Divendres, 17 de juny 2011

A les onze del matí pels alumnes i mestres de l’escola.

A dos quarts de nou del vespre pels pares, mares i públic en general.

Text de la presentació del nostre curt.

El mes de setembre, tots els de la classe de sisè, estàvem molt il·lusionats i teníem moltes ganes de començar el taller de cinema.

Ha estat un taller en el que hem après i experimentat.
Una bona experiència en la que hem: treballat, creat, escoltat, consensuat, observat, hem pres decisions, les hem compartit i ens hem emocionat.
Hem mirat les pel·lícules d’una altra manera… i hem posat en joc molts valors com : la responsabilitat, el treball en equip, la capacitat d’espera, la sensibilitat, l’ estima cap a l’entorn propi…
En resum: hem après fent cinema

Durant el curs hem realitzat diferents pràctiques fins arribar al curt final.
La primera pràctica van ser els Minuts Lumière .
Són plans documentals d’un minut de durada, amb una sola presa, la càmera està fixa i no es pot modificar cap paràmetre durant la gravació.
Cada un de nosaltres en va gravar un. Va triar on el volia gravar, quin dia i en quin moment.

La segona pràctica van ser els projectes fotogràfics que demà els podreu veure, estaran exposats a l’escola.
La tercera pràctica és la que es diu pràctica central. És la filmació d’una petita seqüència en què ja aprenem tot el procés que haurem de seguir quan fem el curt.: ideació, guió, planificació, rodatge i muntatge.
En aquesta pràctica vam fer dos grups i vam gravar en dos espais diferents:  al voltant de l’església i en el camp de futbol.
Totes les pràctiques les podeu veure en el bloc de cinema en curs.

L’última pràctica ha estat el CURT.

Per decidir la història del curt, cada alumne va proposar una o més situacions en què es poden trobar nens de la nostra edat. Després les vam apuntar a la pissarra, les anàvem comentant i descartant fins decidir de manera consensuada quina era la més interessant.

Finalment vam desenvolupar entre tots la situació escollida.

A la descripció del personatge, en Joan, vam descriure molt bé la relació del protagonista amb el seu avi. Per això vam fer els plans de: la pel·lícula d’en Chaplin, l’hort, els escacs i el gos, tot ho feia amb el seu avi.

Per decidir on aniríem a rodar, cada alumne va portar fotografies de casa seva i vàrem pensar que la casa més idònia era la d’en Tomàs: una masia antiga amb un entorn molt adequat per la nostra pel·lícula.

El dia de les localitzacions i de la planificació, cada alumne va escollir i fotografiar un pla, que el dia del rodatge ell en seria el director.

Prèviament a classe, tots junts, havíem decidit com planificar cada escena a partir dels paràmetres i categories que havíem anat treballant al llarg de l’any. Els extrets que havíem visionat ens van ajudar molt a l’hora de decidir com volíem fer els plans i hem volgut fer un petit homenatge a diferents extrets:

“Tres Temps” de Hou Hsiao-hsien, quan es donen la mà al banc.

“Primavera Tardana” de Yasujiro Ozu, en el pla que el protagonista pela la poma.

“A través de les Oliveres” d’Abbas Kiarostami, per l’últim pla.

“Cafè Lumière” de Hou Hsiao-hsien, per les taques de color que hi ha en diferents plans.

Pel rodatge va anar molt bé formar parelles, de director i de càmera, i de sonidista i ajudant, per poder gravar dos plans seguits amb les mateixes persones. Així es creava una bona relació i complicitat.

Altres càrrecs del rodatge són: claqueta, foto fixa i script. L’escript és el que va apuntant els temps de cada pla i cada presa i anota els comentaris del director o del sonidista.

En rodar a l’interior de la casa vàrem tenir alguns problemes amb la llum, n’hi havia molt poca. En molts plans vam haver de fer servir un reflector de “porexpan”.

El rodatge va durar dos dies i mig i pensem que hagués anat bé tenir més temps. Per exemple, vam intentar fer un tràveling inspirat per “Innisfree” de José Luis Guerin, però com que el terra no era llis no ens va sortir bé, amb més dies hauríem buscat una solució.

Vam decidir no gravar alguns plans com un en què rentaven els plats la Núria i en Joan, que el vam canviar pel que estant pelant els pèsols que en Joan havia collit a l’hort. Tampoc vam gravar un pla en què la Nuria i en Joan anàvem a passejar amb el gos per què en Dardo va desaparèixer a mig del bosc.

També vam decidir gravar forces plans amb nítid i flou i amb elements interposats.

Ens vam inspirar en el fragment de la pel·lícula “Cafè Lumière”.

Una taca de color enmig de la foscor crea un contrast que pot ser emotiu i quan a més hi ha elements interposats en un pla, permet jugar amb el nítid i flou i reforça les sensacions i les emocions.

Els elements que utilitzàvem eren objectes de la casa que ens van donar idees i que pensàvem que podien anar bé.

Els directors d’alguns plans van decidir que necessitaven “aguantadors” perquè hi haguessin elements interposats.

Els “aguantadors” érem els que havíem d’aguantar els elements en el lloc precís que volia el director.

Vam gravar vàries panoràmiques

La de la nota que és una panoràmica emocional

En la dels pèsols vam pensar fer-la per relacionar els dos personatges, en Joan i la Núria.

La dels escacs i la del balancí són per relacionar objectes de l’avi amb en Joan.

I el balancí creiem que és un element carregat de molta emoció.

En el cinema per expressar les emocions no sempre cal utilitzar el diàleg o el rostre dels personatges.

En la nostra pel·lícula hem intentat expressar els sentiments i les sensacions.

En els plans on es veuen les mans hem fet plans tancats amb poca profunditat de camp per tal que les mans tinguin tot el protagonisme.

L’escena de la pel·lícula “El circ” la vam pensar perquè en la descripció del personatge, en Joan mirava pel·lícules amb l’avi, eren en blanc i negre com les d’en Chaplin o de l’oest.

Coneixíem “El circ” i volíem transmetre l’emoció d’en Joan i la seva solitud a través de la pel·lícula. Quan va cap al balancí és perquè es recorda de l’avi.

En el muntatge vam decidir començar amb la música fora de camp en els plans de la poma i la posta de sol que són anteriors.

El final el vam gravar diferent de com l’havíem pensat en la concepció global.

Havíem planejat un so fora de camp de la mare i l’avi amb un canvi de cara d’en Joan, un somriure, però en les localitzacions, quan vam veure l’espai dels voltants de la casa, vam decidir un final com a la pel·lícula “A través de les oliveres”.

En el muntatge, tothom ha après moltísim com s’ha de fer, vam fer servir dues pantalles alhora, que va anar molt bé i el programa Première. El muntatge és un feina de decidir molt, de tenir paciència … Vam canviar l’ordre d’alguns plans i alguns els van descartar.

A l’hora de muntar ens vam organitzar en grups de 3 alumnes perquè tots poguessin participar i cada grup muntava algun dels plans que havia filmat. Vam fer un primer muntatge tots sols i després va venir la Meritxell que ens va ajudar a acabar de prendre decisions en alguns plans , a triar la música i a acabar la nostra pel·lícula.

Pel que fa les músiques les vam escoltar a la classe i vam anar triant entre tots quines eren les més adequades.

El títol el vam consensuar també entre tots, cada alumne va fer una o més propostes de títols o d’alguna paraula que li semblés que podia sortir en el títol.

Ha estat un curs molt intens, de molt treball i pensem que fer el taller de cinema en curs i acabar amb la nostra pel·lícula ha estat una experiència inoblidable.

Voldríem mostrar el nostre agraïment a la Meritxell Colell, la nostra intervenat, a la Carme Congost i a en Ramon Rocher, els nostres mestres i a tot l’equip de persones que fan possible el taller de cinema en curs, la Laia i la Núria que avui també són aquí.

També a tots els mestres de l’escola i als pares ja que alguns dies hem hagut de fer canvis d’horaris i viatges amunt i avall per poder filmar.

Gràcies a tots!

Alumnes de sisè

Curs 2010-2011

Els dies 9,10 i 11 de juny, en Roberto, la Teo, l’Eloi i la Carme vam anar a Paris a presentar el nostre curt a la Cinémathèque française.

PARÍS

Anar a París ha estat una experiència única i especial que mai oblidaré.

Vaig anar per primera vegada amb avió i metro, vaig poder veure curtmetratges d’escoles d’altres països, i a més vam visitar París.

Les pel·lícules que vam visionar a “La Cinémathèque Française” estaven molt treballades. Hi va haver algunes estonetes que se’m feia una mica llarg però va estar bé veure el nostre curt i poder-lo presentar. Ens van fer vàries preguntes:

Hi havia algun pla que rodessiu però que en el muntatge vàreu decidir treure’l?

– Com és que féssim tants plans tancats amb taques de color?

– Quan estàvem a l’escenari presentant, estava tant nerviós que no sabia ni com posar’m-hi.

Vam caminar bastant pels carrers de Paris. El divendres vàrem veure un espectacle a mig dels Camps Elysée i vaig pensar en la Ioana ja que li agrada molt ballar.

Veure la Torre Effiel de nit, i poder-t’hi posar just a sota et va fer sentir molt i molt petit. Em pensava que la torre no seria tant gran però en posar-m’hi al davant vaig veure que estava completament equivocat.

No havia sentit a parlar de l’arc de Triomph, però ara fins i tot, en tinc una fotografia.

No havia vist mai tants venedors ambulants amb tant poc tros i que venéssin tantes coses diferents i no hagués imaginat mai que al voltant d’un museu de quadres hi haguéssin tants vigilants de seguretat. Vam visitar el museu d’Orsay i vam conèixer pintures de pintors impressionistes.

El menjar dels Parisencs és molt bo i amb molts aliments hi posen mantega.

Em va agradar la “galette” Picasso perquè té molts formatges.

He après poques paraules en francès: gauche, droite, combien…

Espero poder tornar a París d’aquí un temps!

Eloi

3 dies a Paris

Els tres dies de Paris em van encantar, van ser uns dies fabulosos. Abans d’arribar-hi no m’imaginava que sigués així, amb tants edificis, amb tanta gent pels carrers. També hi ha molts museus, catedrals com Notre Dam i monuments importants com la Torre Eiffiel,…

El menjar estava boníssim era per llepar-te els dits. A més a més el “xocolat chau! que és xocolata desfeta era meravellosa, cada dia per esmorzar en demanava. Me’l va recomanar la Meritxell.

Del que vam visitar el que més em va impressionar va ser la torre Eiffiel, és gegant! Quan marxàvem cap a l’hotel, vam fer un minut des del metro, va coincidir amb el moment que s’encenien les llumetes blanques i també vam fer un-altre minut de quan para el metro a la estació.

Pels carrers i pel metro hi havien espectacles, ballaven i cantaven.

Una altra de les coses que us vull explicar és que he après unes quantes paraules en francès com: “Bonjour”, ” s’il vous plait””, “oui” “combien”, , “cher”,

La projecció de la nostra pel·lícula va ser un èxit, tothom ens felicitava i ens preguntaven que com l’havíem fet, com l’havíem pensat, sobre els objectes interposats que hi havíem posat… Després de veure la pel·lícula van projectar la presentació que havíem filmat al cole i on hi sortíem tots els de la classe. Cada un de nosaltres explicava alguna cosa. Hi havia subtítols en francès perquè la gent entengués el que explicàvem.

Les altres pel·lícules també em van agradar moltíssim n’hi havien de França, Brasil, Portugal, Anglaterra, Itàlia i França, totes estaven bé.

La cinémathèque française és semblant a la de Catalunya, les dues pantalles són molt grans, i a Paris la forma de com estan posades les cadires és amb més pendent i et dóna la sensació de que sigui molt gran.

L’edifici i els jardins de davant són molt grans i bonics.

Tindré un bon record d’aquests dies a Paris!

Roberto

París

El dijous 9 de juny, a les cinc de la matinada, vam sortir cada un de casa seva, i vam anar davant de Can Cinto. Quan ja hi èrem tots , la mare de l’Eloi ens va portar fins a l’aeroport de Girona. A les set ja estàvem a l’avió preparats per marxar, vam sortir vint minuts més tard. Era el cinquè cop que anava amb avió, però mai havia anat de dia. Les vistes són precioses, es veuen els núvols, que semblen un mar d’espuma, PRECIÓS!!! El vol se’m va fer una mica pesat i cansat, però això no va ser res!, quan vam arribar allà, vam haver d’agafar un autobús que ens portava fins a Paris, perquè l’aeroport era a Beauvais, a una hora i quart de Paris. I això no era tot!, quan vam arribar a Paris, havíem d’agafar bitllets pel metro, la cua era llarguíssíssima, i ens vam estar més de mitja hora esperant el torn. Quan per fi els vam agafar, vam pujar el metro, i un cop estàvem a l’estació, un altre problema!!, no trobàvem la sortida on ens esperaven els que havien agafat l’avió a Barcelona; en realitat només n’hi havia una, una petita confusió. Finalment després de donar voltes i voltes al metro, vam decidir sortir per allà passi el que passi. Quan estàvem a fora, vam trobar-nos amb tots els altres (institut Castellet, Bellvitge i intervenants) Vam anar directament a la Cinematequé Française, perquè no teníem temps d’anar a deixar les maletes a l’hotel. A França dinen molt d’hora!

Vam dinar allà, i a la tarda vam mirar pel·lícules. La veritat és que no estaven gaire ben treballades. N’hi havien de molts països: França, Catalunya, Portugal, Itàlia, Brasil i Anglaterra. La nostra pel·lícula la van projectar a l’última hora de la tarda. Va tenir molt d’èxit, tothom ens va felicitar i fins i tot n’hi havien que van plorar! No em vaig posar gaire nerviosa, cosa que va anar molt bé a l’hora de contestar les preguntes.

A la tarda vam anar a la place des Vosges per descançar una estona. Després de sopar, tenia unes ganes enormes de treure’m les sabates, perquè portàvem divuit hores amb les mateixes sabates.

Què hem pogut veure aquests tres dies de Paris:

Riu Sena

El riu Sena és un riu francès que fa 776 km de llargada. Sena vol dir sagrat.

Notre Dame

Notre Dame és una de les Catedrals més antigues d’estil gòtic. Està dedicada a la Verge Maria. El dia que vam anar-hi ens van deixar entrar i tots vam quedar parats de com era de maca! Sobretot les vitralls.

Museu Louvre

És el museu nacional de França amb l’art anterior a d’impressionisme, tan les belles arts com l’arqueologia. Està considerat el més important del món, per la riquesa de les seves col·leccions.

Museu Pompidou

El museu Pompidou és el museu de l’art i la tècnica. Hi vam anar abans de marxar, no teníem gaire temps i vam pujar amb les escales mecàniques fins a la terrassa des d’on es veuen unes vistes de Paris molt maques.

Arc de Triomf

És un monument típic de l’arquitectura romana, en forma d’arc. Vam caminar molt fins que hi vam arribar. Vam començar al Museu del Louvre, els champs Elysée fins arribar a l’arc de Tromf, tot a peu.

Sacré Coeur

Sacré Coeur és una església de Paris, situada a dalt del turó de Montmatre.

Trocadero

La plaça trocadero està situada de cara al riu Sena i davant la Torre Eiffiel. Hi vam anar a la nit.

Van ser tres dies preciosos!!!  Cansats!!  Divertits!! Inoblidables!!

Teo