febrer | 2012 | Institut Narcís Monturiol 2011-2012

Lectura d’ imatges.

Ens endinsem en el tema de l’any: “El personatge i el món”. Ens proposem omplir entre tots un “sac d’impressions”, un llistat d’aspectes, sensacions, moments, situacions en què el món se’ns fa present.

El món entès com a espai infinit, allò que és extern i ens envolta, allò que no controlem, que existeix independentment de la nostra presència…. però amb el qual ens relacionem: el mirem, l’explorem, ens sorprèn…. hi depositem un vincle afectiu.

Per estrenar el “sac d’impressions” treballem el concepte de “personatge” i el concepte de “món”, i ho fem a partir d’unes fotografies.

L’ alumnat es col·loca per grups, i ens disposem a parlar i a escriure sobre fotografies: retrats i espais.

La intenció és que les sensacions que ens produeixin les fotografies ens apropin al concepte de personatge i de món.

Iniciem l’activitat, l’ alumnat va escrivint… Enumerem aspectes… Descrivim sensacions…

Però com podem organitzar el què escrivim sobre una imatge?

Quan descrivim una imatge, en què ens fixem? En els aspectes formals? En el què ens suggereix el conjunt?

Quina seqüència seguir per fer una lectura rigorosa?

Diferenciem entre:

els aspectes formals, descriure el què hi ha…el que veig (lectura dennotativa) , i
els aspectes més significatius, el què ens suggereix la imatge pels colors, per la disposició dels elements…. (ens endinsem en una lectura més connotativa)

Estructurem l’activitat doncs apartir d’aquests dos ítems, la descripció més objectiva i l’anàlisi més interpretatiu.

Establim la següent “pauta d’anàlisi”:

– Format

– Elements que hi apareixen

– Descripció formal del que veiem

– Què ens suggereix?

– Paraules clau

– Pel “sac d’impressions”

Aquesta seqüència ens dóna una pauta clara per analitzar la imatge sense perdre detall. El fet d’enumerar els elements ens ajuda molt per després saber quin significant té cadascun en la globalitat del conjunt.

Us adjuntem alguns dels anàlisis que hem fet sobre fotografies que ens endinsen en el concepte de “món”:

Imatge 1: André Kertész

Grup 1: Belén, Clara, Júlia, Carla, Clàudia

Forma: apaisada DINA4

Elements: en la imatge surten: el mar, una barana, un balcó, cel, núvols, un vidre translúcid i la silueta d’una persona de perfil.

Descripció: A l’esquerra veiem de dalt a baix un vidre translúcid en posició vertical ocupant un terç de la imatge, al darrera, borrosa, una silueta d’una persona de perfil. A la part inferior, una barana en diagonal s’apropa a l’espectador i en un altre pla, el mar ocupa la part inferior de la imatge en horitzontal. El cel i els núvols ocupen la resta de la imatge. Colors grisos, negre, blanc.

Què ens suggereix: …el vidre translúcid dóna misteri a la imatge, la persona està com amagada… per la silueta sembla un home…podria ser tímid?. Està en un balcó mirant al mar. El cel està ennuvolat… potser el personatge no te les idees clares…

….els colors apagats ens provoquen melancolia, serenitat, també la posició del personatge ens suggereix una manera de mirar el mar. L’horitzó…podria suggerir un desig de fugir sense ser descobert, un desig de llibertat, tristor. Una persona immersa en les seus pensaments més profunds i amagats…

Els colors i la composició donen harmonia al conjunt, no hi ha contrastos, sinó que el conjunt ens aporta calma. La línia en diagonal de la barana fa que et sentis partícep de l’escena… és una diagonal molt sugerent que trenca amb la vertical del vidre i la horitzontalitat del mar.

Paraules clau: calma, repòs, misteri, tímid, desig, soledat.

Pel “sac d’ impressions”:

el mar a l’hivern, el mar en calma
el silenci acompassat del mar en calma
una mirada a l’horitzó
la disposició dels núvols un dia gris

Imatge 2: Sean SCULLY Terra, mar, cel 1999

Grup 2: Marina, Laura, Anna, Montserrat, Ariadna C.

Forma: Vertical DINA4

Elements: en la imatge apareixen: el cel, el mar i la terra.

Descripció: La imatge es divideix en tres plans horitzontals -els tres de la mateixa mida-. A la paleta de colors hi predominen el blau, el groc i una mica de verd. Es veu tímidament el reflex del sol a la part esquerra de la imatge.

Què ens suggereix:… La fotografia provoca una sensació de profunditat diferent, estem acostumats a mirar el mar en horitzontal i el format vertical del conjunt se’ns fa estrany. La profunditat queda determinada pels plans, sobretot el terra que està en primer pla ens porta cap a l’horitzó. Del terra cap al cel.

El mar ens aporta calma al estar serè, i com que es fon el pla del cel amb el del mar, ens obre la ment a un món infinit, que no s’acaba mai. L’horitzó no queda marcat per una línia concreta sinó que es fon. És el pla principal de la gespa el que trenca la monotonia de l’horitzontal. Herbes que s’alcen, en vertical, a part és l’únic que te un color càlid a diferencia dels colors freds dels altres dos de dalt. El conjunt ens porta a l’estiu, en un dia de sol, hi fa calor. Pot ser és la tarda, se sent una lleu “brisa”.

Pel “sac d’impressions”:

quan de cop i volta s’alça una lleu “brisa” i les herbes es mouen…
no es veu el sol però és de dia… la llum es fa present…

Imatge 3: Lucio FONTANA. “Los Ángeles” 1991

Grup 3: Iris, Daniela, Agna, Saray

Forma: apaisada DINA4

Elements de la fotografia:

Un tronc d’ un arbre, la copa d’ un arbre, l’ombra d’un arbre, un mur blanc, una vorera amb un ribet vermell, un carrer, l’ ombra d’ una senyal i el cel.

Descripció: S’hi distingeixen diferents plans: en últim pla s’ hi veu el cel i una copa d’ un arbre. En el tercer pla, es veu el mur i enmig del pla més endavant, un tronc. Al segon pla, es veu la vorera, que està dividida per una línia vermella. En primer pla la carretera.

Predominen les línies horitzontals, encara que hi han algunes de verticals, que trenquen amb la horitzontalitat.

Què ens suggereix: Dona sensació de divisió en plans de colors. L’ ombra de la senyal, es curiosa, ja que amb l’efecte de llum podem endevinar que està feta en un moment de ple dia (11-12h del matí ). La copa de l’ arbre de darrere el mur, dóna la sensació de que hi ha alguna cosa amagada darrere. La línia vermella, crida molt la atenció, ja que és un color molt viu. Equilibra la imatge pel blau del cel. La fotografia ens dona la sensació que no passa molta gent per aquell carrer, que tot és molt tranquil. També dona la sensació de que hi ha molta pau i que fa molta calor. És una imatge com a molt pensada, i molt neta de colors.

Paraules clau: Lluminositat, línies rectes, solitud, divisió, continuïtat.

Pel “sac d’ impressions”:

La llum del sol
La sensació de que es estiu i fa calor
La solitud

Imatge 4: FRANK, Robert. “The Americans” 1958

Grup 4: Emiliano, Adrià, Patricia, Rhaiza, Ariadna R., Marc C.

Forma: Vertical

Elements de la fotografia: En aquesta imatge surten els següents elements: (El camp, la carretera, el cel i el cotxe).

Descripció formal: La foto està feta en blanc i negre. Hi ha una carretera en direcció cap al fons, amb un cotxe situat a la esquerra. El cel te diferents tons de llum. Just al mig de l’ imatge es veu una línia recta amb cinc línies més petites (línies discontínues i continues). Totes les línies són verticals menys la de l’horitzó o fons que és horitzontal i que sembla que sigui la fi o el principi d’un camí recte. A l’horitzó es veu una ratlla resplendent i tot lo demés és més obscur . I, a més hi ha quatre reflexos al terra de la lluna que resplendeixen molt.

Què ens suggereix?: Aquesta imatge d’una carretera, ens dona la sensació de soledat, tristesa, foscor… Sembla un record. Creiem que aquesta imatge també es pot relacionar amb la vida (és a dir, que sembla que el cotxe està recorrent un camí, cap a un lloc on vol arribar, que té un principi però no se sap el final). Té l’aspecte de ser un pla de peli de por (…)
El més interessant d’aquesta imatge és que, ens dona la sensació de que té molts plans. Però la realitat és que només en té un, amb vista cònica molt profunda i amb una distància molt exagerada. Amb els colors(blanc i negre) sembla que sigui de nit. Ens transmet serenitat, pau, sobretot per la forma com ha estat feta la fotografia.

Paraules clau: