e-moció

Ja és primavera!!…però el nostre temps és

d’hivern.Volem una miqueta de sol, però els núvols i la pluja s’han entossudit a no fer-los passar.

En els països nòrdics es recepten mèdicament esposicons artificials als raigs UVA en pacients amb depressió. Diuen que l’energia del sol penetra a través dels ulls, directament a la part central del nostre cervell, on es troba l’amígdala. Nosaltres podem activar la nostra amígdala de forma natural…i aquestes alçades tots estem desitjat que sigui així, oi? 

De moment haurem de ser prou hàbils per gestionar altres recursos per combatre l’ ensopiment i els estat d’ànim baixos.

Aquest matí ajudant als alumnes de P-3 a pujar a l’autocar per anar d’excursió m’he adonat d’un fet curiós.Com som de diferents a l’hora de rebre ajut dels altres.Alguns nens i nenes pugen donant-te fort la mà , com si en la mà que els hi ofereixes els hi anés tota la seva integritat física.D’altres no volen que els hi ajudis per a res, volen la seva autonomia, veure que són capaços sense l’ajut dels altres. Alguns són capaços de demanar l’ajuda justa i necessària segons les seves possibilitats físiques per a pujar aquell immens graó de l’autocar.D’altres en canvi, es pengen de la teva mà sense necessitar-ho i també n’hi ha dels que no volen rebre el teu ajut però no són capaços de fer-ho sols.

He pensat que era una bona metàfora de la vida i quelcom important a  aprendre: ser capaç de demanar ajut i fer-ho en la mesura justa i necessària segons les teves capacitats, tota una estratègia!!