Portada

Des del Departament d’Educació es prioritzen dos projectes importants per als centres: l’eduCAT1X1 i el Pla d’Autonomia de Centre. Dos projectes que des del Servei Educatiu del Ripollès, i en funció de la disponibilitat, hi donem suport. Som conscients de l’esforç que suposa per als centres que s’hi han acollit i que de ben segur repercutirà en la millora de la qualitat de l’ensenyament.

Treballant en la introducció del projecte eduCAT1X1, es va fer una presentació de pissarres digitals interactives per a Primària i Secundària als Serveis Educatius del Ripollès, a la qual hi van assistir ensenyants de tots els centres de la comarca. Aquesta presentació es complementarà amb uns tallers de formació que es faran el mes de juliol per als centres de Secundària i un taller de formació en PDI que es farà al llarg del curs, per als mestres interessats de Primària, en les aplicacions didàctiques d’aquestes pissarres.

També, us volem informar que estem fent reunions amb els especialistes d’anglès, música i educació física per a avaluar aquelles activitats que s’organitzen conjuntament, per tal de veure quin grau d’incidència tenen en els centres i valorar la seva continuïtat.

El dia 27 de maig es farà l’última sessió del seminari de Cap d’estudis, a les 11:30 al Servei Educatiu del Ripollès, comptarem amb l’assessorament del Sr. Jaume Brufau.

El dia 10 de juny, a les sis de la tarda i a la seu del Consell Comarcal, es farà la reunió de la coordinadora comarcal d’educació en la qual s’avaluaran les activitats / actuacions que fa el Consell Comarcal en el centres, per tal de poder ajustar més les activitats a les demandes dels centre.

Us recomanem DVDs:

THIS IS ENGLAND, una pel·lícula de Shane Meadows.

És una pel·lícula que va tenir molt èxit per part de la crítica i va guanyar el premi a la millor pel·lícula en el British Independent Film Awwards i per a Thomas Turgoose, el premi al millor actor debutant.

SINOPSIS: En Shaun té 12 anys quan el seu pare mor a la guerra de les Malvines i no rep suport dels amics. Durant les vacances coneix un grup de neonazis skinheads amb els quals s’ajuntarà i entrarà en un món totalment diferent i violent. Però ell creu rebre-hi l’ajut que no tenia i decideix convertir-se en un skin més. Us adjuntem l’adreça  del  web oficial de la pel·lícula. http://www.thisisenglandmovie.co.uk/

DIARIOS DE MOTOCICLETA

És una pel·lícula biogràfica basada en els diaris de viatge deErnesto Guevara i Alberto Granado, dirigida per Walter Salles i protagonitzada per Gael Garcia Bernal i Rodrigo de la Serna. Guanyadora de l’Oscar (2005) a la millor cançó original “l’altra banda del riu” de Jorge Drexler, i 27 premis internacionals més.

SINOPSIS: Tracta sobre el viatge realitzat al 1952, inicialment amb motocicleta, a través d’Amèrica del Sud per Ernesto Guevara i el seu amic Alberto Granado. Durant el desenvolupament de l’aventura, Guevara es descobreix a si mateix transformat per les seves observacions de la vida dels empobrits camperols indígenes. El camí presenta a Guevara i Granado una veritable imatge de la identitat llatinoamericana. El viatge serveix per explorar la identitat d’un dels més memorables revolucionaris.

Us adjuntem una adreça per a treballar la pel·lícula.

http://www.edualter.org/material/cinemad2/diarios.htm

CONTE VE, MENTIDA VA I CONVERSES
Proposta didàctica per a treballar la literatura oral amb alumnat del cicle superior de primària i de secundària.
Està format pels materials següents:

• Un llibret que conté una part teòrica i una part pràctica amb activitats per a l’alumnat. El dossier complet es pot trobar al CD que acompanya el material
• Joc de cartes ” les odissees d’una zeta” que permet fer activitats sobre l’estructura de la rondalla.
• Joc de fotografies ” del gest al mot” per treballar el llenguatge multimodal.
• El CD “Conte de tots colors” amb l’enregistrament de contes de tot el món  .
• La transcripció dels textos de les rondalles i els contes que apareixen a les activitats.
• Llibre “Converses. Pràctiques de català en grup per millorar la fluïdesa expressiva.

PROHIBIT ALS PARES

De Najat el Hachmi

Només una o dues generacions enrere els pares no anaven mai a veure el nen a jugar a futbol. Amb prou feines els acompanyaven a l’escola. Vistos els fruits dels que van créixer amb tal grau d’independència, no sabria dir si va ser positiu o negatiu. El que està clar és que en algun moment es va produir un punt d’inflexió i un gruix important de pares i mares de tot el món occidental modern van començar a acompanyar els seus fills a tot arreu fins a edats vergonyoses, agafant-los de la maneta no fos cas que es traumatitzessin. Són la generació amb els progenitors més neuròtics de la història que han assistit a tots, absolutament tots els esdeveniments socials de la seva descendència. Cal realment tanta participació?. Cal de debò la presència dels familiars a les competicions esportives escolars, posem per cas? Vist el que vaig veure dissabte passat en un partit d’handbol per a alumnes de primària, no només diria que no fa falta, sinó que s’hauria de prohibir amb urgència. Que sí, que està molt bé que animis la teva canalla, però d’aquí a fer de segon entrenador, donar instruccions contínuament mentre es disputa el partit com si al teu fill li anés la vida o el súmmum dels súmmums, començar a insultar l’àrbitre, els jugadors de l’altre equip i els que no ho fan prou bé del teu, tot això cal? Sondejo altres persones i m’expliquen que encara és pitjor l’espectacle que ofereixen els adults en els partits de futbol. La gran paradoxa és veure que els jugadors són tot allò que promou l’esport: solidaris, bons companys, nets en el joc, comprensius i compassius amb els del propi equip però també de l’altre mentre senten, de fons, el brogit eixordador d’uns pares impresentables. El més trist de tot plegat és veure que aquells més refinats, intel·lectuals i civilitzats siguin els que més criden i insulten. I el que és aterridor és descobrir que, al cap d’una estona de ser dins d’aquest caldo de cultiu, tu mateixa comences a esmolar les paraules que facin possible l’ensorrament moral de l’altre i la victòria del teu.

(El País 11.05.2010)