BIBLIOTECA DEL VALLDEMOSSA

Cada any, pels volts de Sant Jordi, ens trobem a la biblioteca per parlar de llibres. El proper dia 9 de maig, Lucas Baqué, company nostre i professor d’història, ens parlarà del seu treball sobre documents egipcis.

LA GINESTA Joan Maragall

La ginesta altra vegada,
la ginesta amb tanta olor,
és la meva enamorada
que ve al temps de la calor.

Per a fer-li una abraçada
he pujat dalt del serrat:
de la primera besada
m’ha deixat tot perfumat.

Feia un vent que enarborava,
feia un sol molt resplendent:
la ginesta es regirava
furiosa al sol rient.

Jo la prenc per la cintura:
la tisora va en renou
desflorant tanta hermosura
fins que el cor me n’ha dit prou.

Amb un vímet que creixia
innocent a vora seu
he lligat la dolça aimia
ben estreta en un pom breu.

Quan l’he tinguda lligada
m’he girat de cara al mar…
M’he girat al mar de cara,
que brillava com cristall;
he aixecat el pom enlaire
i he arrencat a córrer avall.

Ja teniu en el bloc dels Jocs Florals els textos guanyadors d’enguany.

Miró:”L’escala de l’evasió”

Aquest dijous hem anat a l’exposició ha estat bastant bé, però la majoria de quadres eren tristos i molt apagats per les guerres i la dictadura espanyola i sovint dibuixava monstres, gent trista, ocells bombarders o dibuixava amb materials humils com el quitrà i la fusta barata. Però, quan es va acabar la segona Guerra Mundial i la dictadura de Franco, ja va començar a fer quadres amb colors  molt més vius o a experimentar per fer quadres i escultures a la vegada.

El quadre que més em va agradar va ser el seu autoretrat perquè es veu molt com ha anat evolucionant al cap del temps. Es tracta d’un quadre que es va començar de jove i el va deixar a mig fer; i quan ja tenia una certa edat el va voler acabar, però ja no el va pintar com ho feia abans i va fer el dibuix modern a sobre.

Miró al principi era un pintor molt figuratiu que pintava a fins l’últim detall, però  s’estaven produint molts moviments artístics a París i per això ell a poc a poc va anar canviant els seus quadres cap a menys figuratius.

Quan Miró va anar a París, va conèixer molts artistes que van fer que canviés la forma de pensar i de pintar.

Arnau Garcia Estrach

DES DE “LA MASIA” FINS ALS QUADRES BLAUS

Dijous passat vam anar a la Fundació Miró a veure l’exposició “L’escala de l’evasió”.

Miró abans de fer els seus quadres més coneguts en va fer uns quants molt detallats. Un d’ells es titula “la masia” que representa el Mas Miró, la masia dels seus avis a Mont-roig. Cal destacar el grafisme realista de tots els objectes, els animals domèstics i les plantes amb què l’ésser humà treballa i s’hi relaciona, així com la resta objectes quotidians.

A París, Miró va entrar en contacte amb artistes provinents del dadaisme, i del surrealisme i aquest període, va servir perquè Miró abandonés la seva època detallista i sintetitzés la màgia ja apuntada en aquesta etapa anterior. A La terra llaurada, una clara al·lusió a La masia, però amb elements surrealistes com són un ull i una orella al costat d’un arbre.

Cada cop més, va anar resumint les seves pintures, però intentant expressar el mateix que en una pintura detallista.

A Mallorca tenia una casa amb un gran taller per pintar i allà va fer els grans quadres blaus.

El quadre que més m’ha agradat ha sigut el que es titula “La masia”, perquè prefereixo els quadres detallistes en els quals pots identificar les realitats que el pintor vol expressar.

Crec que val molt la pena anar a veure aquesta exposició perquè tots els quadres que es poden admirar són molt bonics i alguns d’ells són molt impactants.

Laura López

Vaig saber de Jaume Cabré arrel d’un programa de radio. Essent com és un melòman reconegut, l’havien convidat a Catalunya Música per conversar sobre els seus gustos musicals i la seva obra literària. Escoltar les opinions musicals de persones, que sense ser-ne professionals, s’hi sentin lligats, sol ser molt interessant. Comparar els seus gustos musicals amb els propis i adonar-se que hi ha punts de contacte ajuda a la
proximitat. En termes de xarxes socials hauria de dir que el vaig “afegir “ als meus amics, llàstima que les xarxes no em sedueixen!  Fruit d’aquella trobada casual vaig afanyar-me a llegir “L’ombra de l’Eunuc” i mentiria si digués que vaig hi trobar el que esperava. Ell llibre va quedar a la prestatgeria en espera d’una futura
relectura.

El curs passat en Jaume Cabré va tenir lagentilesa d’acceptar la nostra invitació i va venir al Valldemossa per parlar de “Les Veus del Pamano”. Va ser una conversa molt cordial i aclaridora. En privat li vaig parlar del meu interès per L’Ombra de l’Eunuc, i les meves dificultats per relacionar-lo amb el concert de violí d’Alban Berg més enllà del que és clarament evident. Les meves preguntes varen tenir la millor resposta que hagués pogut imaginar. Un monogràfic anomenat L’Àngel i l’Eunuc: es tracta d’un estudi comparatiu entre la novel·la i el concert, treball de fi de carrera elaborat per Albada Olaya Tubau el 2007.

Disposar d’aquest material ha estat un luxe que m’ha permès fer  una lectura tutelada d’ambdues obres. És meravellós i sorprenent comprovar com una obra d’art, pot deixar-nos indiferent ara i commoure’ns anys més tard. Definitivament L’Ombra de l’Eunuc m’ha sorprès i emocionat. M’ha permès recordar la meva època d’estudiant amb una universitat polititzada, gens didàctica i poc professional. M’ha permès reflexionar sobre l’art, l’artista i l’espectador i també sobre la nissaga, la família i l’individu. Si l’hagués de definir amb una sola paraula escolliria “extinció”.

De les múltiples portades de les diferents edicions, he escollit la vista de la casa, penso que, al final, com la música, és l’únic que perdura!

Em queda però un interrogant: En Miguel Gensana Eunuc, és la Manon Gropius Engels?

Sovint els lectors no som conscient del treball científic que hi ha darrera d’una creació literària.

Infinites gràcies, Sr Cabré!!!

Aquí teniu el fragment on dins del programa MESTRES de TV3 d’ahir dimarts va sortir l’entrega dels Premis Mai d’aquest passat 2011

De MESTRES Cap2 PREMIS MAI 2012

cliqueu MESTRES per veure el programa complet

A TV3 l’espai Internet i el seu blog s’han fet resó d’aquesta efemèride  http://www.tv3.cat/videos/3936432/Espai-Internet-05022012 :

(extret del blog)

L’Oliver Twist està de celebració. Es compleixen, dimarts, dos-cents anys del naixement del seu “pare”, l’autor britànic Charles Dickens. Internet ja en va plena i com a exemple els portem la web oficial de referència: Dickens2012.org, en anglès, és clar. Aquí ho trobaran tot: els actes previstos, les exposicions, cinema, teatre, ràdio i televisió. Fins i tot es fan ressò de les iniciatives en altres llengües, com, per exemple, en català.

Aquí trobem l’enllaç al blog de l’Assumpta Casadejús, un dels més actius i actualitzats a l’hora de sumar-se a l’homenatge a l’autor de “Grans esperances” i “David Copperfield”. Hi proposa, per exemple, que tots els blogaires catalans facin alguna referència, dimarts, a l’obra dickensiana. Si els agrada Dickens o, simplement, són aficionats a la literatura, no se’l perdin.

ALTRES ENLLAÇOS

Charles Dickens, a la viquipèdia
Charles Dickens, a la wikipedia (en anglès)
Charles Dickens Museum London
Pàgina d’un fan, molt completa
El Blog de la traducció al català de la Casa Inhóspita
Exposició Dickens and London, al Museum of London
Exposició Bicentenari al Morgan Library Museum

Aquí teniu la relació dels llibres d’aquest autor que tenim a la nostra biblioteca, de fet de cadascun dels exemplars que tenim a la prestatgeria

CLIQUEU ENLLAÇ PER VEURE LES FITXES: