VA DE COTXES…
Un cotxe parlant
Hi havia una vegada un cotxe que parlava, tenia molta por i no tenia família. Solament tenia el seu llit i al mati cantava cançons boniques. Uns xiquets el van sentir. Els xiquets es van fer amics seus i jugaven tot el dia amb ell .
I conte si es mentida serà veritat.
JOSEP VIÑA DE CICLE INICIAL DE BOT
Hola, em dic Arnau i visc a Bot. M´agrada el meu poble sobretot m´agrada pels seus camps. Bot no és un poble molt gran tot i que hi viu prou gent. Jo aquí a Bot tinc molts amics, no se tu per aquí. Bot té uns quants llocs per anar a jugar: el poliesportiu, la placeta de la font, el bancal del Caje… També tenim una ermita dedicada a Sant Josep i el Forat de la Donzella, on podem anar a berenar i passar la tarde.
Aquí a Itàlia deuen haver més llocs on anar a jugar però jo em conformo amb els que hi ha a Bot.
Vosaltres a què jugueu a l´hora del pati?
Aquí a Bot els nens solen jugar a futbol i les nenes cada dia van canviant. Bé no se que més contar-te sobre el meu poble però espero que tu em contis més del teu.
Arnau 4art. CM del CEIP Sant Blai de Bot
Com cada curs el CEIP Sant Blai col•labora en la recollida de roba usada .
L’associació que es posa en contacte amb nosaltres és S.O.S. Àfrica que és una organització humanitària no governamental que promou la solidaritat i la justícia particularment en el continent africà.
Gràcies als donatius l’organització pot complir els seus objectius, la rehabilitació d’hospitals i escoles, sosteniment d’orfelinats, provisió de material escolar, enviament de roba usada i construcció d’infrastructures.
La campanya de recollida de roba permet promoure canvis en els costums de les persones del primer món en quant a una major protecció del medi ambient i del desenvolupament d’una mentalitat ecologista, que exigeixen, cada dia el reciclatge de la major part possible dels materials que es produeixen, permet també, recaptar fons per a les activitats i projectes de l’ONG.
La roba usada arreplegada és sotmesa a classificació. Part de la roba es dóna col•lectius amb necessitats urgents, l’altra part es ven per finançar projectes de millora de condicions de vida, adquisició de roba nova, enviament marítim, etc.
BubbleShare: Share photos – Play some Online Games.
Els alumnes d’educació infantil i cicle inicial de Bot vam plantar pataques la setmana abans de Setmana Santa, durant tot aquest temps les hem anat cuidant i mireu que ens ha sortit:
BubbleShare: Share photos – Easy Photo Sharing
Els xiquets i xiquetes de Cicle Mitjà de la nostra Z.E.R. Ens ho vam passar molt bé a la Trobada del Pinell.
Ens va agradar molt que enguany el tema triat per a treballar fos L’alimentació saludable, ja que creiem que és molt important.
Dues setmanes abans de la trobada vam treballar un dossier per obtenir hàbits relacionats amb l’alimentació saludable. També vam treballar sobre un aliment energètic, la xocolata i vam confeccionar un mural la mar d’eixerit.
Quan va arribar el dia de la trobada ens vam ajuntar tots els alumnes de cicle mitjà de la Z.E.R. per realitzar dos tallers. El primer consistia en exposar els diferents treballs d’aliments de cada col·legi de la Z.E.R. I després vam preguntar dubtes als nens i nenes que exposaven.
El segon taller consistia en realitzar el nostre propi menjar. Un entrepà en forma de cocodril. Intentant afegir-li els tres tipus d’aliments que havíem treballat.
Per finalitzar la trobada vam tenir un espectacle molt divertit, on tots ballàrem i cantàrem una bona estona.
Va ser un dia molt intens i divertit a la vegada. Fins l’any vinent!!!
Alumnes de Cicle Mitjà del C.E.I.P. Doctor Ferran.
Per a la trobada de Z.E.R. que es va realitzar al Pinell, els alumnes de quart de cicle mitjà de Corbera vam buscar informació sobre la xocolata en molts llibres i a internet. Ací us deixem el resum d’aquesta activitat feta per tots a l’aula d’informàtica.
LA XOCOLATA I ELS SEUS ORÍGENS
Fa uns 2500 anys, abans del descobriment d’Amèrica per Cristòfol Colom, els maies cultivaven el cacau i amb les llavors dels seus fruits preparaven una beguda “chocola ‘k”, que en la llengua dels maies significava “beure xocolata tots junts”.
Aquesta beguda es feia amb les llavors del cacau mòlt, mel, espècies i farina del blat de moro.
Una llegenda mexicana ens diu que Quetzalcóatl (Déu dels asteques) va ser enviat a la Terra per ajudar als éssers humans i els hi va regalar la planta del cacau. El arbre va donar els seus fruits i Quetzalcóatl va ensenyar als humans com deuriem de moldre’ls i batre- los per obtindre la xocolata.
Aquests asteques utilitzaven el cacau com a moneda i ho associaven amb Xochiquetzal, la Deesa de la fertilitat.
Els frares establerts a Mèxic, després del descobriment d’Amèrica, van enviar al port de Barcelona un carregament de cacau, juntament amb la fórmula per a la seva elaboració.
El seu alt preu ho va convertir en beguda oficial dels reis i la cort espanyola.
A principis del segle XVIII(17), els espanyols van introduir aquesta costum a França. D’aquesta manera es va estendre el seu consum per Europa i es va convertir en signe de distinció i elegància.
El 1828, Conrad J. Van Houten va patentar un mètode per extreure el greix el greix dels grans de cacau i obtenir cacau en pols i grassa de cacau. Gràcies a això va ser possible fabricar les modernes rajoles de xocolata.
Daniel Peter, un pastisser suís va començar a experimentar amb la llet com a ingredient i va aconseguir un nou producte, la xocolata amb llet. Va ser assistit en el procés de llevar el contingut d’aigua de la llet per prevenir la floridura per un veí, un fabricant d’aliments per a bebés: Henry Nestlé.
En 1879, altre suís, Rodolphe Lindt, va desenvolupar un altre procés que va permetre donar a la xocolata, que fins aquesta data tenia un sabor àcid i una teixidura sorrenca, el delicat sabor i la fina teixidura que ara coneixem.
Júlia, Josep, Eli, Gemma, Berta i Joan
El dimarts 5 de maig , els alumnes D’Educació Infantil: P 4 i P5 de Corbera d’Ebre van anar al casal de la Fatarella per representar l’obra de teatre: “ Ball de contes”.
L’obra que van representar tracta dels diferents personatges dels contes que no estan contents del paper que els hi toca viure.
Vam xalar molt i tenim ganes de tornar a fer teatre el proper any.
Educació Infantil i Cicle Inicial
Els alumnes d’Educació infantil i Cicle Inicial vam anar a
Miravet el dia 20 de març. Al mati vam visitar el castell de
Miravet amb un guia que ens anava explicant la història i la
vida d’aquella època. Vam dinar i jugar a la plaça del poble,
per la tarda vam anar a un taller de terrissa.
Ens ho vam passar molt bé.
ALUMNES D’ED.INFANTIL DE CORBERA
Hi havia una vegada, dues nenes que anaven a
l’escola i tenien que anar d’excursió a la muntanya
del poble de Maella. Aquestes duen nenes eren
la Raquel i l’Anna.
Al matí quan pujaven en l’autobús pel camí, l’Anna
li va dir a la Raquel. – Raquel tu i jo sempre serem
amigues, no? – Si Anna. Quan ja havien arribat a la
muntanya van baixar, van agafar les motxilles i es
van posar a la cua. Van caminar una bona estona i
i van arribar a un petit riu de terra, allí la Roser
la mestra va dir – Vinga nois i noies traieu els
entrepans. L’Anna i la Raquel van treure
l’esmorzar, i la Raquel es va deixar la motxilla
oberta i a la vora del riu de terra. Mentre
esmorzaven l’Anna i la Raquel, per la vora
del riu passava un petit conill. Al bosc i al poble
era hivern, i els conills tenien que hivernar. La
Raquel no ho sabia que el conill era a la seva
motxilla. Van fer l’excursió per dins del bosc i
van veure molts arbres i molts animals que no
havien vist mai. L’Anna mentre anaven pel camí li va
dir a la Raquel. – Raquel no et pesa massa aquesta
motxilla?. – No Anna no… Quan l’Anna i la Raquel
van visitar tot el bosc i tota la muntanya, la Roser
va dir que ja eren les 6:15 h i ja era l’hora dels
adéu. Van pujar a l’autobús i van baixar tot el
camí cap baix. Van arribar a la Plaça Redona i allí
tots els nens i nenes es van despedir, i l’Anna i la
Raquel van marxar juntes. Quan anaven cap a seva
casa la Raquel notava alguna cosa a la motxilla que li
pesava molt. L’Anna li va preguntar a la Raquel. –
T’ho has passat bé oi?.- Si si molt! Quan va arribar
a casa la Raquel es va dutxar i el seu germà Nil
que es molt petit dormia. Quan la Raquel es va
acabar de dutxar, va anar a jugar a la wii. Va
jugar una mica i la seva mare Montse la va cridar
per anar a sopar. La Raquel va tancar la wii i se’n
va anar a sopar. Quan sopaven, el seu pare Pere no
parava de fer-li preguntes de com havia anat el
viatge, que heu fet, com us ho heu passat… i la mare
li deia.- deixa-la estar que deu estar molt cansada,
ha per cert Raquel ja has buidat la motxilla?
– No mare- Doncs ara ho faré, va anar-se’n a rentar-se les dents, es va anar a buidar la motxilla i se’n va anar al llit a dormir. Però quan va buidar la motxilla va veure un conill petit. La Raquel es va espantar i va cridar molt fort, però ningú es va espantar. Per que no ho descobrís la Montse, va agarrar la caravana de les nines i el va posar allí, li va portar menjar, gallets i llet i allí el va tancar.
I taratit, taratat, aquest conte s’ha acabat.