Llegendes del Montseny

Més enllà de la fantasia, una mica de realitat, que a les goges també els convé parar bé l’orella.

Així, per fer passar una mica el fred que ens fa patir, sobretot de bon matí, i per alegrar la nostra oïda, a voltes massa encarcarada, el dissabte que ve s’inicia un festival de música a Gualba, la de mil veus.

No us el perdeu!

EL SOT DE L’AREMANY

Oh vall genuïna

del Montseny! Apar

selva que s’afina

sota un gruix de mar.

La gresa, amarada,

fins del gat mesquer

la més lleu petjada

fidelment reté.

Boires en deriva

entelen de fred

la mirada activa

d’un cel massa net.

D’allaus de tartera,

el terrabastall

plega a la vorera

de la closa avall.

Fins el llop atura

son udol allí

com si la natura

provés de dormir.

Clapes de bardissa

que irradien tanys,

d’alga vincladissa

renoven paranys.

Cercant la mullena

d’aiguamolls i recs,

elegants de mena

hi enfonsen els becs,

merles endolades

mudats oriols,

que alternen passades

i juguen a estols.

Camins i passeres

congrien llimacs

fondes les roderes,

i els revolts, obacs.

Hi esquellegen vaques

d’oscil·lants braguers,

refregant les taques

dels avellaners.

I un desmai, que imita

enterboladís

d’una estalactita

l’etern degotís,

contrasta amb la calma

d’un casal tot bru,

que una creu de palma

beneïda, duu.

Oh, vall genuïna

del Montseny nadiu,

que et planys la divina

basarda d’un riu!

Jaume Bofill i Mates —Guerau de Liost— (1878-1933)