La via làctia

La via làctia és la projecció sobre l’esfera celeste, d’un dels braços espirals de la galàxia de la qual nosaltres formem part, que pren, per extensió, el mateix nom. Està formada per una agrupació d’uns 200 mil milions d’estrelles en forma d’espiral, les dimensions de la via làctia són d’uns 100.000 anys-llum i el disc central té una mida de 16.000 anys-llum.

Galàxia: És una acumulació de enormes estrelles, gasos i pols. En el univers hi ha centenars de galàxies i en el centre de les galàxies és on es troben més estrelles. En una galàxia cada cos es mou a causa de l’atracció dels altres.

Visió de la Via làctia desde la Terra:

La via làctia es composa de tres parts:

-Halo exterior

-Halo interior

 Disc

-Disc Prim

-Disc gruixut

Bulb

El nom de via làctia prové de la mitologia grega i que en grec significa camí de llet. Segons la mitologia grega la línea blanca que es pot veure al cel des de la Terra, explica que es tracta de llet vessada del pit de la deessa Hera.

En l’Antiga Grècia, un astrònom va suggerir que aquell feix blanc al cel era en realitat un conglomerat de moltíssimes estrelles.

VÍDEO: http://www.youtube.com/watch?v=Hv579bFWTVI

Què és?

Big bang significa gran explosió i es el nom amb el que es coneix la formació de l’univers, quan la matèria va sorgir del no res.

Com va sorgir?

No se saben molt bé els origens del Big bang, ja que mai s’han pogut comprovar. Actualment s’estan fent experiments de col·lisions de partícules amb altes energies al CERN a Ginebra per acotar les teories físiques sobre l’origen de l’univers.

Què va passar? (parts de la teoria)

    -Alguns físics com

Lemaître diuen que la matèria que va explotar provenia d’un nucli primordial (que era l’origen de l’explosió)  i  estava formada per electrons, neutrons, protons, positrons, neutrins, neutrins, barions, mesons i altres partícules que es van anar allunyant entre elles durant l’explosió.

–Gamow, en canvi, va dir que la matèria s’havia format durant l’explosió, en els primers segons amb l’alta temperatura i les partícules es van fusionar formant elements químics. Però recentment s’ha estudiat que l’hidrògen i l’heli van ser els elements primordials en el big bang. Aquests es van refredar formant estrelles i galàxies.

–Alexander Friedmann. Va ser un dels primers científics en aplicar les equacions de la relativitat d’Einstein a un model de l’univers. Friedmann va crear un model que mostrava un univers en expansió, un model que més tard és va provar que era correcte. Einstein va rebutjar el model de Friedmann dient que els càlculs estaven mal fets. Les equacions de Friedmann descriuen la dinàmica d’expansió d’un univers homogeni i isòtop són designades així en honor seu.

Quan va durar?

No hi ha consens sobre quant temps va durar: per alguns especialistes es fa referència només a la singularitat gravitatòria inicial, però per altres compren tota la història de l’univers; normalment s’entén que, com a mínim, ens referim als primers minuts durant els quals se sintetitza l’heli.

Teories incloses dins la teoria del Big Bang

-Llei de Hubble-Humason: Va ser formulada per Edwin Hubble i el seu ajudant Milton Humason l’any 1929. aquesta teoria diu que cada uns de les galaxies sallunyen a la velocitat proporcional de la seva distancia.

El 1924 va descobrir que algunes nebuloses no eren núvols de pols i gas situats a la nostra galàxia, com se suposava, sinó que eren galàxies diferents de la Via Làctia. Analitzant les dades conegudes d’algunes galàxies, el 1929 Hubble va comprovar que la majoria s’estaven allunyant. a més, la velicitat d’allunyament (recessió) era més gran com més lluny estaven les galàxies.

v= H · d→ la relació entre la distància de la galàxia (d) i la seva velocitat d’allunyament o recessió (v) es coneix com a llei de Hubble. La constant H es coneix com a constant de Hubble.

-Teoria de la relativitat: Està inclosa dins la teoria del Big Bang, i va ser formulada per Albert Einstein. La teoria de la relativitat està composta per la teoria de la relativitat especial i la relativitat general que pretenien resoldre l’incompatibilitat existent entre la mecànica newtoniana i l’electromagnetisme. El bàsic d’aquesta teoria és que la localització dels sucessos físics, tant en el temps com en l’espai són relatius o l’estat de moviment de l’observador.

ESQUEMA

En l’esquema podem veure com la temperatura va anar disminuint i es va anar provocant la unió de partícules petites amb cada vegada més grans. En fraccions de segon, es va passar de partícules super petites a les essencials (protons, neutrons i electrons) i aquestes es van anar unint formant els primers elements químics (hidrògen i heli). Després el procés va ser més lent i es van anar formant estructures més complexes fins que es van formar els planetes i molt més tard  la vida.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=pIn6Evqty_s[/youtube] 

Maria Cambon, Montse Sirvant i Maria Pazos

Hola alumnes!

Heu de respondre a la pregunta que us correspon, afegir com a mínim un dibuix i un enllaç a un vídeo curt (màxim 8 minuts)