Editorial
Ja estem en la recta final i s’acosten les merescudes vacances. Com és habitual, des de l’Informatiu us volem fer els darrers recordatoris de cara al final de curs.
Estem preparant la IXª Sortida Pedagògica d’Ensenyants del Ripollès que fem cada començament de curs. En trobareu més informació en el vagó de cua, per tant, reserveu-vos el primer dijous 4 de setembre per a gaudir d’un matí on a més de retrobar-nos, aprendrem un munt de coses interessants per a nosaltres i per als alumnes, tot visitant la via romana del Capsacosta.
També, us volem recordar que el dia 26 de juny a les 6 de la tarda, al Consell Comarcal, hi haurà la reunió de la Coordinadora Comarcal d’Educació a la qual hi assisteix un representant de cada centre de la comarca i on es planifiquen i valoren totes les activitats que fem a nivell de comarca, per tant és molt important la vostra assistència.
Finalment i per acabar dir-vos que a finals de mes podreu consultar les activitats de Formació del Pla de Zona per al curs 2008-2009.

Bones vacances a tothom !!!!

IX SORTIDA PEDAGÒGICA

D’ENSENYANTS DEL RIPOLLÈS

VIA ROMANA DEL CAPSACOSTA

Data: Dijous, 4 de setembre, de 2008
Lloc: Sant Pau de Segúries
Horari: Ens trobarem a les 9 del matí a la plaça de Sant Pau de Segúries
Esmorzar: a càrrec del SE del Ripollès (3,5 €)
Inscripcions: al CRP de l’1 al 3 de setembre ambdós inclosos
La via, que s’enfila per la serra del Capsacosta, era coneguda com Via Annia i és un ramal de l’antiga Via Augusta, que fa 2.000 anys unia Cadis amb Roma.
La passejada serà de sortida i arribada a St. Pau de Segúries, passant per un tram de la via romana.

Durant l’excursió, es trepitgen els trams empedrats i es poden encara observar elements relacionats directament amb la construcció del camí com ara desguassos d’aigua, la pedrera d’extracció per a la seva realització, ponts, reservoris d’aigua, hostals. A més de l’interès històric d’aquest camí, podrem contemplar els bonics paisatges del Ripollès i de l’alta Garrotxa, però potser el tram més encisador és el que envolta el Capsacosta per dins el bosc de roures, faigs, freixes i algun pi, de gran interès naturalístic, tant botànic com faunístic.
La via romana de Capsacosta, tot i tenir 2.000 anys d’història, ha estat una important via de comunicació fins ben entrat el segle XX, ja que fins que no existia la carretera que passa pel coll del Capsacosta, aquesta era el pas obligat per anar d’Olot a Camprodon.
En aquesta sortida ens acompanyarà un guia que ens comentarà les possibilitats pedagògiques que té aquest recorregut: història, fauna, paisatge…
Recomanacions: No cal anar especialment equipats ni estar molt preparats per a fer muntanya, ja que és un camí força planer i de bon caminar. És recomanable gaudir del paisatge i la vegetació. D’aigua bona només se’n troba a la font de l’Arç.

ESTIMADAPRIMÀRIA
EL VALOR DE L’ERROR

És ben sabut que en l’aprenentatge hi ha molts moments en què l’error té un paper destacat: és present en les teories psicològiques d’assaig-error, en el llenguatge informàtic i en molts aspectes de la vida. De vegades, però, els mestres no actuem de forma prou adequada davant dels errors dels alumnes i segons quina sigui la nostra actitud aconseguirem resultats ben diferents.

Quan un infant és petit i comença a fer els primers aprenentatges s.equivoca i no passa res, al contrari, se l’anima a afrontar l’entrebanc per tornar-ho a intentar. A ningú no se li acut desqualificar-lo o humiliar-lo. Moltes dinàmiques en l’escola bressol (el treball per racons, el joc heurístic.) contemplen l’error com a un element present i necessari. Però, què passa quan aquell infant es fa més gran? Com reacciona el mestre/a si l’alumne s’equivoca?

Si el mestre/a considera l’error com una falta, està interpretant que no s’ha respost correctament a allò que s’ha demanat. Aniria lligat al paper d’un mestre/a merament transmissor de coneixements, i no un acompanyant, un guia, un dinamitzador… Però també podríem considerar que és el mestre/a qui ha estat la causa de l’error, perquè no s’ha adaptat a la realitat dels alumnes.

Si defensem el mestre/a que està al costat dels alumnes, que afavoreix i planteja situacions per tal que els mateixos nens i nenes facin els seus descobriments, en el fons es vol veure què passa quan l’alumne s’adona que s’ha equivocat, com se’n surt, quines estratègies busca… Aquesta visió de l’error possibilita aprendre més i dóna més eines al mestre/a per veure els processos que fa el seu alumne. A més a més, qui veu que el seu error és interpretat i respectat, es mostrarà més tranquil i segur a l’hora de buscar noves solucions que qui és sancionat, que pot sentir-se menyspreat i, en definitiva, menys respectat.

Més d’una vegada potser caldria recordar allò que diu la saviesa popular «dels errors se n’aprèn» i traslladar-ho a tots els àmbits: quotidià, escolar… Ens aniria bé no sols per afavorir un ambient de confiança i tranquil·litat, sinó també per possibilitar més aprenentatges i fer adonar els mateixos alumnes que d’errors tots en cometem. En canvi, els mestres no tenim la sort que algú ens ajudi a veure els nostres errors per anar millorant la nostra feina.
Mercè Olivé
Treballa a l.Escola Garbí d.Esplugues de Llobregat

EDITORIAL

Aquest mes de maig hi ha hagut un seguit d’activitats que creiem que són d’especial interès per la seva singularitat com són l’exposició sobre “Leonardo da Vinci” a l’Escola del Treball del Ripollès.

L’exposició consta de dues parts: en la primera part, mitjançant un vídeo, s’explica el com i per què de les obres de Leonardo da Vinci, algunes de les quals són les peces que es poden veure en l’exposició. La segona part seria l’exposició pròpiament dita, on es poden veure les peces provinents de la Fundació “Sofia” de Palma de Mallorca. Realment ha estat una exposició molt interessant a la qual hi ha assistit un bon nombre d’alumnes de la comarca des del Cicle Superior de Primària fins a Batxillerat .

Un altre esdeveniment important és l’assistència al cicle de teatre en anglès que es fa a Ripoll, en el qual hi han participat tots els alumnes de Primària i tots els alumnes de Secundària del Ripollès, presenciant diverses obres de teatre adequades al nivell corresponent.

Finalment recordar-vos que la primera setmana de juny tindrà lloc la VIIª Trobada Esportiva del Ripollès en la qual hi participen tots els alumnes de 6è de la comarca, que aquest any es farà per primer cop a Campdevànol.

Bon ensenyament?

Darrerament es comenta que a les escoles i instituts s’ha perdut el respecte pel mestre, per la figura del professor. Hom afirma que la “bona educació” és absent i que el que cal amb urgència és recuperar l’autoritat i la disciplina. És veritat tot això? Hi ha ara més problemes de convivència, més conflictes de comportament a l’escola, que abans? Alguns professors que fa uns anys donaven classe a l’etapa dels antics BUP i COU es queixen que en els nous instituts, on actualment s’acumula el 100% de la població de 12 a 16 anys, el clima de classe, el respecte envers el professor, la relació entre companys, l’interès per l’estudi i els comportaments disruptius s’han incrementat fins a un punt que, ara, és molt difícil poder donar una classe sencera a ple rendiment d’atenció i productivitat; que sempre cal estar avisant i amenaçant a determinats alumnes amb mesures punitives i que la repetició de les mateixes no fa més que saturar el sistema sancionador.

QUÈ FER DAVANT D’AQUESTA situació? Hem de seguir pel camí de les repetides sancions i expulsions privant els alumnes del dret d’assistir a escola? Resulta que la majoria d’alumnes que presenten els denominats “problemes de comportament” no responen a una casuística d’emprenyar per emprenyar. Sovint es tracta de nens que comencen presentant símptomes on el seu comportament a l’aula i al centre es mostra poc adaptat. Posteriorment, van incrementant de forma gradual els episodis de distracció a classe, els moviments constants i la desobediència d’ordres. Al final, aquestes conductes es tornen disruptives, insolents i provocadores. Cal prendre consciència que no ens trobem davant un simple problema de disciplina, d’ordre, de manca de respecte que es pot revertir amb més ordre, més disciplina, més respecte i, si cal, més amenaces i més sancions. Són alumnes que presenten el que denominem necessitats educatives especials davant les quals les mesures de la primera prevenció que l’escola adopta solen fracassar. Enfrontats a aquesta realitat cal, en primer lloc, no fer conjectures de caràcter patologista o, el que és pitjor, judicis de valor i d’intencions de la conducta d’aquests alumnes. Resulta molt senzill catalogar-los d’incívics, mal educats, brètols i, en canvi, no adonar-se que la majoria són persones que amb la seva conducta ens estan avisant que hi ha coses que no funcionen en el seu desenvolupament fisiològic, psicològic, social o personal.

SABEM ESCOLTAR ELS SENYALS d’alerta que ens emeten aquests alumnes, a voltes ja des de la mateixa educació infantil? Quin és el seu context social, familiar i personal? Respecten i consideren els seus pares? O resulta que allò que fan a l’escola amb els companys i amb els professors no és altra cosa que el comportament habitual que viuen a les seves llars? I els professors que troben al seu centre educatiu són percebuts com a professionals competents? Hem de preguntar-nos si els nostres docents disposen de la preparació adequada per saber modelar i ajustar les conductes disruptives dels nens i adolescents. En un altre sentit, també ens hem d’interrogar si el currículum escolar que els oferim s’adequa a les necessitats, a les formes d’aprendre i a les aspiracions dels nois i noies.

RECUPERAR EL RESPECTE MUTU, el clima d’ordre necessari per a l’aprenentatge, la convivència assenyada i civilitzada entre companys, el gust per aprendre continguts d’alta significació, així com promoure la voluntat i la fortalesa individual i col·lectiva, és un gran repte. Ara bé, pel que fa a l’escola, o transforma l’estil de la seva gestió i direcció oferint eines per poder liderar eficaçment la institució, i actualitza a fons la formació del seu professorat amb noves competències per a la gestió del comportament individual i grupal, al temps que encara una revisió profunda de què vol ensenyar i per què, o els problemes de comportament aniran augmentant en els propers anys. Cal que ens hi posem tots a fons per evitar-ho.

Enric Roca i Casas / Pedagog i coordinador general d’Edu21

• Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 27. Diumenge, 4 de maig del 2008