Arxiu de octubre, 2008

Aquí teniu una cançó típica de “la castanyada”. Segurament que a molts de vosaltres us fa viatjar a l’època en què anàveu a escola i tot fent panellets les “senyoretes” us la feien entonar.Amb això vull fer un homenatge a una senyoreta que jo vaig tenir quan anava a primària, la senyoreta Mari Carme, de Balaguer, que amb les seves classes i les seves cançons ens ho feia passar d’allò més bé!Si per les casualitats de la vida visites el Bloc, “senyoreta”, la cançó està dedicada a tu. Un petonet.Cançó de Marrameu, també anomenada Cançó de picar fusta (popular)

      • Marrameu torra castanyes
        :
        a la voreta del foc;   
        :
         ja n’hi peta una als morros,    
        :
        ja en tenim Marrameu mort. 
        :
        :
          Pica ben fort,    
        :
        pica ben fort, 
        que piques fusta,    
        :
        pica ben fort. (bis.)
        :
        :
        Marrameu i Marrameua,    
        :
        s’embolica amb un llençol!    
        :
        feia veure que era un home
        i era una fulla de col.   
        :
        :
        Marrameu ja no s’enfila    
        :
        per terrats ni per balcons,    
        :
        que té una gateta a casa    
        :
        que li cus tots els mitjons.   

      QUI ERA MARRAMEU?

ELS PANELLETS

Els panellets formen part de la gastronomia catalana tradicional com a postres típiques de la diada de Tots Sants, ja que antigament tenien un caràcter sacramental, i encara es consumeixen preferentment en aquesta data. Estan fets a base d’una massa feta amb amb farina d’ametlla,  és a dir, ametlles escaldades i després moltes, però se’ls hi afegeix diferents ingredients decoratius (pinyons, ametlles, avellanes, o codonyat) que els atorguen un ampli ventall de sabors.

 

Recepta de panellets (per a qPanelletsuatre persones)

Ingredients per a la massa:

1,5 kg. d’ametlles crues, escaldades i picades.

De 500 a 750 gr. de sucre (depenent si us agraden més o menys dolços)

La ratlladura de dues  llimones

Ingredients per a guarnir els panellets:
Pinyons

Ametlles

Avellanes

Codonyat de casa

2 ous

Elaboració:

Escaldeu les ametlles crues, si pot ser uns dies abans per deixar que s’eixuguin bé. Quan decidiu de començar a fer els panellets, piqueu les ametlles, (sense fer-les puré), afegiu-hi sucre de mica en mica i treballeu la massa amb l’ajuda d’una cullera de fusta (podeu fer servir una espàtula també), a continuació afegiu-hi la ratlladura de la llimona, i continuem treballant la massa amb les mans.

Un cop feta la massa i ben treballada, la separem en varies parts i, perquè surtin més bons hauríeu de deixar-la reposar 24h. Si no teniu temps, treballeu una estona més la massa i llestos!

Per a fer els panellets de pinyons: Feu boletes amb les mans, passeu-les per la clara d’ou batuda i a continuació pels pinyons. Pinteu la superfície (tota la part dels pinyons) amb rovell d’ou.

Per a fer panellets d’ametlla:  feu boletes, passeu-les per la clara d’ou, poseu-hi  unes quantes ametlles per sobre i  pinteu-les amb el rovell d’ou.

Per a fer panellets d’avellana:  feu boletes, passeu-les per la clara d’ou, poseu-hi  unes quantes avellanes per sobre i  pinteu-les amb el rovell d’ou.

Per a fer els panellets de codonyat:(els que més m’agraden a mi) feu boletes,  passeu-les per la clara d’ou batuda poseu-hi in quadradet de codonyat artenasal a sobre. (També podeu fer-hi un foradet i posar-lo a dintre). Pinteu la superfície amb rovell d’ou.

Un cop fets tots els panellets, els col•locarem en una safata de forn i les posarem al forn, escalfat prèviament a una temperatura de 200º– 220ºC. Deixeu que cogui tot uns 10 minuts aproximadament o fins que estiguin rossos.

Espero que us agradin!

 


Perdoneu el retard,

si mireu la pàgina d’ESO, (teniu la pesanya a sobre, cliqueu-hi!), ja us hi he posat el que se us avaluarà del tema 2.

Repasseu-vos les pàgines 5, 6 i 7 del llibre de text.

Per cert, mireu també l’agenda…

Que tingueu un bon cap de setmana!

Ció

“10 cites” és una sèrie de 13 capítols, de 15 minuts de durada cadascun, que ensenya històries de convivència entre parelles lingüístiques, una pràctica habitual del programa de Voluntariat per la Llengua que cada vegada té més participació i que consisteix a posar en contacte voluntaris que volen llançar-se a parlar català i voluntaris que parlen català habitualment i volen ajudar els primers. Les parelles es comprometen a tenir 10 cites com a mínim per parlar de les seves coses. D’aquí surt el títol del programa.