Durant l’Edat Mitjana es considerava més digne el saber revelat de les Sagrades Escriptures que el de l’experimentació. Ni tan sols els sabers de l’antiguitat tenien valor si contradeien les doctrines de l’Esgésia.

Al Renaixement es qüestionen les creences. Proposen teories que es basin en la raó i en l’experimentació.

Al segle XVII, els científics treballaven de manera individual. Però apareixen els mecenes (burgesos, i finsi tot monarques o nobles) i creen les acadèmies científiques que canvien la de treballar. L’empirisme es consolida com a forma d’arribar al coneixement.

Copèrnic (XVII) havia exposat la teoria de l’heliocentrisme davant el geocentrisme.

Al segle XVIII, Galileu perfecciona el telescopi i aconsegueix veure els satèl·lits de Júpiter, les muntanyes de la Lluna, la Via Làctia… i continua la teoria de Copèrnic.

Descartes explica que hem de qüestionar-nos tot el que creiem saber perquè és la manera d’avançar i d’arribar a la veritat. És el creador del dubte metòdic.

Al món occidental, l’Edat Moderna comença a finals del segle XV i finalitza a finals del XVIII.

Es caracteritza per l’aparició de:

* Humanisme (pensament).

* Renaixement i Barroc a Itàlia.

* Noves rutes cap a l’Àsia.

* Nous corrents religiosos: La Reforma.

* Monarquia Habsburg a Europa i Amèrica.

* Imperi Hispànic al segle XVI.

Al segle XVII els imperis entren en crisi sorgeixen els estat nació i les monarquies absolutes.

Humanisme:

Al s. XVI a Itàlia apareix un gran interès literari per autors clàssics grecollatins. Home esdevé el centre del món.

Característiques:

-Rebuig de la mentalitat medieval que deia que el centre del món era Déu.

-Exaltació, per tant, de l’ésser humà que és lliure i utilitza la raó.

-Inspiració enla cultura greco-llatina (especialment Plató i Aristòtil).

-Iterès per la ciència i la tècnica: experimentació i observació.

-Ús de les llengües vernacles.

 La invenció de la IMPREMTA va permetre la difusió dels nous coneixements amb el suport de les universitats (Bolonya, Florència o Alcalà d’Henares) i dels mecenes enriquits pel comerç.