Portada

 El passat 12 de gener hi va haver una reunió dels Directors/res dels Centres Públics de la comarca amb el Director dels SSTT a Girona, per explicar l’esborrany del decret del desplegament de la LEC pel que fa a l’autonomia de centres.
El Sr. Andreu Otero va comentar els articles més diferenciadors, sobretot quant a conceptes de fons, respecte als que tenim actualment. Així, va fer un esment específic al projecte educatiu de centre com element cabdal que ha de regir el centre i alhora ha de contemplar uns indicadors que marcaran el progrés que ha d’assolir el centre. També va parlar de la importància de la carta de compromís educatiu, de la qual properament el Departament d’Educació enviarà directrius més concretes.
Us relacionem també, altres temes que va destacar:  acords de coresponsabilitat, autonomia pedagògica, mesures de promoció de la convivència amb les seves mesures correctives, projecte de direcció i exercici de la direcció del centre, gestió de personal,  definició de plantilles, optimització del personal, graus docents i per últim va destacar la importància de l’avaluació vinculada a l’autonomia en els centres.
La reunió va concloure amb un torn obert de paraules on es va parlar del projecte 1×1 que el Departament d’Educació té previst implantar al primer cicle de Secundària el curs vinent.
El Director del SSTT s’oferí per anar a explicar els possibles dubtes o qüestions sobre la LEC, als diferents claustres del centres de la comarca. També va demanar que tots els docents que estiguessin interessats en fer esmenes o aportacions a aquest esborrany, les fessin arribar al seu correu particular, assegurant que les llegiria amb atenció i que miraria d’incloure-hi les aportacions més rellevants.
Finalment, desitjar-vos a tots un “bon any deu”, com diria en Màrius Serra.

Seguint amb la línia del darrer full informatiu us voldríem recomanar la lectura d’un llibre de Joan Surroca i Sens.
Com salvar-nos amb el planeta
Materials de l’Agenda Llatinoamericana
Aquest “quadern” com l’anomena l’autor no és un manual d’instruccions per aconseguir el “com” salvar-nos amb el planeta de manera mecànica. Només trobarem el “com” si som capaços d’actuar prèvia orientació d’on ens trobem i després d’analitzar les alternatives més fiables.
Aquest treball va dirigit preferentment a aquelles persones que sovint obliden que són les protagonistes de la història. Equivocadament pensen que, en no tenir cap tipus de poder, estan al marge de liderar o participar en els canvis necessaris. Són aquestes persones les absolutament imprescindibles.
Per últim, s’inclou un llistat d’obres cinematogràfiques que de manera directa o indirecta, fan referència a la qüestió que ens ocupa i poden ser útils a l’hora d’organitzar sessions de cine-fòrum.
També, us volem recomanar:

Guia de Recursos sobre diversitat religiosa i de conviccions
Editat per la Unesco
Aquesta guia de recursos pretén ajudar al coneixement inicial i aprofundiment de la diversitat religiosa al nostre país i al món. Aquest llibre és el resultat del treball d’experts en ciències de la religió, teòlegs, educadors… Consta d’un llistat de llibres i pel·lícules per a treballar les diverses religions.
I per últim us recomanem, un llibre també interessant sobre l’educació en drets humans.

Guia d’educació en drets humans
ESO i batxillerat
Amnistia Internacional Catalunya – Grup d’Educació
En aquesta guia hi podeu trobar propostes basades en casos reals, propostes sobre diferents temes de drets humans, un conjunt de propostes monogràfiques sobre un mateix tema, un conjunt de propostes basades en l’expressió corporal i la dramatització i suggeriments didàctics. La guia es complementa amb la descripció del projecte Escoles pels drets humans.
Aquesta guia la podeu trobar a:  www.amnistiacatalunya.org/edu/guia/ca

Els mestres fan alguna cosa més que vaga o vacances, i l’educació és bastant més que un problema
 
Demano perdó tres vegades: per col·locar en un títol tres paraules tan cursis i passades de moda, per fer-ho per parlar dels mestres, i, sobretot sobretot, perquè la meva idea és -ho sento- parlar-ne bé.

Sé que la meva doble condició de pare i periodista, tan radical que les seves sigles són PP, em convida a criticar-los per fer massa vacances (com a pare) i em suggereix que parli de temes importants, com la llei d’educació (és el mínim que li escauria a un periodista aquesta setmana).

Però n’estic fart que la paraula més utilitzada al costat d’escola sigui “fracàs” i al davant d’educació hi acostumi a aparèixer sempre el concepte “problema”, i que “mestre” acostumi a compartir titular amb “vaga”. L’escola fa alguna cosa més que fracassar, els mestres fan alguna cosa més que fer vaga (i vacances) i l’educació és bastant més que un problema. De fet és l’única solució, però això ens ho tenim molt calladet, no fos cas.

El meu procés, íntim i personal, ha estat el següent: vaig començar sent pare, a partir dels meus fills vaig aprendre a estimar-me el fet educatiu, la feina de criar-los, d’encarrilar-los, i, ves per on, ara m’estimo els mestres, els meus còmplices. Com no m’he d’estimar una gent que es dedica a educar els meus fills?

Per això em dol que es malparli per sistema dels meus estimats mestres, que no són tots els que cobren per fer-ne, és clar, sinó els que en són, els que sumen a la professió les tres paraules del títol, els que mentre molts pares se’ls imaginen en una platja de Hawaii són tancats en alguna escola d’estiu, fent formació, buscant eines noves, mètodes més adequats.

Us desitjo que aprofiteu aquests dies per rearmar-vos moralment. Perquè cal molta moral per ser mestre. Moral en el sentit dels valors i moral per afrontar un dia a dia feixuc sense sentir l’estima i la confiança imprescindibles. Ni els de la societat en general, i a vegades ni tan sols els dels pares que us transferim la canalla però no l’autoritat.

¿Us imagineu un país que deixés el seu material més sensible, les criatures, en els seus anys més importants, dels zero als setze, i amb la missió més decisiva, formar-los, en mans d’unes persones en qui no confia?

Les lleis passen, i les pissarres deixen d’embrutar-nos els dits de guix per convertir-se en digitals. Però la força i influència d’un bon mestre sempre marcarà la diferència. El que és capaç de penjar la motxilla d’un desànim justificat al costat de les motxilles dels alumnes i, ja alliberat de pes, assumeix de bon humor que no serà recordat pel que li toca ensenyar-los, sinó pel que aprendran d’ell.

Carles Capdevila

Periodista i escriptor

1er. CONCURS DE MICRORELATS

 Amb motiu de la presentació del  nou portal de la Fundació Televall es convoca el primer concurs de microrelats.
La convocatòria és oberta, sense categories d’edat.
S’acceptaran microrelats  tant en castellà com en català, així com en francès i anglès.
El text no haurà de ser més llarg de 140 caràcters, títol inclòs.
No s’acceptaran més de dos microrelats per autor.
Acompanyats del nom i les dades de l’autor s’enviaran per correu electrònic a:  concurs@televall.com
La data final de recepció serà  el 20 de març.
S’obrirà un bloc  a l’efecte i s’hi penjaran tots els microrelats presentats.
La constitució del jurat és farà pública a principis de març. Un dels vots serà popular recollit a través del  nou portal de la Fundació Televall:  http://www.socalpunttic.cat 
El premi serà un e-book.

KIT RÀDIO A L’AULA

El Servei Educatiu del Ripollès disposa d’un  kit de ràdio a l’aula en servei de préstec.
Aquesta dotació està pensada per un treball global del so als centres docents. Un treball específic amb la ràdio escolar per Internet, o bé un treball de teatre, un treball oral de llengües, i fins i tot de dinamització de l’activitat del centre i el seu entorn, etc.
Per donar-li qualitat als treballs dels alumnes i les alumnes s’ha pensat en un equipament professional adaptat a les necessitats dels centres i de les seves activitats.
Aquest equipament està composat per una maleta amb rodes per facilitar el transport dins el centre i tancada per a facilitar la seguretat
A més de la maleta hi ha dos altaveus autoamplificats per a poder sonoritzar una sala d’actes o un pati d’escola.