Editorial
Ja estem en la recta final i s’acosten les merescudes vacances. Com és habitual, des de l’Informatiu us volem fer els darrers recordatoris de cara al final de curs.
Estem preparant la IXª Sortida Pedagògica d’Ensenyants del Ripollès que fem cada començament de curs. En trobareu més informació en el vagó de cua, per tant, reserveu-vos el primer dijous 4 de setembre per a gaudir d’un matí on a més de retrobar-nos, aprendrem un munt de coses interessants per a nosaltres i per als alumnes, tot visitant la via romana del Capsacosta.
També, us volem recordar que el dia 26 de juny a les 6 de la tarda, al Consell Comarcal, hi haurà la reunió de la Coordinadora Comarcal d’Educació a la qual hi assisteix un representant de cada centre de la comarca i on es planifiquen i valoren totes les activitats que fem a nivell de comarca, per tant és molt important la vostra assistència.
Finalment i per acabar dir-vos que a finals de mes podreu consultar les activitats de Formació del Pla de Zona per al curs 2008-2009.

Bones vacances a tothom !!!!

IX SORTIDA PEDAGÒGICA

D’ENSENYANTS DEL RIPOLLÈS

VIA ROMANA DEL CAPSACOSTA

Data: Dijous, 4 de setembre, de 2008
Lloc: Sant Pau de Segúries
Horari: Ens trobarem a les 9 del matí a la plaça de Sant Pau de Segúries
Esmorzar: a càrrec del SE del Ripollès (3,5 €)
Inscripcions: al CRP de l’1 al 3 de setembre ambdós inclosos
La via, que s’enfila per la serra del Capsacosta, era coneguda com Via Annia i és un ramal de l’antiga Via Augusta, que fa 2.000 anys unia Cadis amb Roma.
La passejada serà de sortida i arribada a St. Pau de Segúries, passant per un tram de la via romana.

Durant l’excursió, es trepitgen els trams empedrats i es poden encara observar elements relacionats directament amb la construcció del camí com ara desguassos d’aigua, la pedrera d’extracció per a la seva realització, ponts, reservoris d’aigua, hostals. A més de l’interès històric d’aquest camí, podrem contemplar els bonics paisatges del Ripollès i de l’alta Garrotxa, però potser el tram més encisador és el que envolta el Capsacosta per dins el bosc de roures, faigs, freixes i algun pi, de gran interès naturalístic, tant botànic com faunístic.
La via romana de Capsacosta, tot i tenir 2.000 anys d’història, ha estat una important via de comunicació fins ben entrat el segle XX, ja que fins que no existia la carretera que passa pel coll del Capsacosta, aquesta era el pas obligat per anar d’Olot a Camprodon.
En aquesta sortida ens acompanyarà un guia que ens comentarà les possibilitats pedagògiques que té aquest recorregut: història, fauna, paisatge…
Recomanacions: No cal anar especialment equipats ni estar molt preparats per a fer muntanya, ja que és un camí força planer i de bon caminar. És recomanable gaudir del paisatge i la vegetació. D’aigua bona només se’n troba a la font de l’Arç.

ESTIMADAPRIMÀRIA
EL VALOR DE L’ERROR

És ben sabut que en l’aprenentatge hi ha molts moments en què l’error té un paper destacat: és present en les teories psicològiques d’assaig-error, en el llenguatge informàtic i en molts aspectes de la vida. De vegades, però, els mestres no actuem de forma prou adequada davant dels errors dels alumnes i segons quina sigui la nostra actitud aconseguirem resultats ben diferents.

Quan un infant és petit i comença a fer els primers aprenentatges s.equivoca i no passa res, al contrari, se l’anima a afrontar l’entrebanc per tornar-ho a intentar. A ningú no se li acut desqualificar-lo o humiliar-lo. Moltes dinàmiques en l’escola bressol (el treball per racons, el joc heurístic.) contemplen l’error com a un element present i necessari. Però, què passa quan aquell infant es fa més gran? Com reacciona el mestre/a si l’alumne s’equivoca?

Si el mestre/a considera l’error com una falta, està interpretant que no s’ha respost correctament a allò que s’ha demanat. Aniria lligat al paper d’un mestre/a merament transmissor de coneixements, i no un acompanyant, un guia, un dinamitzador… Però també podríem considerar que és el mestre/a qui ha estat la causa de l’error, perquè no s’ha adaptat a la realitat dels alumnes.

Si defensem el mestre/a que està al costat dels alumnes, que afavoreix i planteja situacions per tal que els mateixos nens i nenes facin els seus descobriments, en el fons es vol veure què passa quan l’alumne s’adona que s’ha equivocat, com se’n surt, quines estratègies busca… Aquesta visió de l’error possibilita aprendre més i dóna més eines al mestre/a per veure els processos que fa el seu alumne. A més a més, qui veu que el seu error és interpretat i respectat, es mostrarà més tranquil i segur a l’hora de buscar noves solucions que qui és sancionat, que pot sentir-se menyspreat i, en definitiva, menys respectat.

Més d’una vegada potser caldria recordar allò que diu la saviesa popular «dels errors se n’aprèn» i traslladar-ho a tots els àmbits: quotidià, escolar… Ens aniria bé no sols per afavorir un ambient de confiança i tranquil·litat, sinó també per possibilitar més aprenentatges i fer adonar els mateixos alumnes que d’errors tots en cometem. En canvi, els mestres no tenim la sort que algú ens ajudi a veure els nostres errors per anar millorant la nostra feina.
Mercè Olivé
Treballa a l.Escola Garbí d.Esplugues de Llobregat