Va ser l’últim cop que ella el va veure, emportat per l’ombra de la lluna.
Va passar preocupat per davant d’ella, emportat per l’ombra de la lluna.
Perdut en la boira del dissabte a la nit, lluny, ben lluny, a l’altre costat,
Al bell mig de la lluita es va veure atrapat i ella no es va poder obrir camí.
La remor dels arbres aquell vespre, emportat per l’ombra de la lluna,
Cantava cançons de dolor i pena, emportat per l’ombra de la lluna,
I la silueta d’un arma ella veié, lluny, ben lluny, a l’altre costat.
Un home el va matar disparant-li sis trets i ella no es va poder obrir camí.
Estic pregant, lluny d’aquí en el cel el trobaré.
Estic pregant, en el cel un dia el trobaré.
A les quatre de la matinada, emportat per l’ombra de la lluna,
Va veure la visió horroritzada, emportat per l’ombra de la lluna.
En la nit d’argent els estels van lentament, lluny, ben lluny, a l’altre costat
I haurà d’acceptar tot el que ha succeït, però no es va obrir camí.
Estic pregant…