1. I Am Sitting in a Room, d’Alvin Lucier

I Am Sitting in a Room (1970), per a veu i cinta electromagnètica, és una creació del compositor nord-americà Alvin Lucier. Ha arribat a considerar-se un clàssic de la composició sonora electroacústica.

Lucier enregistra una i altra vegades el mateix text i el resultat final, després de repetir l’operació molts cops, és una pèrdua progressiva de la comprensió de les paraules i, al contrari, la creació d’una estructura sonora feta de ressonàncies. El resultat és aquest.

“I am sitting in a room different from the one you are in now. I am recording the sound of my speaking voice and I am going to play it back into the room again and again until the resonant frequencies of the room reinforce themselves so that any semblance of my speech, with perhaps the exception of rhythm, is destroyed. What you will hear, then, are the natural resonant frequencies of the room articulated by speech. I regard this activity not so much as a demonstration of a physical fact, but more as a way to smooth out any irregularities my speech might have”

La traducció del text de Lucier fa així:

“Estic assegut en una habitació, diferent d’aquella en la qual estàs ara. Estic gravant el so de la meva veu en parlar i el vaig reproduir de nou a l’habitació, una i altra vegada, fins que les freqüències ressonants de l’habitació s’amplifiquin a si mateixes, de manera que tot rastre de meu parla, exceptuant potser del ritme, sigui destruït. El que llavors escoltaràs seran les freqüències de ressonància naturals de l’habitació articulades per la parla. Considero aquesta activitat no tant la demostració d’un fet físic sinó, més aviat, com una manera d’eliminar qualsevol irregularitat que la meva parla pugui posseir”

El so de la veu, reproduïda i tornada a enregistrar, al final provoca l’acumulació de successives capes de temps que semblen perceptibles auduitivament cada vegada d’una forma més pesant i contundent. La veu es perd i queda com el so de l’espai de l’habitació on s’ha enregistrat.

En repetir-se tant el text dins del recinte, les propietats acústiques d’aquest lloc es van mostrant successivament en cada enregistrament: els ecos es perllonguen fina apagar la veu i dispersar el text, les ressonàncies amplifiquen alguns dels sons produïts per la veu mentre que d’altres es van eliminant. D’aquesta manera, el text del so de la parla es converteix en un complex teixit d’altures i notes produïdes pels ecos i ressonàncies de la sala. La acústica del lloc realitza el treball musical de la composició en sí.

El mateix compositor, al final de la partitura anima a experimentar amb el mateix procés bàsic de composició d’aquesta peça:

“Es poden fer versions en les que una frase de text sigui enregistrada i reciclada en diverses sales. També es poden fer més versions amb altres locutors en diferents idiomes i en diferents recintes. Una altra possibilitat seria fer versions en les que per a cada generació, el micròfon es col.loqui en diferents llocs de l’auditori o en d’altres sales. Realitzeu versions que puguin ser interpretades en viu o en temps real”

Podem realitzar aquest experiment? Fem entrar la senyal d’audio a l’ordinador a través dels dos micros localitzats en l’espai de la interpretació. Repetim l’operació d’enregistrar aquest àudio capturat i que sona pels altaveus de la sala.