Tots tenim, d’alguna manera, por. Fa ara uns vint segles, tres dones van ser les primeres en tenir la certesa que Jesús, el Natzarè, havia ressuscitat. Així s’ha explicat:
“Passat el repòs del dissabte, Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume, i Salomé van comprar olis aromàtics per anar a ungir el cos de Jesús. El diumenge, molt de matí, arribaren al sepulcre a la sortida del sol. Es deien entre elles:
–¿Qui ens farà rodolar la pedra de l’entrada del sepulcre?
Llavors van alçar els ulls i s’adonaren que la pedra ja havia estat apartada; era una pedra realment molt grossa. Van entrar al sepulcre i veieren assegut a la dreta un jove vestit de blanc, i s’esglaiaren. Ell els diu:
–No us espanteu. Vosaltres busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat: ha ressuscitat, no és aquí. Mireu el lloc on l’havien posat. Però ara aneu a dir als seus deixebles i a Pere: “Ell va davant vostre a Galilea; allà el veureu, tal com us va dir”.
Elles sortiren del sepulcre i van fugir, plenes d’esglai i tremoloses; i no digueren res a ningú, perquè tenien por”.
El 1613 va pintar l’escena Bartolomeo Schedoni. Va morir dos anys més tard, potser desesperat pels deutes del joc. No ho sé! Certament fou un pintor barroc primerenc i una mica excèntric. Va pintar poques obres, excel·lents, amb un estil noble i sever, on la llum és rellevant i les expressions esdevenen delicades.
Aquesta imatge correspon al seu oli “Les dues Maries a la tomba”, i és a la “Galleria Nazionale”, a Parma, la coneguda ciutat emiliana famosa pels formatges i els pernils. No sé per què no esmenta la tercera dona, Salomé. Cada una d’elles devia tenir la seva història. Com cadascú de nosaltres la nostra. Però elles eren allà: on va succeir el miracle, la victòria sobre el mal. I van agafar por: la mateixa por que molta gent experimenta quan entenen el sentit profund de la vida. Es pot tenir por perquè no se sap ni on es va ni qui s’és; i també si se sap, per la feinada que se’ns ve a sobre. No sé on situar-me jo; i vosaltres?
Els crítics diuen que Schedoni pinta amb intensitat i que a vegades els seus blancs “enlluernen”. S’ha escrit que produeix un “efecte gairebé metafísic”. En fi, bones Pasqües a totes i a tots!, enguany amb una imatge del s. XVII.
Hola!
És el primer cop que algú m’envia una felicitació estil Nadal, a aquestes dates.
Està bé. Sempre em sorprens. A més de fer-me pensar, m’ajudes a aprendre de pintura. Moltes gràcies.
Un bon text per a aquesta Pasqua!
Moltes gràcies
La por,….. i què és la por?
No hauríem de tenir por, de la por, si ningú l’ha vist.
El millor és mirar endavant i guiar-nos per la llum que provablement el pintor ens ha volgut transmetre.
Bona Pasqua a tothom, i especialment a tú Xavi, per pensar-hi.
Hola Xavi. M’ha agradat molt la teva felicitació de la Pasqua Tens molta raó: hi ha una por sobre el profund de la nostra vida, perquè allà resideix el secret de la possible esperança. Estem fets per assolir la felicitat, però no ens fem càrrec de la plenitud que te prevista qui ens va posar a la existència, i busquem amb delit succedanis que sempre defrauden, i aixi van passant els anys, sense atrevir-nos a la santedat a la que som cridats. La nova Pasqua ens torna a colpir per voler-ho. Felicitats!