Notícies i actualitat de l’INS Joan Oró (Lleida)

Durant el 2n trimestre, els alumnes de 2n d’ESO han fet una sèrie de sortides relacionades amb la Lleida medieval. Després de visitar Poblet (crèdit de síntesi, principi de curs) i conèixer com era la vida en un monestir medieval, hem centrat la nostra atenció en la vida a la ciutat medieval de Lleida, concretament en tres aspectes:

1) L’artístic: Hem aprofundit en el coneixement dels elements característics de l’escultura i pintura del Romànic i el Gòtic al Museu de Lleida, i en els elements arquitectònics d’aquests estils a la catedral de la Seu Vella de Lleida. Hem sabut que hi ha obres que es conserven al museu i que pertanyien a la Seu.

2) L’urbanístic: On era la ciutat durant l’Edat Mitjana? On és ara? Per què es va construir la catedral al capdamunt del turó, i quines construccions hi havia abans, en època musulmana? Hi ha una altra ciutat enterrada a sota de la Lleida actual?

3) La societat: Hem aprés algunes de les llegendes que envolten la Lleida medieval i que han perviscut fins als nostres dies (Llegenda de la verge del Blau, llegenda de les torres dels exorcismes…), hem conegut com era la vida del gremi dels adobers de la ciutat, i quina importància

tenia en aquella època el tractament de la pell.

QUÈ EN DIUEN ELS NOSTRES ALUMNES?

LA VISITA AL MUSEU

“El que més em va agradar i em va sorprendre va ser la Bíblia tan enorme que hi havia, també em va agradar molt les figures de les verges amb jesús a la falda. També em va sorprendre molt, aquell joc d’escacs que estava fet amb una espècie de mineral transparent.” Blanca Jiménez

“A mi el que mes en va agradar ha estat les escultures, perquè eren molt estranyes tenien les proporcions del cos deformades i perquè no tenien simetria ni en el cos ni en el cap.” Alexandra Ganea

“Quan vam anar al Museu em van agradar perquè estava molt organitzat hi ho explicaven molt bé. He aprés la llegenda de la Verge del Blau i abans no la sabia.” Sira Camara

“El que més m’ha agradat han sigut les escultures, les del romànic eren inexpressives no tenien cap sentiment tenien al nen a la falda mirant cap al davant i tampoc no es mostraven contacte visual.” Ashley Fernández

“El museu de Lleida va ser una sortida productiva, a mi personalment el que més em va impactar va ser la llegenda de la verge del Blau. Li van encarregar al senyor Jordi Safont, fer una escultura de la Verge, per col·locar-la a la porta dels apòstols de la Catedral Seu Vella. La llegenda explica que ell va fer treballar al seu aprenent, i el seu aprenent va fer una obra més bella, ell enrabiat perquè la seva obra no tenia comparació amb la del aprenent, li va tirar un martell fort a l’escultura amb ànims de trencar-la, l’escultura va acabar intacta, l’únic que li va sortir com un blau al cap, per això li diuen la verge del Blau.” Laura Díaz

LA VISITA A LA SEU VELLA

“De la Seu Vella el que més em va agradar, va ser pujar al campanar, em vaig cansar moltíssim però va valdre la pena perquè vaig veure tota la ciutat de Lleida des de dalt del campanar. Va ser al·lucinant. El que també em va agradar va ser el gran pati que hi havia, i el joc dels miralls que vam fer, semblà que caminàvem per el sostre i em vaig marejar una mica.” Blanca Jiménez

“El que mes em va agradar va ser la torre dels exorcismes, perquè m’agrade el nom i perquè tenia una funció bastant important. Allí estava el campanar abans de construir el campanar major que és el que i ara.” Alexandra Ganea

“La Seu Vella, per a mi va ser espectacular, com sempre, de fet, per mi és el major símbol de Lleida, és més gran del que sembla, això també impressiona, però per a mi el més impactant sempre serà el claustre. Allí ens van explicar, que era la única catedral que tenia obertures al claustre que donaven cap a fora, això era degut a la col·locació, al estar dalt del turó, això feia que entrar per aquella zona a atacar fos més difícil.” Laura Díaz

“A la Seu Vella també va ser una mica divertit i molt cansós perquè vam pujar la torre del Campanar fins a dalt, hi havien 238 escales quan vam arribar ens vam arribar a dalt em descansat i ens hem fet una foto i desprès em baixat. He après que la torre hi havien 2 tipus de campanar la Silvestre i la Mònica.” Sira Camara

LA VISITA A LES ADOBERIES DEL S. XIII

“El dijous dia 22 de març hem anat visitar adoberies, a adoberies es un lloc que treballava el pell de animals. Està situat a Lleida al carrer Blanquer. el s. XIII a adoberies ja es molt important de la ciutat Medieval, perquè abans no tenien el material per fer la roba, sabates, etc., i tot es fet del pell. Em va agradat molt anar a les adoberies.” Miaomiao Zhu

“El que mes m’ha agradat de les adoberies ha sigut l’aigua que passava per mig d’on es feien les pells perquè l’aigua porta passant 800 anys per allí i no a parat.” Alexandra Ganea

“El dijous dia 22 de març vam anar a visitar les adoberies de Lleida, i ens van ensenyar com treballaven a les adoberies des de fa 8 segles. I la manera com treballaven abans és la mateixa que fan servir avui en dia al Marroc. M’ha agradat perquè hem après una cosa important que fa molts

anys que està.” Youssef Jarouani

“El que mes m’ha agradat a sigut que amb el pas del temps, encara es segueixen conservant les adoberies, fins el dia de l’excursió no sabia que existia. I també que hi ha un rierol que fa 800 anys que funciona i mai s’ha parat.” Ashley Fernández

“Va ser molt divertit visitar les adoberies encara que fossi un lloc una mica petit i estret. Em va agradar molt saber la història de com es feien les pells i saber que nosaltres estem envoltats de pell que ha estat confeccionada i tenyida amb uns colors especials per a la pell.” Veronika Pavlovikova

“Les adoberies, a mi em van impressionar, no sabia la manera de “fer” o “polir” la pell, però una de les coses, més, així que més em va impactar, es que, allí, portava sortint aigua des del segle XIII, a traves d’una petita sèquia.” Laura Díaz

“Molta gent incloent-me a mi, no sabíem on estaven les adoberies, però al arribar-hi ens vam adonar que hi havíem passat moltes vegades pel costat i no ens vam adonar que teníem molt a prop el lloc on adobaven les pells dels animals. Vam poder veure part de les restes de les adoberies del segle XIII, on encara hi passava una mica d’aigua. Era un lloc petit, al mig hi havia un pont de fusta, on podies veure perfectament els dipòsits. Em va agradar perquè abans no sabia ni el que eren les adoberies ni on estaven, però ara sí.” Ester Sisó