Lectura de contes de Pere Calders

perecalders Els alumnes del primer curs d’ESO de l’institut Valldemossa van tancar el primer trimestre amb la lectura d’una sèrie de contes de Pere Calders. Els diferents grups van llegir, van dramatitzar i van il·lustrar quatre narracions d’aquest autor; i l’últim dia de classe, abans de les vacances, van presentar públicament la feina que havien fet a partir dels textos de Calders.

En el següent enllaç podreu gaudir dels resultats del treball realitzat i de les imatges de l’acte públic. No sabríem dir quina narració de totes va ser la més divertida perquè totes van estar força bé!

 


Segon dia proves d’accés a la universitat

Avui es fan les proves corresponents al segon dia de la Selectivitat, i la Secretaria d’Universitats i Recerca, també va publicant els enunciats dels exercicis i els criteris de correcció i qualificació de les matèries objecte dels exàmens.
Podeu trobar-hi els exàmens i els criteris de correcció de les matèries del segon dia

Història (examen)

Història de la Filosofia (examen)

Anglès (examen)

Francès (examen)

Alemany (examen)

Italià (examen)

Ciències de la terra i del medi ambient (examen)

Disseny (examen)

Matemàtiques aplicades a les ciències socials (examen)

Electrotècnia (examen)

Història de l’art (examen)

 

 

 

Els exàmens de selectivitat:Selectivitat 2016: Criteris específics de correcció i qualificació, i enunciats dels exàmens (convocatòria de juny, 1r dia)

JA TENIM UNA PRIMERA AVANÇADA DE COM HAN ESTAT ELS EXÀMENS en un enllaç general i directament aquí   EXÀMENS I CORRECCIONS, TROBAREU UN ENLLAÇ PER A CADA COSA

Llengua castellana (examen)

Llengua catalana (examen)

Anàlisi musical (examen)

Economia de l’empresa (examen)

Química (examen)   corregit el 15/6/2016

Literatura castellana (examen)

Dibuix tècnic (examen)

La poesia del mes de juny

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

Cansat d’aquesta terra
vella, salvatge i tan conservadora,
vaig marxar cap al nord,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta , rica, lliure,
desvetllada i feliç.
Els meus germans, malhumorats, van dir:
“El que se’n va del seu indret, que s’espavili!”,
i jo, ben lluny, vaig adonar-me
que el nord és una terra vella,
salvatge i tan conservadora com la meva,
i que la gent és bruta, innoble, pobra,
tan infeliç com la d’aquí. O potser més.
(Viatjar poc ens torna idealistes.)

Jordi Larios

(Tot reprenent Salvador Espriu, sempre actual)

La poesia del mes d’abril

(Dedicat a tots aquells que feu cara d’espant quan us demanem que escriviu un poema)

De nou, el poema

El poema no conta

ni compta. Sovint canta

des de la timidesa,

de vegades esclata

en un plany necessari,

de vegades naufraga

en oceans de dubte.

El poema suplica

des d’una llunyania.

    FELIU FORMOSA

(Dedicat a tots aquells que feu cara d’espant quan us demanem que escriviu un poema)

La poesia del mes de març

Imatge de previsualització de YouTube

Amb totes dues mans                                    MARIA-MERCÈ MARÇAL

Amb totes dues mans
Alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.
Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.
Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó
i la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.
El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula Dona.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.

 

La poesia del mes de Febrer:

TESTAMENT QUE, DES DE DINS
DEL COR, PELS BARCELONINS,
DICTA L’ÍNCLIT CARNESTOLTES
MENTRE ESPERA LES ABSOLTES

Ara que toquen campanes
tristes a la Catedral,
i sento veus inhumanes

que conspiren per fer mal.
Ara que s’esmuny la vida
pel trau que m’han fet, fatal.

S’ha acabat la meva gesta.
Ja podeu guarnir el taüt:
el vull blanc com la congesta

i tot folrat de vellut,
que sóc rei de la Innocència
i més bo que un ànec mut.

Jo que era tot goig i esma,
ja no sóc sinó lament.
Sóc una ombra de desesma

i perdo el seny i la ment:
que prengui nota el notari,
que li dicto testament.

Deixo que els polítics l’errin,
però no la gent com cal,
i que els regidors l’esguerrin.

No tinc cor municipal,
sóc anarquista despòtic,
que vol el bé universal.

Mentrestant, feu disbarats
al jardí de la Carn Tendra
i, si pot ser, enamorats.

Que vindran dies de cendra.
I quan arribi el barquer,
ni records tindreu per vendre.

Vida, doncs, vida i deler:
La resta és literatura.
Qui res no deu, res no té.

Narcís Comadira