Monthly Archives: April 2009

És imprescindible l’educació permanent

Los auténticos maestros són aquellos que han elegido ganar la vida, en lugar de ganarse la vida
                                                          Neale Donald Walsch

Cadascú en el seu lloc de treball hauria d’estar content de la feina que ha fet, perquè cal pensar que cadascú ha donat tot el que podia fins aquell moment. A vegades, però, després d’aquest necessari reconeixement, pot quedar, millor dit, em sembla que hauria de quedar, un cert sentiment de que es podia haver fet millor.
Les ganes d’aprendre, hem de procurar que no ens abandonin mai, perquè si desapareixen és quan es pot considerar que la persona s’ha fet vella. És per això que tantes vegades es troben nois que travessen crisis que fan que momentàniament es comportin com a persones psicològicament velles.

Un bon ajut per portar a terme aquesta idea de millorar la feina feta és veure què podem aprendre dels altres i de tot, de qualsevol situació de la vida. Es convenient escoltar i procurar aprendre de les converses que es generen als centres educatius, intentant sempre destriar “el gra de la palla”, o el que és el mateix, passar-ho pel propi garbell o filtre.

Un altre ajut que pot ser molt profitós és el de preguntar a aquelles persones que ens mereixen una consideració especial, per la seva maduresa i coneixement davant la vida, el seu parer sobre algun aspecte en particular que ens tingui capficats. Però si de veritat ens preocupa el tema, el millor que podem fer és anar a les fonts, als especialistes del tema, però que a la vegada siguin inspiradors, perquè si bé els professionals coincideixen molt sovint amb els fins de l’educació, existeixen després moltes discrepàncies en quan a la interpretació.
Més enllà d’això, davant de dubtes professionals on hi hagi una forta implicació personal, una alternativa és deixar-ho reposar i fer la consulta al coixí.

Avui més que mai, amb la diversitat que tenim a les aules, el professor necessita tenir al seu abast una gran quantitat de recursos didàctics. Hem de reconèixer quina ens sembla que és la nostra mancança més important en aquest moment o veure què ens preocupa i llavors començar per aquí, abordant aquest interrogant.
Sortosament tenim avui a la nostra disposició la possibilitat d’educar-nos i formar-nos en temes molt diversos que poden ajudar al docent. Cursets de creativitat, relaxació, foniatria, coneixement de l’adolescència, tutoria, art, teatralització, narració de contes, educació emocional, superació de l’estrès, tècniques de relaxació, etc. I tot pot ser útil si és allò que en aquell moment necessitem. A mi a més del mencionat anteriorment m’han ajudat molt també l’estudi de la Sabiduria antigua, per mitjà, d’entre altres, de H.P. Blavatsky, Annie Besant, Alice Bailey, Manly P. Hall i d’altres

I si en algun moment es perd el rumb en aquesta feina, cosa molt fàcil d’entendre, tenim la bonica poesia de Gagriel Celaya:

Educar es lo mismo
que poner un motor a una barca…,
hay que medir, pensar, equilibrar…,
y poner todo en marcha.
Pero para eso, uno tiene que llevar en el alma
un poco de marino,…
un poco de pirata,…
un poco de poeta,…
y un quilo y medio de paciencia concentrada.
Pero es consolador soñar
mientras uno trabaja,
que ese barco, ese niño,
irá muy lejos por el agua.
Soñar que ese navío
llevará nuestra carga de palabras
hacia puertos distantes, hacia islas lejanas.
Soñar que cuando un dia
esté durmiendo nuestra propia barca,
en barcos nuevos seguirá nuestra bandera enarbolada.

Educar-nos per educar

És impossible per a un home aprendre el que pensa que ja sap
Epictetus

Si la responsabilitat d’educar-nos ja s’adquireix pel fet de ser ciutadans d’una societat, aquella encara s’incrementa si els ciutadans estan directament involucrats en la professió d’educador.
La feina d’educador no ha estat mai fàcil. Però la diversitat que és troba avui a les aules, juntament amb aquesta democràcia tan mal entesa per part de la gran majoria de la ciutadania, fan la tasca d’educador més complexa i difícil, segurament que en cap altre moment de la història.
Per tot això, i utilitzant un llenguatge metafòric, podem dir que a aquesta “guerra” s’hi ha d’anar ben preparat. No es pot anar de qualsevol manera a lluitar contra els “elements”, cal portar moltes “armes”, totes les que disposa avui la Pedagogia.

Però educar a l’educador és molt més difícil que educar els nois i noies, perquè l’educador, en general, ja està definit, fix, inamovible. Però gràcies al dolor del sofriment propi i al cada vegada més fort soroll de la soferta humanitat, anem despertant, i ens comencem a qüestionar el significat de l’existència. Estudiar aquest significat és la principal funció d’un vertader educador.

I molt convenient és per tots saber trobar màgia i poesia en la nostra quotidianitat com a part d’aquest educar-se. Gabriel Celaya en la seva poesia “Los dioses terrenos”, ens ho explica:

Eso es la poesia: vivir despierto en lo alto
y ver en lo sencillo lo que es extraordinario;
y en lo extraordinario la evidencia misma;
y en lo cotidiano la verdadera magia;
y en los oficios, no técnica, milagros.

Eso es la poesia. No buscar siempre lejos
lo que está en nuestro mundo, lo que está a nuestro lado,
pues los dioses, si existen, tan sólo son terrenos,
y esas luces que a veces parecen detectables
muy lejos, siempre lejos, tan sólo son fantasmas
con los que no es posible charlar de nuestras cosas
.