CM2 ALBERT VIVES

sdf

Ja hem arribat a l’època de Carnaval on tot s’hi val.

El 17 de febrer vam començar el Carnaval a l’escola. Després de dinar, tots els alumnes de l’escola ens vam anar a disfressar.

La MÚSICA va estar el fil conductor d’aquesta festa de disfresses: els més menudets de notes musicals, i els més grans de variats instruments, compositors rellevants com Mozart, musicals com Grease, el fantasma de la òpera, àngels,… Tots aquests personatges eren els que componien la celebració.

Vam fer festa grossa, molt grossa. I la vam continuar amb els nostres companys de sisè, que van animar la gresca. Quitxalla i adults ballàvem i ens divertíem fins al final. Música variada, per a totes les edats!!

Per sort, després ens van repartir coca i xocolata, que estava molt bona!, i ens va ajudar a recuperar les forces de nou i allargar la festa fins les cinc.

S’acaba el Carnaval 

Guardarem antifaços,
guardarem els barrets,
guardarem globus, cintes i llaços,
hi serem als mirallets
que retenen imatges
de personatges aliens.

Enterrarem la sardina
amb ritual ploraner,
quan la Quaresma arriba
amb les seves set cames
i el bacallà a l’alè.

Isabel Barriel

Escolta com recita el poema la Míriam Camero

miriam carnaval

 

Carnestoltes, el rei del Carnaval, és a l’escola des de fa uns dies. El rei, centre de la festa, que cada any apareix per aquestes dates, demà ens llegirà el pregó i doncs, inaugurarà la celebració.

En el seu pregó, el rei ens donarà  permís per passar-nos-ho d’allò més bé, sense limitacions: serà el moment de ballar i desfilar disfressat.

Més tard o més matiner, Carnaval, dins del febrer

Festa de disfresses

Bruixes i pallassos,
homes llops, papallones i flors,
tots entren al ball del Senyor.
Del Senyor Carnestoltes,
un rei de debò
que mana uns dies
i els altres no.

Balla un ós amb la reina del foc.
Balla un sol amb el núvol del Nord.
Balla el noi amb la corona de flors.
Balla un peix amb la sirena de l’or.
Balla un cuc amb el fill de l’estruç…

I tots ballen al ball del Senyor.
Del Senyor Carnestoltes,
un rei de debò
que mana uns dies
i els altres no.

Isabel Barriel

Escolteu com recita el poema la Júlia Caminal

juliac carnaval

 

… I algunes imatges de la festa  ENLLAÇA AQUÍ

El dia 30 de gener és el dia de la no-violència i la PAU. Hi ha hagut personatges històrics molt rellevants que han destinat la seva vida a promoure la pau. Un exemple n’ha estat Mahatma Gandhi, qui va contribuir a la pau al seu país, la Índia, i a la seva independència. Ell va ser un gran defensor de la no-violència i del respecte a les diferents religions. El 30 de gener, també celebrem l’aniversari de la seva mort.
Un altre personatge emblemàtic és Nelson Mandela. Ha estat un gran defensor de la pau a Sudàfrica. Ha treballat per evitar la segregació racial i per la igualtat, de manera pacífica. El diàleg era la seva gran arma. Va estar el primer president negre de Sudàfrica i Premi Nobel de la Pau.

A l’escola, com cada any, nosaltres, els alumnes de l’escola Mossèn Albert Vives,  hem celebrat el dia de la pau reunint-nos al pati. Els més petits han començat la festa amb una cançó sobre la pau molt bonica “Tots volem la pau”.
Els alumnes de cicle inicial i de cicle mitjà ens hem agrupat formant la paraula PAU; portant una mà de cartolina cadascun (grogues, verdes i blaves) amb uns missatges i paraules sobre la pau.
Els companys de cicle superior, s’hi han col·locat fent el símbol de la pau. Ells portàvem un colom de cartolina.

Alguns alumnes de cicle superior ens han llegit els seus desigs de pau i ens han representat una coreografia, amb signes, de la cançó “Color esperanza” de Diego Torres. Alhora, els acompanyàvem cantant i ballant.
Aquest dia ens recorda que la PAU és un sentiment que ens ha d’acompanyar sempre.

La PAU és un món en què tothom estima tothom, respectem les persones siguin de on siguin, i tinguin el color que tinguin, sense discriminar a ningú. La PAU és estimar a tothom. És una simfonia de tranquil·litat, sense el soroll de les bombes ni de les metralletes. És un món on tothom s’estima, és un món sense guerra. La PAU és un sentiment interior d’amistat, harmonia i unitat amb el món.

Si la guerra fos pau, harmonia, justícia en lloc de baralles; si tot el que és dolent ho esborréssim amb la goma,… aquell dia arribaria la PAU.

Alguns símbols que representen la PAU són aquests:

 

 

 

 

 

 

Poema sobre la PAU

Si tots els noticiaris

esdevinguessin cançons,

si els exèrcits canviessin els míssils per violins,

els tancs d’atac per trombons,

i els fusells i les mines per fagots.

Si les instruccions fossin partitures

i el general amb batuta un director.

Si els aeroplans bombardegessin poemaris

i pinzells, pintures, fulls blancs i bombons.

Si les batalles fossin gestes medievals

i les guerres historietes del passat.

Si la pau generés albades

carregades de futurs i hores d’art

Si els condicionals esdevinguessin un dia veritats…

Isabel Barriel

PAU

Els canons, de neu.

Les pistoles, d’aigua.

Els soldadets, de plom.

Que totes les batalles,

que les guerres i les pors

siguin a partir d’ara

caducats malsons.

Els canons, de neu.

Les pistoles, d’aigua.

Els soldadets, de plom.

Isabel Barriel

SI EL MÓN FOS…

Si el món fos…

Si el món fos escrit en llapis,

podria esborrar la lletra

que vol ferir;

podria esborrar mentides

que no cal dir;

n’esborraria l’enveja

que porta mals;

n’esborraria grandeses

de mèrit fals…

Però és escrit amb tinta

de mal color:

del dolor brut de la guerra

i del dolor.

Qui voldrà escriure un nou món més just i net?

Potser que tu i jo ho provéssim,

ben valentes, lletra per lletra,

des del nostre raconer…

Joana Raspall

Mireu les fotos de la celebració:

El Nadal s’apropa, el 25 de desembre ja és aquí.
I nosaltres, els alumnes de cicle mitjà, des de l’escola, uns dies abans, ho celebrem així:
Amb un bon Festival, protagonitzat per l’obra de teatre “Els Pastorets”, de Josep M. Folch i Torres; danses, poemes, nadales, les figures del pessebre i una cançó de comiat, que a petits i grans van entretenir.

Satanàs, Llucifer, i també les fúries de l’infern, representant els set pecats capitals (la Supèrbia, l’ Ira, la Gola, l’Enveja, la Luxúria, la Peresa i l’Avarícia), van atemorir el públic.

D’altra banda, l’angelet Sant Miquel, va aturar Satanàs de les seves malèfiques intencions i va salvar els dos minyons, el Lluquet i el Rovelló.

Aquests dos bons nens pastorets anaven de camí a Betlem a adorar el Messies. Un to còmic va introduir el Jeremies, amb la seva tartamudesa.

La dansa de bastons tenia molta força i energia, representant els dimonis. La intensitat dels cops de pal va fer tremolar la sala d’actes.

Els poemes de Nadal, de creació pròpia, els vam recitar davant d’un públic molt atent.

Com a cloenda, alumnes i mestres, i públic que s’hi va afegir espontàniament, vam cantar la cançó nadalenca “Quan somrius”, que va emocionar els espectadors.

La festivitat està acabada; pares, mares, avis,…es retiren contents.
Noves il·lusions ens esperen…

Bones festes a tothom!!  I bon any nou!!

 

 

Escolta i canta QUAN SOMRIUS

El passat dia 15 de desembre, el tió solidari ha tornat a la nostra escola amb més gana que mai.

Des del 28 de novembre, el tió ha estat plantat al pati; una gran soca disfressada amb la barretina vermella, una manteta de quadres per protegir-la del fred, amb cara alegre i galtes rogenques.

El tió solidari representa un ajut als pobres. Els alumnes hi hem col·laborat alimentant-lo amb el menjar que li hem portat per atipar-lo bé, i així que pugui fer una bona cagada solidària.Tot anirà al banc d’aliments de la Seu.

El dia de la cagada, forts cops de bastó li hem fet, i llaminadures a cada classe ens ha donat.
Els més petits, il·lusionats i entusiasmats, aixecaven la manta per comprovar la bona cagada.

Amb nadales, balls i gresca l’hem acomiadat. Adéu i gràcies. D’aquí un any ja hi tornaràs.

 

Castanyes, moniatos, magranes, caquis, carbasses,… són aliments típics de la tardor, però, de fet les més celebrades són les castanyes!

Any rere any, la festivitat més coneguda de la tardor, la Castanyada, arriba a les nostres escoles. Una tarda de castanyes i balls ens entretenen a tots i totes.

La pluja no ens va afectar gens ni mica… Bigotis ens vam pintar, galtes vermelles ens vam maquillar, i nens i nenes empolainats i empolainades vam anar a fer el ball a la sala d’actes.

A la classe, les castanyes ens vam cruspir i la resta de la tarda, amb molts jocs, ens vam entretenir.
Adéu, adéu,… i fins l’any que ve.

Mireu les nostres fotos!