seguir alguna norma encara que sigui poc clara i poc comú. El recurs més emprat és el de l’onomatopeia; hi ha exemples musicals molt antics d’imitacions dels cants d’ocells o de sorolls de batalla, o també, jitanjàfores, aquelles cançons que es canten amb la-la-la, o fa-la-la … . Hi ha poemes fonètics que desenvolupen els elements bàsics de la música -la intensitat, el so, el timbre, el to … Un portal per a ampliar aquestes informacions és MERZ MAIL, sobretot l’article POESIA FONÈTICA Y SONORA (de las vanguardias históricas al siglo XXI).

Poesia sonora d’Hugo Ball (1917)

Per mirar …

… i escoltar

… i escoltar escoltar

Poesia sonora digital

L’artista Jörg Piringer és el creador del portal Digital Sound Visual Interactive Poetry. En ella es mostren diverses poesies sonores concebudes com a programes online per a crear estructures de so força originals a través d’un ús imaginatiu dels fonemes. Proveu-ho…