Tal com hem vingut fent els darrers anys, el dimarts 10 de maig va tenir lloc la 7ena. Trobada de Música Tradicional del Ripollès a Ripoll. En aquesta trobada hi van participar tots els alumnes de cinquè de la comarca i que gràcies als mestres especialistes de música, la col·laboració dels Randellaires, l’Ajuntament de Ripoll i el Consell Comarcal va continuar essent un èxit. Amb aquesta activitat s’inicia la Festa Major de Ripoll.

També, estem a punt de celebrar la 10.ena edició de la Trobada d’Educació Física dels alumnes de sisè de la comarca del Ripollès. Enguany es farà a Ribes de Freser, seguint la idea d’arribar a tots els pobles de la nostra comarca.
Aquesta trobada té l’esperit de promoure el companyerisme enfront de la competitivitat i per això, s’organitzen uns equips en els quals hi ha alumnes de totes les escoles, la qual cosa afavoreix una millor relació i coneixença entre tots.

El dia 26 de maig farem la tercera reunió de la coordinadora comarcal d’educació al Consell Comarcal del Ripollès. Es farà una valoració de les activitats col·lectives realitzades des de diferents àmbits per tal d’ajustar-les el màxim possible als objectius proposats en cadascuna d’elles.

El dijous 26 de maig, al matí, i als locals del Servei Educatiu del Ripollès es reuniran els membres de la comissió de pla de formació de zona per fer una primera valoració de les demandes que heu presentat els centres. Una valoració i una priorització que posteriorment passarà a la seu central a Barcelona, qui dictaminarà  la  llista d’activitats de pla de formació de zona que es faran el curs 2011/2012 a la comarca del Ripollès.

BICICLETA , CULLERA, POMA

Fitxa tècnica

Guió i direcció: Carles Bosch
Productor: Oriol Ivern
Gènere: pel·lícula documental
Durada: 110′

Sinopsi

A la tardor de 2007, a Pasqual Maragall se li diagnostica Alzheimer. Superat el cop inicial, ell i la seva família inicien una croada contra la malaltia, i des del primer moment, aquesta pel·lícula es converteix en testimoni d’excepció. Amb intel·ligència, sinceritat i bon humor, Maragall es deixa retratar juntament amb la seva família i els metges per deixar constància del dia a dia de la seva lluita personal. Dos anys de seguiment a un pacient excepcional disposat que els científics trobin la cura abans que la xifra de 26 milions de malalts de tot el món es multipliqui per 10.

Una pel·lícula dura però optimista malgrat tot.  optimista malgrat tot. Per  a més informació sobre la pel·lícula, el seu director, el que pensen els familiars de la persona afectada …podeu consultar la següent adreça:
www.bicicletacullerapoma.cat

També us volem recomanar un llibre molt interessant

TU M’APRENS
Memòria i oblit d’un aprenent de mestre

Jaume Cela i Ollé
Editorial Graó.

Síntesi:

És un llibre sobre la memòria on l’autor reflexiona a partir d’allò que recorda, a partir d’alguns moments que l’han fet ser com és. Així, aquesta memòria es projecta en el present i en el futur, ajuda a donar sentit al dia a dia on el mestre incansable intenta respondre a les necessitats que té la persona a qui acull i acompanya en el procés de descobriment del món. Potser és per això que l’autor creu que una bona manera de definir què significa “educar” seria aquesta: compartir la interpretació que fem del món.

Un joc mil·lenari educatiu

En una de les seves amenes cròniques urbanes, Edwin Winkels parla dels «taulers buits de la infància». Aquests taulers són els dels jocs d’escacs. En una carpa de l’avinguda de Mistral s’havia preparat un torneig d’escacs escolar.
Hi ha 18 taules però només hi ha comparegut un nen, Manuel Pulido, de 10 anys. Després hi compareixen dos nens més, que voldrien jugar-hi però que no en saben. Winkels ho comenta: «Són temps de Play Station, de Wii, XBox. El ritme d’aquest joc, pausat, sol ser oposat a la majoria de videojocs».
Hi ha versions que situen l’origen dels escacs a l’Índia o a Egipte. Amb successives modificacions, és un joc que ja era molt estès cap a l’any 1000 i que triomfava entre la gent noble. I en el llunyà 1010 ja en tenia el comte Ermengol I d’Urgell. Jo ignorava aquests antecedents quan jugava a escacs, als 8 o 9 anys. Hi jugava amb els pares, amb els germans, amb els amics. No és que fos una obsessió, sinó un entreteniment ocasional. Ara penso que molta gent sabia jugar a escacs, d’una manera tan senzilla com es vulgui, més estimulant que no pas competitiva.
Té raó el periodista: ara són temps de jocs electrònics i, si no m’equivoco, l’aficionat als escacs pot jugar-hi contra una màquina. És possible que l’esforç mental sigui el mateix. Però els nens de l’escola d’en Manuel que no van comparèixer a participar contra els companys de l’escola potser tampoc hi deuen jugar a casa, contra una màquina.
És bonic veure com juguen a escacs dos noiets. Com dubten, com es mosseguen el llavi, com es passen una mà pel cap. Mentrestant, pensen. I a vegades alcen el cap del tauler per observar l’expressió del contrincant. Insinua el gest d’avançar un alfil, però deixa el moviment aturat, intentant endevinar si el contrincant fa cara de preocupat -la jugada és bona, doncs- o se li escapa un petit somriure. Vol dir que ja té una bona resposta preparada.
Jugar una partida d’escacs suposa, a més d’exercitar un mecanisme, integrar-se en una situació. Són tres elements en contacte: el tauler, l’altre i jo. Un joc de reflexions, d’espera, de decisions i d’encert o fracàs. Els jocs electrònics són molt estimulants. Cap generació havia crescut amb tants recursos. Però els escacs també proposen un àmbit formatiu. Entre altres coses, s’aprèn a recollir la victòria o la derrota cara a cara amb l’adversari. Sense cridòria. Les manifestacions excessives són mal vistes. Un joc mil·lenari pot ser ara alliçonador.

JOSEP MARIA ESPINÀS, PERIODISTA I ESCRIPTOR

( El PERIODICO. 01.02.11 )

DINAMITZEM LA BIBLIOTECA

Us adjuntem una pàgina web que us pot donar idees de com dinamitzar les vostres biblioteques

http://www.bibliotecaescolar.info/

TREBALLEM L’ESCRIPTURA

Dictats en línia  en català i en castellà

A gencat.cat a l’apartat d’aprèn llengua trobareu un total de 188 dictats en línia, que corresponen als nivells intermedi, de suficiència i superior.
Cada dictat es compon d’un text escrit (arxiu PDF) i d’una audició o enregistrament sonor (arxiu MP3).

• Dictats de nivell intermedi
  Útils per a treballar les regles generals de l’ortografia i algunes excepcions d’ús freqüent.
• Dictats de nivell de suficiència
  Útils per a treballar les regles generals i particulars de l’ortografia i les seves excepcions.
• Dictats de nivell superior
  Útils per a treballar totes les regles generals i particulars de l’ortografia i les seves excepcions.

Una adreça interessant per a treballar la poesia.

http://www.pissiganya.cat/ Revista de poesia per a xiquets i xiquetes de 0 a 100 anys.

Un programa per a crear còmics

http://www.pixton.com/es/

Per escriure i continuar contes.

http://phobos.xtec.cat/se-altmaresme/mod/data/view.php?id=166

En poc més d’un mes s’han presentat a la comarca dues rutes literàries. Una porta per títol, Ripoll, itinerari literari autoguiat, editada en format llibret, on se’ns proposa un recorregut literari per Ripoll, a través de diferents textos de diversos autors, gèneres, èpoques i estils. Aquests textos van  acompanyats de fotografies.  Al final de la guia trobareu un mapa que ens permet seguir aquest itinerari de reculls literaris. Ens parla de monuments, paisatges, esdeveniments i records relacionats amb la vila. Hi podeu trobar textos de: Jacint Verdaguer, Josep Mª Espinàs, Josep Pernau, Pere Gimferrer, Daniel Palomeras…. entre d’altres.

Els textos que recull aquest itinerari han estat seleccionats per Francesca Romana i Jordi Mascarella.

A mode d’exemple, reproduïm un fragment d’un text de Josep Mª Espinàs, “Ripoll” dins “Ciutats de Catalunya” (1958)

“A la mateixa plaça del monestir hi ha el museu dedicat al folklore ripollès. Està instal·lat a l’edifici que fou església de Sant Pere, desafectada del culte. Quan n’empenyeu la porta sona una esquella. És que entreu en un museu d’ambient pastoral…”

L’altra ruta literària porta per títol: Joan Maragall al Ripollès: Sant Joan de les Abadesses, Camprodon i Núria. Excursionisme i estiueig. Aquesta és la primera d’un seguit de rutes literàries emmarcades dins l’any Joan Maragall per commemorar el cent cinquanta anys de naixença i cent anys de la mort del poeta.

Una ruta literària editada en forma de llibret que permetrà recórrer els indrets que van inspirar  l’escriptor. Hi trobareu fragments com aquest:

“Al peu d’ell i del puig de Bastiments, en una ampla fondalada pedregosa amb alguna taca d’herba curta i miserable prop l’enderroc d’una barraca de pastors abandonada i entremig d’un gran apilotament de roques,  brolla amb feble vagit una font d’aigua molt freda. És el Ter que naix…”