Filosofia per a joves

Vaig començar a ser sovint a Roses el setembre del 2007. El fet de treure les Oposicions a professor de Filosofia i que m’hi destinessin en va ser la raó més immediata. Però, com que jo sí hi crec en la Providència, penso que ella també hi ha ajudat.

Des d’aleshores estic cercant de fer bé la feina encomanada, i d’impregnar-me de l’aire – si es pot dir així – de la ciutat. No hi visc, ja que resideixo a Girona, però cada matí quan hi arribo em sembla més “meva”.

Durant aquesta darrera setmana santa hi he estat, però no per treballar-hi sinó per fer de “cicerone”. Aquí en teniu dues proves: una breu visita a la Ciutadella i una imatge del nostre IES, l’Illa de Rodes, presa des dels murs de la Ciutadella.

Moltes vegades pensem que les coses que són valuoses han de costar molts diners. i pot ser és veritat, sovint però no sempre.

Si voleu podeu donar un cop d’ull als cursos on line gratis que podem trobar a la prestigiosa Universitat de Yale, o al MIT. En aquest darrer cas, si cal podem accedir fàcilment a cursos preparats en castellà o bé dirigits a la Secundària superior.

No sempre trobarem tot el que volem, però a Internet hi ha moltíssims materials útils que podem seguir si som constants i ens deixem orientar bé. Per exemple, pot ser-nos útil la pàgina d’Universia. Ara bé, abans d’accedir a la Universitat o de ser més autònoms, potser ens convé profitar bé les pàgines educatives de per aquí, com, per exemple, i ara penso en Batxillerat (però també n’hi ha per a l’ESO i la Primària), les notres de l’Edu365 o les estatals del MEC.

Aquesta mostra l’he visitada avui, 1 de març al matí, i val la pena. És a la Fontana d’Or, a la ciutat de Girona, al carrer Ciutadans, al costat de la plaça de l’Oli. En acabar, una cerveseta en una de les terrasses que hi ha a la plaça del Correu Vell, on comença el carrer de la Força, fa que l’”esforç” acabi sent deliciós.

La necessitat d’«adornar» el cos, coneguda a través de l’arqueologia i les representacions artístiques, és universal i es remunta als orígens de la història humana. Un estil estètic pot tenir un origen religiós, social o funcional que, un cop acceptat pel grup i sancionat per la tradició, passa a convertir-se en símbol.

En aquesta exposició (“El llenguatge de la joia”) es presenta una col·lecció de 247 joies ètniques que Montse Ester ha reunit al llarg de la seva extensa vida professional, procedents d’Àfrica, Amèrica, Àsia i Oceania, amb exclusió de l’anomenat món occidental.

L’associació entre joia i religió, compartida per tots els pobles del món, enfonsa les seves arrels en un concepte primigeni de la relació de l’home amb la natura. Calia procurar-se amulets màgico-protectors que actuessin contra els poders ocults, que protegissin contra el mals i que, alhora, fossin capaços de propiciar la fertilitat dels individus i la fecunditat de la terra. En suma, calia garantir la supervivència de la comunitat.

Un ornament pot fer referència a un grup d’edat, al pas per un nivell d’iniciació, a l’èxit en el camp de batalla o en la cacera, al seu estat civil, si se tracta d’un noble o d’un sacerdot… Tots ells són missatges codificats, però les situacions que els han creat tenen un caràcter universal. La funció econòmica de la joia ètnica està relacionada amb el seu valor de canvi dins d’un grup social i depèn de relacions socials distintives, les quals creen situacions d’oferta i demanda concretes. El llenguatge de l’ornament tradueix un missatge de bellesa, tradició i riquesa, i alhora emfatitza la identitat cultural.