Què és? 

El temple principal de la ciutat solia estar dedicat a la Tríade Capitolina, composta pels déus Júpiter, Juno i Minerva, igual que el Capitoli de Roma, o bé al culte de l’emperador. Era l’edifici més destacat del fòrum, tant per la seva posició central com per la seva situació elevada. Al mateix fòrum, com també en altres llocs de la ciutat, n’hi solia haver altres, consagrats a diverses divinitats. L’arquitectura del temple romà es forma sota la doble matriu itàlica i grega. En efecte, els primers temples romans van ser construïts seguint el model itàlic -segons alguns etrusc. Així s’aixequen sobre un podium, una base rectangular elevada, al qual s’accedeix per una escala frontal, que condueix a un porxo sostingut per columnes. El porxo arrecera l’entrada a l’interior (cella) on solia haver-hi una imatge del déu. Ara bé més tard aquesta estructura va ser lleugerament modificada per la influència grega. La diferència bàsica entre el temple romà i el grec era que el porxo sostingut per columnes envoltava el temple grec completament i no solament per la façana de davant. Així és que els constructors romans van intentar acostar-se al model grec, fos allargant la columnata pels dos costats del temple o completant-la tot al voltant del temple, però amb mitges columnes adossades a les parets, com a la Maison Carré (Hostal Carrat) de Nimes.

L’any 14 dC, August, el primer emperador romà, mor a la ciutat italiana de Nola. En gairebé quaranta anys de govern, havia aconseguit reunir tots els càrrecs, responsabilitats i privilegis possibles de la vella República romana. Després de ser oficialment divinitzat, el seu successor, Tiberi, va autoritzar que els hispans de Tàrraco li dediquessin un temple a la ciutat. L’historiador Tàcit recull la notícia i precisa, a més, que va servir d’exemple per a les altres províncies. La façana de l’edifici va ser ràpidament utilitzada pels tarragonins com a imatge de la ciutat. En les seves monedes van representar el temple acompanyat pel nom de la ciutat i el rostre d’August amb la llegenda «El déu August pare». Amb gran habilitat política donaven suport a Tiberi, el fill adoptiu i successor.

El temple no ha estat encara localitzat. Disposem d’alguns indicis arqueològics, als quals s’afegixen ara els resultats de les prospeccions a la catedral de Tarragona. Aquesta va ser construïda enmig dels vestigis romans de la Part Alta. Per això, s’ha suposat que el temple s’havia de situar en l’entorn de la seu metropolitana. .

El recinte de culte del fòrum estava presidit per un temple dedicat al culte imperial provincial. D’aquest no es coneix cap element arqueològic in situ. Les úniques restes que han arribat fins a nosaltres consisteixen en una sèrie de fragments del seu fris, amb decoració de garlandes, bucranis i diversos elements utilitzats en els sacrificis, dels quals també poden observar-se alguns elements en aquesta sala.

A Tàrraco, a més del recinte de culte del conjunt monumental del fòrum provincial, hi havia altres temples, dels quals es tenen notícies a través de l’epigrafia, de la numismàtica o de les fonts escrites.

El temple d’August, conegut a través de les monedes encunyades a la seca de Tàrraco i citat per Tàcit (que ens diu que l’any 15 dC es va autoritzar la seva construcció) havia estat situat tradicionalment, a la zona del fòrum provincial. La cronologia d’aquest, el testimoni de diverses inscripcions relacionades amb el culte imperial trobades reutilitzades a l’àrea de la Necròpolis Paleocristiana, pròxima al fòrum de la colònia i el fet que en aquesta zona s’ha trobat un conjunt icònic d’estaruària imperial, fa pensar, però, que el temple d’August estigués situat en el fòrum de la colònia.