En els darrers cinquanta anys, s’han produït importants canvis socioeconòmics a Espanya que han repercutit en el consum d’aliments, i, per tant, en l’estat nutritiu de la població.
Els canvis més destacats en la dieta Europea en els últims quaranta anys són als països mediterranis.
La dieta mediterrània ha incorporat aliments no característics d’aquesta, com per exemple: sucre i edulcorants, carn, especialment d’aus, olis vegetals com el de gira-sol, greixos animals i lactis. Mentre que s’ha reduït el consum d’altres aliments com el vi, els cereals i les llegums. Al contrari que alguns països del nord d’Europa que han incorporat productes típicament mediterranis a la seva dieta.
Hi han agut modificacions importants en el consum d’aliments típics de la dieta mediterrània, com per exemple:
- El pa: hi ha hagut un descens important en el seu consum, tot i que segueix sent el cereal més consumit a Espanya. En aquest descens a pogut influir tant la diversificació dels aliments com la idea de que el pa és un aliment amb una gran quantitat de calories.
- L’arròs: el seu consum és molt menor en l’actualitat i continua decreixent. Ja que les superfícies destinades al cultiu d’arròs s’han reduït notablement i, per tant, la producció també.
- Les llegums: el seu consum ha disminuït durant els últims anys. Aquest canvi s’ha produït a causa de les importants modificacions en la qualitat de la dieta i en el perfil calòric. Ja que la dieta mediterrània ha anat evolucionant cap a perfils característics dels països més desenvolupats: augment de l’energia aportada per proteïnes, lípids i disminució de la subministrada per hidrats de carboni.
- Verdures i hortalisses (sense incloure les patates): el seu consum s’ha vist incrementat en els últims quaranta anys. Els majors consums corresponen a tomàquets, enciam i escarola, cebes i pebrots.
- L’oli d’oliva: el seu consum ha disminuït un 50%, a causa de l’augment en el consum d’oli de gira-sol, blat de moro i soja.
- El vi: ha deixat de ser la beguda alcohòlica més consumida, a causa del creixement en el consum de cervesa.
És a dir, el consum d’alguns aliments bàsics de la dieta mediterrània, com el pa, el vi i l’oli d’oliva, ha sofert un notable descens des dels anys seixanta, de manera que el patró alimentari s’ha desviat notablement del model tradicional de la dieta mediterrània.
Tots aquests canvis en la dieta mediterrània són conseqüència del nou estil de vida de les persones, que també ha patit canvis en els darrers anys.
Un dels canvis més importants en l’estil de vida i que afecten més a la dieta mediterrània és la creació de nous treballs. Abans la majoria de la població eren pagesos. La vida al camp era molt dura, per aixó necessitaven una dieta amb molta aportació energètica. En canvi, avui en dia la majoria de la població treballa a la ciutati hi ha pocs pagesos, per tant el consum d’energia ara ha disminuit.
La industrialització de productes alimentaris ha augmentat considerablement durant els últims anys, i gràcies a les grans cadenes de distribució pot arribar facilment a una gran quantitat de gent i en bones condicions. Aquest fet ha afectat a la dieta mediterrània, ja que ha provocat la introducció de nous aliments a aquesta.
Cartell per al dia de la dona treballadora
En el segle XX les dones ja van començar a treballar a les fàbriques, a causa del creixement progressiu de la indústria. Aquesta incorporació de la dona en el món laboral també ha comportat canvis importants en la dieta mediterrània, ja que abans les dones eren les que s’ocupaven del menjar a casa i podien preparar plats més elaborats amb un valor nutritiu elevat.
Com que les dones havien de treballar fora de casa el seu temps per cuinar a casa disminueix. Això va fer que augmentés el consum de plats de preparació ràpida o menjar congelat i la freqüència en restaurants i bars de menjar ràpid.
Avui en dia entre el quaranta i el seixanta per cent de les dones treballen fora de casa. Això també ha provocat la creació de nous tipus de menjar, entre els quals trobem els plats de preparació ràpida, que s’adapten millor al nou estil de vida.
Un altre aspecte que a afectat molt a la dieta mediterrània és la globalització.
Els espanyols han abandonat l’estil d’alimentació tradicional de la dieta mediterrània. Les fruites i verdures en abundància han estat substituïdes per una dieta rica en proteïnes i greixos.
Mica en mica Espanya va deixant enrere la dieta mediterrània per apropar-se més als patrons de països com el Regne Unit, Alemanya o França. Una alimentació en la qual abunden les carns i els greixos, i en la qual s’inclouen cada vegada menys hortalisses, patates, arròs i pasta.
Aquest canvi que està repercutint molt en la salut dels ciutadans. Com a conseqüència, en 30 anys, la població amb sobrepes s’ha duplicat.
L’excés de refrescos i pastisseria industrial, juntament amb el sedentarisme, estan creant una generació en la qual l’obesitat,un dels principals problemes sanitaris dels països industrialitzats, afecta notablement.
Tot això ens fa arribar a cuestionar-nos la següent pregunta: Hi ha perill de que desaparegui la dieta mediterrània?
Si entre tots intentem mantenir-la i ens conscienciem de la gran quantitat d’avantatges i beneficis que aporta a la salut, aquesta dieta no tindrà cap perill d’extinció, ja que gràcies a les campanyes de difusió els països que tenen una dieta anglosaxona (basades en aliments com pizzes, patates fregides, entrepans…) van prenent consciència del benefici que proposa adaptar-se a la nostra forma d’alimentació i disminuir el consum de greixos d’origen animal.
D’altra banda, hi ha un greu perill de que aquesta dieta desaparégui. Actualemnt cada cop hi ha menys gent que segueixi les seves pautes, degut a alguns dels canvis que ja hem comentat. El principal és la reducció de l’activitat física i el sedentarisme, escara que també influeix enormement la globalització, que ha extés per tot arreu cadenes de fast-food. També influeix que actualemnt vivim en una societat que va molt depresa, molta gent no te temps de cuinar els seus àpats, i compren menjars precuinats, que són molt més rics en greixos i conservant sartificials entre d’altres.
També cal dir que alguns dels grups polítics representats al Senat Espanyol han instat al govern a que promogui la investigació, promoció i difusió de la dieta mediterrània, així com dels aliments que la componen, a causa de la importància que està adquirint en la salut dels consumidors. Així mateix, els mitjans de comunicació poden fer una tasca molt important en la difusió de la dieta mediterrània, fomentat el coneixement de la nostra dieta i el gust per plats de preparació tradicional en detriment dels menjars ràpids.
Cartell per a tallers de la dieta mediterrània
Cartell per al dia nacional de la nutrició