LA XOCOLATA

Per a la trobada de Z.E.R. que es va realitzar al Pinell, els alumnes de quart de cicle mitjà de Corbera vam buscar informació sobre la xocolata en molts llibres i a internet. Ací us deixem el resum d’aquesta activitat feta per tots a l’aula d’informàtica.

LA XOCOLATA I ELS SEUS ORÍGENS

Fa uns 2500 anys, abans del descobriment d’Amèrica per Cristòfol Colom, els maies cultivaven el cacau i amb les llavors dels seus fruits preparaven una beguda “chocola ‘k”, que en la llengua dels maies significava “beure xocolata tots junts”.

Aquesta beguda es feia amb les llavors del cacau mòlt, mel, espècies i farina del blat de moro.

Una llegenda mexicana ens diu que Quetzalcóatl (Déu dels asteques) va ser enviat a la Terra per ajudar als éssers humans i els hi va regalar la planta del cacau. El arbre va donar els seus fruits i Quetzalcóatl va ensenyar als humans com deuriem de moldre’ls i batre- los per obtindre la xocolata.

Aquests asteques utilitzaven el cacau com a moneda i ho associaven amb Xochiquetzal, la Deesa de la fertilitat.

Els frares establerts a Mèxic, després del descobriment d’Amèrica, van enviar al port de Barcelona un carregament de cacau, juntament amb la fórmula per a la seva elaboració.

El seu alt preu ho va convertir en beguda oficial dels reis i la cort espanyola.

A principis del segle XVIII(17), els espanyols van introduir aquesta costum a França. D’aquesta manera es va estendre el seu consum per Europa i es va convertir en signe de distinció i elegància.

El 1828, Conrad J. Van Houten va patentar un mètode per extreure el greix el greix dels grans de cacau i obtenir cacau en pols i grassa de cacau. Gràcies a això va ser possible fabricar les modernes rajoles de xocolata.

Daniel Peter, un pastisser suís va començar a experimentar amb la llet com a ingredient i va aconseguir un nou producte, la xocolata amb llet. Va ser assistit en el procés de llevar el contingut d’aigua de la llet per prevenir la floridura per un veí, un fabricant d’aliments per a bebés: Henry Nestlé.

En 1879, altre suís, Rodolphe Lindt, va desenvolupar un altre procés que va permetre donar a la xocolata, que fins aquesta data tenia un sabor àcid i una teixidura sorrenca, el delicat sabor i la fina teixidura que ara coneixem.

Júlia, Josep, Eli, Gemma, Berta i Joan

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà