Un filòsof que només tenia un parell de sabates va demanar al sabater que les hi arregles mentre ell s’esperava.
“Ara no puc arreglar-les però us deixaré fins demà un parell de sabates usades”
“Què dieu? Jo portar les sabates d’un altre? Per qui m’heu pres?”
“I què veieu d’inconvenient a portar als peus les sabates d’un altre si no us importa de dur en el cap les idees dels altres?”
Anthony de Mello (La pregària de la granota 2)
Pels platònics, qui aconseguia l’altura de la raó pura podia discriminar entre allò fals i la veritat. L’emoció era l’enemic de la raó perquè desvia la ment del seu vertader estat impersonal i imparcial.
La canonada obstruïda per on no flueix gens d’aigua, igual que el pensament obstruït són un problema per a la societat. Aquest tipus de pensament es troba habitualment en una ment “tancada”, en la que algun bloqueig anterior anquilosat ocasiona l’obstrucció i n’impedeix el natural fluir. Aquest anquilosament estarà molt probablement relacionat amb alguna emoció o en el fet de no acceptar les coses tal com són.
Hem de procurar tenir una ment àmplia, global i oberta pels dos extrems, el d’entrada i el de sortida, per tal que hi passin pensaments bonics i plàcids. Si tanquem l’entrada de pensaments impedirem que flueixin noves idees i visions; en canvi si tanquem la sortida pot ser que es podreixin els pensaments que hi ha o pot haver-hi un desbordament d’aquests. El desig de conservar-ho tot a la ment farà que tinguem pensaments decadents. Perquè entrin pensaments nous n’han de sortir de vells. El poder mental que hem de desenvolupar és la facultat de pensar, no tant el de memoritzar. Naturalment que hi haurà moments en la vida, en que haurem de tancar la sortida, haurem de memoritzar.
Es pot aprendre a pensar?
- Pitàgores, per entrenar la ment dels seus alumnes, durant cinc anys els privava de prendre part en les converses, només podien estar atents a la recepció d’idees. D’aquesta manera, sense possibilitat d’exterioritzar el seu “ego”, es dedicaven exclusivament a l’anàlisi de les idees que se’ls exposaven.
- Grans pensadors de l’antiguitat tenien l’hàbit de l’observació, per exemple, els metges observaven durant hores els seus pacients buscant petits indicis, senyals de cada malaltia. Per a ells el cos humà era massa sagrat per sotmetre’l a dissecció.
- Més pròxim a nosaltres en el temps, Goethe apuntava idees molt semblants a les anteriors en relació al coneixement científic però que també es poden generalitzar a altres àmbits: “Per entendre una cosa cal restar en la seva presència silenciosament; després d’un temps, la cosa que desitgem entendre fluirà a la nostra consciència i es convertirà en part de nosaltres mateixos. Quan nosaltres i la cosa que desitgem conèixer s’identifiquin en aquesta forma, llavors es revelarà la seva naturalesa real”.
- També com deia el mateix Goethe en un altre context: “Hem de veure el problema des de diferents punts de vista, amb globalitat”. És a dir, com si situats a les diferents posicions d’una rotllana descrivíssim les peculiaritats d’un objecte col•locat al seu centre.
Pot ser ara el moment de recordar aquell pensament de Roger Lewin: “Massa sovint donem als nostres alumnes respostes per recordar enlloc de preguntes per respondre”.
Aquest pensament em porta a la memòria un altre que vaig sentir pronunciar a Enric Calpena en una conferència i què tot i que es referia a l’educació encaixa en aquest context: “Educar és sembrar llavors de dubte”