1. La situació d’Espanya a Europa
Espanya ocupa la major part de la península Ibérica, els arxipèlags de les Balears i les Canàries, les ciutats de Ceuta i Melilla i alguns illots al davant de la costa nord-africana. L’oceà Atlàntic, el mar Mediterrani i el mar Cantàbric banyen les costes espanyoles. 10 i 11).
Espanya és un dels estats més grans d’Europa: té una extensió de 505.000 km. També és un dels més elevats; amb una altitud mitjana de 660 m, duplica la mitjana d’Europa.
2. El relleu peninsular
El relleu de la península Ibèrica esta dominat per un gran altiplà, la Meseta Central, que explica l’elevada altitud mitjana del territori peninsular (doc. 11). La Meseta Central ocupa, dones, l’interior de la Península i és la unitat de relleu més extensa (45 % de la superfície total).
Dues cadenes muntanyoses travessen la Meseta: el Sistema Central i els Montes de Toledo.
- El Sistema Central divideix la Meseta en dues parts: la Submeseta Nord, que supera els 800 m d’altitud mitjana, i la Submeseta Sud, una mica menys elevada. El cim més elevat del Sistema Central és el cim del Moro Almanzor.
- Els Montes de Toledo són menys elevats.
Cinc sistemes muntanyosos voregen la Meseta: el Massís Galaic i les Muntanyes de Lleó, pel nord-oest; la Serralada Cantàbrica i les Muntanyes Basques, pel nord; el Sistema Ibèric, per l’est, i Sierra Morena, pel sud. A la Serralada Cantàbrica, el cim més elevat és la Torre de Cerredo, i al Sistema Ibèric sobresurt el Moncayo.
Tres sistemes muntanyosos són exteriors a la Meseta: els Pirineus, el Sistema Mediterrani Català, i les serralades Bètiques.
- Els Pirineus són l’istme que uneix la península Ibérica amb la resta del continent. L’elevació principal és l’Aneto.
- El Sistema Mediterrani Català s’estén parallel al litoral.
- Les serralades Bètiques són les més extenses. S’hi alça el Mulhacén (3.478 m), el cim més elevat de la Península, localitzat a Sierra Nevada.
La península Ibérica té tres depressions: la depressió de l’Ebre, la del Guadalquivir i la del Tajo-Sado. La primera esta orientada cap al Mediterrani i les altres dues cap a l’Atlàntic.
En general, les costes peninsulars destaquen perquè són lineals, baixes i perquè tenen pocs entrants, llevat de Galícia i el litoral cantàbric, on les costes són molt retallades i presenten un gran nombre de ries, estuaris i penya-segats.
3. El relleu insular
Les illes Balears són un arxipèlag del Mediterrani. Compren cinc illes (Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i Cabrera) i molts illots. Totes aquestes illes presenten un relleu fonamentalment pla, amb elevacions poc importants. A Mallorca es localitza l’única elevació important, la serra de Tramuntana, que és una prolongació de les serralades Bètiques, on hi ha el cim més alt de l’arxipèlag balear, el puig Major. Els penya-segats sobresurten a totes les illes, i destaquen els del massís d’Artà, que superen els 400 m.
Les illes Canàries són un arxipèlag d’origen volcànic localitzat a l’oceà Atlàntic. Esta format per les illes de Tenerife, La Palma, La Gomera, El Hierro, Gran Canària, Fuerteventura i Lanzarote, i també per altres illes més petites i illots. Totes les illes presenten formes del relleu volcànic, com ara cons volcànics, colades de lava solidificades i cràters. Lanzarote i Fuerteventura són planes, però les al tres illes tenen un relleu muntanyós. A l’illa de Tenerife hi ha el volcà del Teide (3.718 m), que és el cim més alt d’Espanya.
4. Els lIacs i els embassaments
A la península Ibérica hi ha uns 2.500 llacs petits i llacunes. Els orígens d’aquests llacs i les llacunes són diversos: per exemple, la llacuna de Fuentílleja es va formar al cràter d’un volcà; el llac de Sanabria és d’origen glacial; la llacuna de la Janda es va formar en una zona enfonsada del terreny; les Lagunas de Ruidera són intermitents i s’han format per la dissolució de les roques calcàries. Els llacs glacials reben el nom d’ibones al Pirineu aragonès i d’estanys al Pirineu català.
A les zones costaneres planes i baixes abunden les llacunes litorals o albuferes, com ara l’albufera de València, i els aiguamolls”, com els de Doñana.
A Espanya hi ha més de 1.200 preses i embassaments. Estan situats principalment a les conques de l’Ebre, el Duero, el Tajo i els rius cantàbrics. Les preses situades en aquestes conques produeixen el 90 % de l’electricitat del país.
