Category Archives: 6 Preparar-se per a la classe

La preparació de la classe dins l’aula

El propòsit de l’educació no és el coneixement de fets, sinó de valors
                            Dean William R. Inge

Una vegada en una de les reunions dels dissabtes a la tarda amb en Jaume Escoí, un gran amic, que ho era de tothom, un dels assistents que era mestre, va demanar-li algun ajut per a la feina diària amb els alumnes. En Jaume Escoí va suggerir: “T’escrius en un full de paper el nom d’aquests tres valors: Respecte, Serietat i Prudència. Aquest full te’l poses a la primera pàgina de la teva carpeta de treball, de manera que la seva visió et pugui ajudar a tenir-les ben presents. Cada vegada que entris a l’aula pot ser un bon moment per recordar-les”.

Respecte: Si es parteix del supòsit que el ser humà és un ser espiritual, ens dirigirem en la nostra comunicació amb l’alumne, amb una absoluta consideració, ja que suposem que dins seu s’hi troba el més sagrat, i això fa que el respecte sigui imprescindible.
Què és respectuós que jo faci amb els alumnes? Cadascú haurà de trobar les diverses respostes a aquesta pregunta, depenent de les situacions que s’hagin d’afrontar. Aquesta mateixa pregunta ens la podem anar fent al llarg del dia quan sorgeixin conflictes.

Serietat. Què ens diu aquesta paraula? No vol pas dir, naturalment, fer “la cara llarga”, aquella cara que s’acostuma a posar quan volem aparentar “solemnitat” o quan volem fer por. És fàcil de caure en aquesta última situació, ja que a vegades pretenem que els alumnes ens temin perquè així ens “respectin”. Si actuem d’aquesta manera la resposta per part dels alumnes naixerà de la por, i no és precisament això el que es pretén aconseguir, tot i que en algun moment determinat, si el que s’està fent és una teatralització, pot ser un recurs molt interessant.
Serietat voldrà dir ser constants i regulars en el nostre treball, no abandonar ni afluixar les nostres responsabilitats, malgrat les contrarietats que puguin sorgir.
La serietat serà, doncs, ser conseqüents amb nosaltres mateixos i amb els altres.
Què ens suggereix el mot Prudència? Vol dir no anar-se’n als extrems en les situacions, cosa que acostumem a fer bastant sovint. Es posa molta feina o a vegades se’n posa molt poca. Es crida molt perquè ens hem enfadat i després resulta que consentim, o potser millor dir, no donem resposta a moltes irregularitats, som permissius. També, pel que fa a les emocions es passa de l’enuig fortíssim al riure estrident. No es tracta ni de riure ni de plorar, sinó de somriure. És a dir, es tracta d’aprendre a saber trobar el terme mig en totes les coses i situacions. Vigilar aquests aspectes ens farà veure que les oscil•lacions pendulars que ens arrossegaven abans les nostres actuacions tendeixen cap l’equilibri.

Propostes de com preparar-se per a la classe

Un hombre va al saber como a la guerra: bien despierto, con miedo, con respeto y con absoluta confianza.
                    Carlos Castaneda   (Las enseñanzas de don Juan)

Vull exposar aquí algunes activitats de les moltes possibles que es poden fer quan al matí, en llevar-nos, ens prepararem per al dia i per a les classes.

Llevar-se aviat i no quedar-se massa estona fent mandres al llit. En posar els peus a terra donar les gràcies per aquesta nova oportunitat que se’ns dona i potser recordar el què deia Jean Sibelius: “Què he fet per merèixer això?”
Realitzar alguns estiraments per posar el cos a punt. Pot ser vàlid fer “la salutació al Sol”, sempre i quan la teva salut t’ho permeti. (És un exercici de ioga molt complert i que es troba explicat en bastants llibres de Hatha-ioga)
Fregar-se el cos amb un guant de crin i després dutxar-se amb aigua a temperatura ambient, si el cos reacciona bé i no queda massa fred. Així s’activa tota la circulació sanguínia i de pas t’estalvies un cafè.
Ara pot ser el moment de preparar-se i prendre’s una infusió.

Asseure’s una estona a fer silenci. Es pot començar per fer unes respiracions tot observant-les. La respiració és un dels mitjans més útils que tenim per aconseguir l’atenció, per ser transportats al present, en un moment donat.
Quan notem que s’ha aconseguit una certa tranquil•litat, es pot pensar en una virtut, la que es cregui que fa més falta, per exemple la paciència. Si ens sembla que som molt irascibles, la qual cosa no és cap mal però ens porta problemes, no hem de pensar-hi més, perquè el pensament crea el caràcter, i si hi pensem l’estem alimentant. El que cal és pensar en la qualitat contraria, la paciència. Trobar alguna idea que faci referència a aquesta virtut i mantenir-la una estona fixa a la ment. Es pot també visualitzar-se un mateix durant el dia, en una possible situació difícil que presumiblement pugui sorgir i veure’s impassible i tranquil. El més important d’aquest treball és la perseverança, una estona cada dia.

Una altra possibilitat és recitar aquesta pregària budista:

Pugui jo esdevenir a cada moment, ara i sempre
un protector per a tots els desprotegits,
un guia per a aquells que han perdut el camí,
un vaixell per a aquells que tenen oceans per travessar,
un pont per a aquells que tenen rius per creuar,
un santuari per a aquells que estan en perill,
un llum encès per a aquells que van a les fosques,
un lloc de refugi per a aquells que no tenen on protegir-se,
i un servent per a tots els que necessiten.

En esmorzar és aconsellable estar atent i desitjar que els aliments aprofitin per tal d’aconseguir l’energia per poder realitzar bé la feina.

En anar pel carrer es procurarà no dispersar massa l’atenció. Es pot intentar caminar mantenint l’atenció centrada, per exemple, en la zona del cor.

En entrar al nostre centre de treball pot ser el moment per tenir un bon pensament per a tots aquells alumnes o companys que tenen dificultats per portar endavant les seves vides.

Una manera de preparar la classe

No és el què diem ni el què fem el que parla més intensament als nostres alumnes, és el qui som
                                                    Romano Guardini

Per a aquell docent que dona més importància al “ser” que al “fer”, la preparació de la classe pot iniciar-se a la nit anterior. És un moment del dia de calma i repòs, els quals propicien la retrospecció i interiorització cap a un mateix.
Buscarem un lloc tranquil i ens asseurem en una postura en que l’esquena estigui el més dreta possible. Podem començar fent unes respiracions profundes. Després mantenint l’atenció en la respiració, es pot anar seguint l’aire com entra i surt del cos i a mesura que l’atenció es manté, ens anem tranquil•litzant i les respiracions es van fent, poc a poc, més llargues i suaus.

Seguidament es pot fer un repàs mental retrospectiu del què s’ha fet al llarg del dia i després ens concentrem en allò que hem fet malament i sense culpavilitzar-nos gens ni mica, analitzem què hauria estat convenient de fer en aquella situació.
També podem anar més enllà i veure mentalment com ens hem de comportar en aquella situació i així la corregim. En general, podem visualitzar-nos actuant correctament en aquelles situacions que ens semblen difícils, davant d’un alumne, d’un pare, etc.

Després es pot dedicar un temps a ajudar mentalment els alumnes que ens sembli que són els més necessitats. Els podem enviar pensaments de simpatia per animar-los a afrontar les situacions difícils que es trobaran tant a dins com a fora del centre educatiu.
Aquesta oració de Rudolf Steiner pot ser un recurs de molta utilitat per això que s’està dient:

Hacia ti fluya luz que, invadiéndote te colme.
Con sus rayos entretejo el calor de mi cariño.
Mi pensar acompaña con serena alegría
lo que vibra en tu corazón.
Mis pensamientos han de fortalecerte,
han de sostenerte,han de iluminarte.
Delante de tus pasos por la vida quiero concentrar
mis pensamientos serenos
a que se unan con tu voluntad de vivir
y se encuentren en fortaleza
por doquier en el mundo,
Sin desvanecer,
por su virtud inherente.

La feina d’educador és una feina molt important i d’una gran responsabilitat. Això no ens ha de fer por, però sí que requereix de nosaltres una predisposició molt positiva. Hem de procurar pensar i tenir cap als alumnes una actitud de servei i recordar que els docents estem als centres educatius per als alumnes i no pas al revés.
Aquesta feina no vol pressa. Cal fer-la el millor que es pugui, perquè es tracta de la nostra felicitat i de la dels que ens envolten.