Els alumnes de 3r de Corbera d’Ebre després d’haver aprés les 3 parts d’un conte ens hem atrevit a elaborar-ne un a l’aula d’informàtica. El conte que veurem a continuació és un d’ells i demostra els bons escriptors que som. Cliqueu
Una excursió a la muntanya.
Hi havia una vegada, dues nenes que anaven a
l’escola i tenien que anar d’excursió a la muntanya
del poble de Maella. Aquestes duen nenes eren
la Raquel i l’Anna.
Al matí quan pujaven en l’autobús pel camí, l’Anna
li va dir a la Raquel. – Raquel tu i jo sempre serem
amigues, no? – Si Anna. Quan ja havien arribat a la
muntanya van baixar, van agafar les motxilles i es
van posar a la cua. Van caminar una bona estona i
i van arribar a un petit riu de terra, allí la Roser
la mestra va dir – Vinga nois i noies traieu els
entrepans. L’Anna i la Raquel van treure
l’esmorzar, i la Raquel es va deixar la motxilla
oberta i a la vora del riu de terra. Mentre
esmorzaven l’Anna i la Raquel, per la vora
del riu passava un petit conill. Al bosc i al poble
era hivern, i els conills tenien que hivernar. La
Raquel no ho sabia que el conill era a la seva
motxilla. Van fer l’excursió per dins del bosc i
van veure molts arbres i molts animals que no
havien vist mai. L’Anna mentre anaven pel camí li va
dir a la Raquel. – Raquel no et pesa massa aquesta
motxilla?. – No Anna no… Quan l’Anna i la Raquel
van visitar tot el bosc i tota la muntanya, la Roser
va dir que ja eren les 6:15 h i ja era l’hora dels
adéu. Van pujar a l’autobús i van baixar tot el
camí cap baix. Van arribar a la Plaça Redona i allí
tots els nens i nenes es van despedir, i l’Anna i la
Raquel van marxar juntes. Quan anaven cap a seva
casa la Raquel notava alguna cosa a la motxilla que li
pesava molt. L’Anna li va preguntar a la Raquel. –
T’ho has passat bé oi?.- Si si molt! Quan va arribar
a casa la Raquel es va dutxar i el seu germà Nil
que es molt petit dormia. Quan la Raquel es va
acabar de dutxar, va anar a jugar a la wii. Va
jugar una mica i la seva mare Montse la va cridar
per anar a sopar. La Raquel va tancar la wii i se’n
va anar a sopar. Quan sopaven, el seu pare Pere no
parava de fer-li preguntes de com havia anat el
viatge, que heu fet, com us ho heu passat… i la mare
li deia.- deixa-la estar que deu estar molt cansada,
-
-
– No mare- Doncs ara ho faré, va anar-se’n a rentar-se les dents, es va anar a buidar la motxilla i se’n va anar al llit a dormir. Però quan va buidar la motxilla va veure un conill petit. La Raquel es va espantar i va cridar molt fort, però ningú es va espantar. Per que no ho descobrís la Montse, va agarrar la caravana de les nines i el va posar allí, li va portar menjar, gallets i llet i allí el va tancar.
I taratit, taratat, aquest conte s’ha acabat.
